Clorur de vanadi(III)
El clorur de vanadi(III) és un compost inorgànic de fòrmula VCl3 i els seus hidrats. Forma un anhidro púrpura i un hexahidrato vert [VCl2(H2O)4]Cl·2H2O. Estes sals higroscòpiques són precursores comunes d'atres complexos de vanadi(III) i s'utilisen com agents reductors suaus. [1]
Estructura i configuració electrònica
[editar | editar còdic]El VCl3 té l'estructura del BiI3 en capes. Presenta un armassó de clorur empaquetat hexagonalmente en els ions vanadi ocupant els buits octaèdrics.[2] El VBr3 i el VI3 adopten la mateixa estructura. No obstant, el VF3 presenta una estructura més relacionada en el REU3.[3]
El catión V3+ té una configuració electrònica d 2 en dos electrons no apareados, per lo que el compost és paramagnético.[4]
El VCl3 és un aïllant de Mott i experimenta una transició antiferromagnética a baixes temperatures.[2] [5]
El hexahidrato sòlit [VCl2(H2O)4]Cl-2H O té una estructura cristalina monoclínica i consta de centres trans-[VCl2(H2O)4]+ octaèdrics llaugerament distorsionats, aixina com clorur i dos molècules d'aigua de cristalisació.[6][7] La fase hexahidratada pert dos voltes l'aigua de cristalisació per a formar el tetrahidrato si es calfa a 90 °C en una corrent de gas clorur d'hidrogen. [8]
Usos
[editar | editar còdic]Les solucions de clorur de vanadi(III) en àcit sulfúric i àcit clorhídric s'utilisen com electrolitos en bateries de vanadi redox, [9]aixina com en síntesis orgànica com àcit de Lewis suau. Un eixemple d'això és el seu us com a catalisador en l'escissió del grup acetónido.[10]Un atre eixemple del seu us com a agent reductor es troba en la determinació de la concentració de nitrat i nitrit en l'aigua, a on el VCl3 reduïx el nitrat a nitrit. Este método és una alternativa més segura al método de la columna de cadmi. [11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Holleman, A. F.; Wiberg, E. Inorganic Chemistry Academic Press: Sant Diego, 2001. ISBN 0-12-352651-5.
- ↑ 2,0 2,1 “Die Kristallstrukturen von ScCl3, TiCl3 und VCl3” [The Crystal Structures of ScCl3, TiCl3 and VCl3] (de) . Zeitschrift für anorganische Chemie 253 (3–4): 218–225. doi:.
- ↑ “Die Kristallstrukturen von ScCl3, TiCl3 und VCl3” [The Crystal Structures of ScCl3, TiCl3 and VCl3] (de) . Zeitschrift für anorganische Chemie 253 (3–4): 218–225. doi:.
- ↑ Greenwood, N. N. and Earnshaw, A. (1997). Chemistry of the Elements (2nd Edn.), Oxford:Butterworth-Heinemann. p. 990 ISBN 0-7506-3365-4.
- ↑ Physical Review.58(11)
- 977–983.doi:10.1103/PhysRev.58.977.
- ↑ Inorganica Chimica Acta.361(8)
- 2321–2326.doi:10.1016/j.ica.2007.11.025.
- ↑ “Synthesis and X-ray structural characterization of tris(l-glycinato)vanadium(III) and trans-tetraquadichlorovanadium(III) chloride” (en) . Inorganica Chimica Acta 361 (8): 2321–2326. doi:.
- ↑ Inorganic Chemistry.3(8)
- 1173–1176.doi:10.1021/ic50018a024.
- ↑ Vanadium and Vanadium Compounds (en en), Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. KGaA., p. 16. doi:10.1002/14356007.a27_367.pub2. ISBN 978-3-527-30385-4.
- ↑ “Vanadium(III) chloride: A mild and efficient catalyst for the chemoselective deprotection of acetonides” (en) . Journal of Molecular Catalysis A: Chemical 238 (1–2): 229–232. doi:.
- ↑ Marine Chemistry.160
- 91–98.doi:10.1016/j.marchem.2014.01.010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cloruro de vanadio(III)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.