Esvástica

L'esvástica s'usa en vàries cultures orientals des de fa mils d'anys.

L'us de l'esvástica pels nazis i neonazis és la connotació més freqüent d'este símbol en els països occidentals.

La creu gamada és una modalitat de creu caracterisada per tindre els braços acodados en àngul recte i que pot configurar-se de diferent forma:

• La esvástica o suástica (卐) en sentit dextrógiro quan gira en sentit de les agulles d'un rellonge (o siga, el braç superior del qual apunta cap a la dreta): 卐.
• La sauvástica (卍), en sentit levógiro quan gira en sentit contrari a les agulles d'un rellonge (o siga, el braç superior del qual apunta cap a l'esquerra): 卍.

Geomètricament, els seus 20 costats fan d'ella un icoságono irregular.

La creu gamada en vàries religions orientals, entre elles el hinduismo, el budisme i el jainismo, és un símbol espiritual molt antic, associat a la bona sòrt; no obstant, a conseqüència de la Segona Guerra Mundial i del Holocaust, en Occident actualment és un símbol fortament associat al nazisme i al antisemitisme. No obstant, en països com Índia, Nepal, Mongòlia, China, Coreja i Japó, l'esvástica carix d'esta connotació. És freqüent vore esvásticas l'entrada de temples, tendes i vivendes, aixina com en vehículs i en penyores de vestir, conservant el seu significat de símbol espiritual associat a la bona sòrt.

Etimologia

Sauvástica (que apunta cap a l'esquerra, en contra de les manetes de rellonge).

Trinacria en la bandera siciliana.

El terme espanyol «esvástica» prové del idioma sánscrito suastíka (en devanagari: स्वस्तिक), que lliteralment significa ‘molt auspicioso’, pero també pot significar:

• be
• feliçment
• en èxit
• bona sòrt
• «¡Que li vaja be!»
• ¡Salut!
• ¡Adeu!
• ¡Que aixina siga!
• forma de salutació (especialment al començ d'una carta).
• forma d'aprovació o sanció.
• suastí: ‘benestar, fortuna, sòrt, èxit, prosperitat’.
  • el seu: ‘molt’ i
  • astí: ‘que existix’.

Orige i descripció

Sauvástica en el metro de Taiwan

Des de fa uns sèt mil anys, els pastors preiranos de Djowi i localisacions propenques a Susa representaven l'esvástica girant cap a l'esquerra, presumiblement com un número, sent la creu (+) el 10, la X l'11, la X escomençant a girar el 12 i finalment l'esvástica girant el 13 (5000 a. C.). L'objecte arqueològic més antic en una esvástica data del V mileni a. C. Va ser trobat en Samarra i es tracta d'un plat d'argila (fanc) en figures femenines que formen una creu gamada i escorpiones (Parrot, 1963).

Segons sir Alexander Cunningham (citat per sir Monier William), es tracta d'un monograma generat per la conjunció de les lletres la seua astí en caràcters ashoka (anteriors a l'escritura devanagari, que són les que des de fa varis sigles s'utilisen en l'escritura del sánscrito). Segons alguns autors açò demostra que el símbol no va ser creat en esta era, sino aproximadament en el V a. C., i inclús va poder haver segut anterior. Encara que els visnuistas diuen que l'esvástica està eternament dibuixada en una de les quatre mans del deu Visnú.

Este símbol, que ha aparegut repetidament en l'iconografia, l'art i el disseny produïts a lo llarc de tota el història de l'humanitat, ha representat conceptes molt diversos. Entre estos es troben la sòrt, el Brahman, el concepte hindú de samsara (reencarnació) o a Suria (deu del Sol), per citar solament els més representatius. En principi l'esvástica va ser usada com a símbol entre els hindús. Es menciona per primera volta en els Vedas (les escritures sagrades del hinduismo més primitiu), pero el seu us es trasllada a atres religions de l'Índia, com el budisme i el jainisme.

Vore també

Llindar esculpido en lauburus en Armendarits, Baja Navarra, França.

• Blutfahne (1923), bandera nazi usada en el Putsch de Munich.
• Cruz celta i runa odal, atres símbols antics usats per neonazis
• Lábaro càntabre, estandart d'orige romà
• Lauburu, símbol vasc semblant a l'esvástica
• Trisquel, de tres pates guarda certa similitut en l'esvástica
• Arevajach, símbol armeni semblant a l'esvástica