Clima estepario
El clima estepario, d'estepa o clima semiárido templat i fret és un clima semiárido característic dels ecosistemes d'estepa. D'acort en la classificació climàtica de Köppen es denomina BSk i agrupa als climes semiáridos que tinguen una temperatura mija anual inferior a 18 °C. Les precipitacions poden estar entre 200 i 500 mm aproximadament. El terme "estepario" aludix a les estepas, les quals són ecosistemes de pasturages sense arbres de climes frets o templats situats des d'Ucrània i l'Àsia Central fins a Manchuria en l'Extrem Orient;[1] pero en sentit ampli, la estepa inclou atres regions com les praderies i planures de Norteamérica, Pampa seca i part dels Vages en Sudamérica, Veld surafricà i Outback australià.[2]
La denominació BSk ve de B = clima sec, S = estepa i k = fret, en este sentit, se sol considerar al clima estepario com a sinònim de semiárido, no obstant, es considera que les estepas són herbars templats i fredor, mentres que els herbars càlits es denominen sabanes, per lo que en la bibliografia hispanoamericana per eixemple, és comuna diferenciar als climes estaparios o estepáricos del de les regions de sabana, en a on es parla de clima sec tropical o de clima de sabana.
En llínees generals, pot haver els següents subtipos:
Clima estepario templat
[editar | editar còdic]Clima templat semiárido
[editar | editar còdic]El clima templat semiárido o templat sec (BSkw) presenta pluja en estiu[3] i és un clima de latitut miges d'influència monsònica. En Mèxic es troba en les elevació semiáridas de piedemonte de la Serra Mare Occidental; en Perú està en la ecorregión de Serranía esteparia; en Bolívia ocorre en la Puna seca; en Suràfrica està en part del Alt Veld i en el Tibet en part de la Replanell tibetà. Este clima va ser anomenat per Köppen clima de l'espinal,[4] en alusió a l'ecorregión terrestre espinal, puix en Argentina ocupa les regions anomenades Pampa seca o Espinal, en a on la vegetació és d'estepas arbustives xerófilas, pastures dures i arbres espinosos.
Clima mediterràneu continentalizado
[editar | editar còdic]El clima mediterràneu continentalizado sec (BSks) presenta gran sequia en estiu. És un clima templat-mediterràneu i té certa continentalidad, ya que presenta una important oscilació tèrmica anual. També és cridat clima siri. Es presenta en països mediterràneus, com Espanya, en a on està la vegetació del bosc esclerófilo i semi-caducifolio ibèric; també es troba en la Serra Nevada de Califòrnia (EE. UU.), Chile central i Propenc Orient.
Clima estepario continental
[editar | editar còdic]Clima d'estepa semiárido de gran oscilació tèrmica i hivern gelat. Köppen inicialment va usar les denominacions clima de les praderies, clima del Burán o clima del saxaúl, esta última planta típica de les estepas de l'Àsia central i desert de Gobi.[4] Pot ser a la seua volta de dos tipos:
Clima estepario continental monsònic
[editar | editar còdic]El clima estepario continental monsònic (BSkw): En estiu hi ha una estació plujosa curta i per lo general està relacionat en el clima continental monsònic. Es dona en les estepas d'Àsia Central, en el desert de Gobi i atres zones semiáridas de l'extrem orient; també en les planures i praderies de Norteamérica.
Clima estepario continental mediterràneu
[editar | editar còdic]El clima estepario continental mediterràneu (BSks): En hivern hi ha una estació nevada curta i per lo general està relacionat en el clima continental mediterràneu. Es dona en les montanyes del Mig Oriente i en atres terres altes com la Regió Intermontañosa de l'Oest d'Estats Units.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The Steppe 2019 Encyclopaedia Britannica, Inc
- ↑ José Amestoy 2009, El Planeta Terra en perill: Calfament Global. ECU, Múrcia
- ↑ Robert Arch Whiting 1938, Introductory regional geography, Partix 1. University of Michigan
- ↑ 4,0 4,1 Köppen, W., 1900: Versuch einer Klassifikation der Klimate, vorzugsweise nach ihren Beziehungen zur Pflanzenwelt Geogr. Zeitschrift, 6, 593-611, 657-679.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clima estepario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.