Anar al contingut

Clima semiárido

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Clima semiárido

El clima semiárido, semidesértico o de estepa és un subtipo de clima sec i una expressió comunament utilisada per a designar el clima d'una regió del planeta a on les plujes anuals estan entre els 200 i 300 mm de precipitació en l'equador.[1] Una cantitat de pluja inferior als 200 mm anuals caracterisa als deserts. En la classificació climàtica de Köppen és el BS (BSh semiárido càlit i BSk semiárido fret).[2]

El clima semiárido sol situar-se en zones intermiges o de transició entre els deserts i regions en clima més humit; presentant precipitacions escasses o irregulars que solament permet l'existència d'una vegetació composta d'herbarés i xara xerófilo,[3] en arbustos que perden els fulls en els mesos més secs, aixina com de paisages de sabanes, praderies i estepas que se sequen en els periodos d'estiaje.

Els biomes més coneguts de regions semiáridas són:

Un tipo de clima semiárido és el mediterràneu sec, que és el de transició entre el mediterràneu típic Csa i el clima àrit BW. Es dona en el surest d'Espanya, nort d'Àfrica i costa mediterrànea asiàtica i es caracterisa per precipitacions escasses, entre 200 mm i 400 mm, fort sequia estival i temperatures càlides que superen els 22 °C en estiu.

Subtipos

[editar | editar còdic]
  • Clima semiárido càlit (BSh): La temperatura mija anual està per damunt dels 18°C, per lo que inclou els semidesiertos tropicals i subtropicals. La precipitació mija anual és al voltant de 200 i 300 mm. La vegetació és variada, destacant el semidesierto de xara xerófilo i suculentes; hi ha tipos de sabana com la sabana seca, la arbustiva o la arbolada; també es desenrolla el bosc sec, i en les àrees a on l'estació àrida és l'estiu, es troba el bosc i xara mediterrànea.[4]
  • Clima estepario o semiárido templat i fret (BSk): La temperatura mija anual està per baix dels 18 °C, per lo que inclou els semidesiertos templats i fredor. La precipitació mija anual és d'uns 200 a 300 mm aproximadament. La vegetació és de xara xerófilo, vegetació esclerófila mediterrànea i especialment d'estepa variada que pot ser templada, freda, de montanya, alpina, continental d'hivern gèlit o tundra seca.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. DRY LANDS AND DESERTIFICATION - National Science Foundation, Flanders, Belgium; Geography Department, University of Gent, Belgium.
  2. «Classificació climàtica de Köppen - Meteo Navarra». meteo. navarresa. és. Consultat el 25 d'abril de 2020.
  3. Ana Maria Errázuriz i uns atres, 1984. Materials didacticos per a la ensenanza de la geografia. p. 16. Ed. Andrés Bell, Chile.
  4. «Bioma Mediterràneu: El Bosc i Xara Mediterràneus (El Garriga) | Un Univers invisible baix els nostres peus». Consultat el 25 d'abril de 2020.