Anar al contingut

Coalescencia microvoide

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ductile Fracture Surface 6061-T6 Al SEM.png
Image SEM de coalescencia microvoide vista en una superfície de fractura dúctil de 6061-T6 Al

La coalescencia microvoide (MVC de l'anglés Microvoid coalescence) és un mecanisme de fractura microscòpica d'alta energia que s'observa en la majoria de les aleacions metàliques i en alguns plàstics d'ingenieria.

Archiu:Microvoid.JPG
Morfologia de la superfície de fractura MVC para a) tensió, b) cizalladura i c) falles de flexión

Procés de fractura

[editar | editar còdic]

La MVC procedix en tres etapes: nucleación, creiximent i coalescencia de microvoides. La nucleación de microvoides pot ser causada pel agrietamiento de partícules o la falla interfacial entre partícules precipitades i la matriu. Ademés, a sovint es formen microvoides en els llímits de gra o inclusions dins del material.[1][2] Els microvoides creixen durant el fluix plàstic de la matriu, i els microvoides s'unixen quan els microvoides adjacents s'unixen o el material entre microvoides experimenta un estretament. La coalescencia microvoide conduïx a la fractura.[3] Les taxes de creiximent nules poden predir-se suponent una plasticidad continua usant el model Rice-Tracey:[4]

ln(R¯R0)=0ϵqA(3σm2σys)dϵvp

on A és una constant típicament igual a 0.283 (pero depén de la triaxialidad de l'estrés), σys és el llímit elàstic σm és l'estrés mig ϵq és el cep plàstic equivalent de Von Mises, Ro és el tamany de partícula i R¯ produït per la triaxidad de l'estrés:

R¯=R1+R2+R33

Morfologia de superfície de fractura

[editar | editar còdic]

La MVC pot donar lloc a tres morfologia de fractura distintes segons el tipo de càrrega en cas de falla. La càrrega de tracció dona com a resultat hoyuelos equiaxiales, que són depressió esfèriques d'uns pocs micrómetros de diàmetro que s'unixen de manera normal a l'eix de càrrega. Les tensions de tall produiran hoyuelos allargats, que són depressió parabòliques que s'unixen en plans de màxima tensió de cort. Les depressió apunten de nou a l'orige del clavill, i la falla influenciada pel brot produirà depressió que apunten en direccions opostes en les superfícies de fractura opostes. La tensió i la flexión combinades també produiran la morfologia allargada del hoyuelo, pero les direccions de les depressió estaran en la mateixa direcció en abdós superfícies de fractura.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Askeland, Donald R. (January 2015). The science and engineering of materials, Seventh edició, Boston, MA, pp. 236–237. OCLC 903959750. ISBN 978-1-305-07676-1.
  2. Soboyejo, W.O (2003). Mechanical properties of engineered materials, Marcel Dekker, pp. 393–394. OCLC 54091550. ISBN 0-203-91039-7.
  3. Hertzberg, Richard W. Deformation and Fracture Mechanics of Engineering Materials, Fourth Edition. John Wiley and Sons, Inc, Hoboken, NJ: 1996.
  4. Milne, I; Ritchie, R. O; Karihaloo, {{{nom3}}} (2003). Comprehensive structural integrity, Elsevier/Pergamon, p. 186-192. OCLC 190802556. ISBN 978-0-08-049073-1.