Code Noir

Erro al crear miniatura:

Code Noir, edició de 1742.

El Code Noir (/kɔd nwaʁ/, Còdic Negre) va ser un decret aprovat originalment pel rei de França, Luis XIV, en 1685. Definia les condicions d'esclavitut en l'imperi colonial francés, restringia les activitats dels negres lliures, prohibia l'eixercici de qualsevol religió que no anara el catolicisme romà, i ordenava l'eixida de tots els judeus en les colónies franceses. A pesar de l'abolició de l'esclavitut en 1848 i el Còdic del indigenato en 1947, el Code Noir no va ser derogat sino fins al 28 de maig de 2026.

El Code Noir va governar a molts afrodescendientes en una severa esclavitut, mantenint la brutalitat d'esta en les àrees baix el control francés. En poques zones va mantindre major percentage de negres com persones lliures que en àrees britàniques (13.2% en Louisiana comparat en 0.8% en Mississippi). Els lliberats varen ser posats baix restriccions, encara que en promig estaven alfabetizados, i un número d'ells posseïa negocis, propietats i inclús esclaus.

Ha segut descrit per Tyler Stovall com "un dels documents oficials més extensos sobre raça, esclavitut i llibertat jamai elaborat en Europa".

Orígens

En el seu anàlisis de 1987 sobre l'importància del Còdic Noir, Louis Sala-Molins va afirmar que els seus dos objectius principals eren afirmar la sobirania francesa en les seues colónies i assegurar el futur de l'economia de plantació de canya de sucre. El centre d'estos objectius era el control de la tracta d'esclaus. El Còdic tenia com a objectiu proporcionar un marc llegal per a l'esclavitut, establir protocols que regiren les condicions dels habitants colonials i posar fi al tràfic illegal d'esclaus. La moral religiosa també regia la seua elaboració; va ser en part el resultat de l'influència de líders catòlics que varen aplegar a Martinica entre 1673 i 1685.

El Còdic va ser una de les moltes lleis inspirades per Jean-Baptiste Colbert, qui va començar a preparar la primera versió. Despuix de la seua mort en 1683, el seu fill, el marqués de Seignelay, va completar el document. Va ser ratificat per Louis XIV i adoptat pel consell sobirà de Saint-Domingue en 1687 despuix de ser rebujat pel parlament. Després es va aplicar en les Índies Occidentals en 1687, Guyana en 1704, Reunió en 1723 i Louisiana en 1724. La segona versió va ser aprovada per Louis XV, de 13 anys, en 1724.

En Canadà, l'esclavitut va rebre una base llegal del rei des de 1689-1709. El Còdic no estava destinat ni aplicat en la colónia canadenca de Nova França. En Canadà, mai va haver llegislació per a regular l'esclavitut, sense dubte pel chicotet número d'esclaus. No obstant, l'intendent Raudot va emetre una ordenança en 1709 que va llegalisar l'esclavitut.

Context

En eixe moment en el Carib, els judeus eren principalment actius en les colónies holandeses, per lo que la seua presència va ser vista com una influència holandesa desagradable en la vida colonial francesa. Ademés, la majoria de la població en les colónies franceses eren esclaus. Els propietaris de plantacions governaven en gran mida les seues terres i propietats en absència, i els treballadors subordinats dictaven el funcionament diari de les plantacions. Per la seua enorme població, ademés de les dures condicions que enfronten els esclaus (per eixemple, Saint Domingue ha segut descrita com una de les colónies més brutalment eficients de l'época), els tumults d'esclaus a chicoteta escala eren comuns. A pesar d'algunes disposicions ben intencionades, el Còdic Noir mai es va fer complir de manera efectiva o estricta, en particular sobre la protecció dels esclaus i les llimitacions al castic corporal.

Vore també

• Còdics Negres (Estats Units)