Codex Rohonczi
El Codex Rohonczi és una colecció d'escrits en un sistema d'escritura desconegut.
Història
[editar | editar còdic]L'orige del còdex és incert. Va ser donado en 1838 a l'Acadèmia de Ciències d'Hongria pel comte hongarés Gusztáv Batthyány, junt al restant de la seua biblioteca.
Rep el nom de la ciutat de Rohoncz, en l'oest d'Hongria (actualment Rechnitz, Àustria), a on va permanéixer fins a 1907, quan és traslladat a Budapest. En esta época, el còdex és mencionat en l'obra de Béla Tóth "Magyar ritkaságok" (Curiositats hongareses). El còdex també va ser remés en 1885 a Bernhard Jülg, un investigador alemà i professor en l'Universitat d'Innsbruck, sense que poguera dessifrar-ho.
Una possible chafada del seu passat pot ser el registre en el catàlec de la Biblioteca Rohoncz dels Batthyány en 1743, que diu "Magyar imádságok, volum I. in 12" (Oracions hongareses primer volum, duodècim). El tamany i el seu contingut coincidixen en els de el còdex, pero esta és tota l'informació que va ser ingressada al catàlec, lo que solament podria ser un indici.
El còdex va ser estudiat per l'hongarés Ferenc Toldy en 1840, després per Pál Hunfalvy, sense cap resultat. El paleógrafo austríac Dr. Mahl va revisar la seua validea, Josef Jirecek i el seu fill Konstantin, abdós professors universitaris en Praga, varen estudiar 32 pàgines del còdex entre 1884-1885 sense resultats. Mihály Munkácsy, el conegut pintor hongarés, va dur el còdex a París per a estudiar-ho entre 1890-92, pero tampoc va obtindre resultat algun.
La majoria dels científics hongaresos consideren al còdex com un enganye de Sámuel Literáti Nemes (1796-1842), anticuario hongarés-transilvano i cofundador de la Biblioteca Nacional Széchényi en Budapest, conegut per vàries falsificacions històriques (la majoria de la década de 1830) que inclús varen enganyar a molts erudits del seu temps. Esta opinió es remonta a 1866 i va sorgir de Károl Szabó (1824-1890), historiador hongarés. També va ser defesa per Fejérpataky (1878) i per Pintér (1930). Béla Tóth (1899) i Csaba Csapodi (1973) mencionen esta opinió com a provable.
Característiques
[editar | editar còdic]El còdex té 448 pàgines de 12x10 cm, tenint alternativament 9 i 14 files de símbols. Junt al text hi ha 87 ilustracions que inclouen escenes religioses, llaiques, i militars. Les ilustracions indiquen un entorn en el que cristians, pagans, i musulmans coexistixen; els símbols de la creu, la mija lluna, i el sol/esvástica són omnipresents.
El número de símbols usats en el còdex és prop de 10 voltes superior als de qualsevol alfabet conegut, pero alguns símbols apareixen rarament, per lo que podria tractar-se no d'un alfabet, sino un silabario, o similar als ideogramas chinencs.
L'estudi del paper usat indica que va ser realisat provablement en paper veneciano cap a 1430.
Referències
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Codex Rohonczi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.