Cruz celta
La creu celta és un icon religiós format per una creu cristiana en un círcul rodejant la seua intersecció, associat a l'influència de la cultura celta en els símbols cristians. Es remonta als primers temps del cristianisme en Irlanda, a on va constituir el disseny bàsic de les famoses altes creus monumentals fetes de pedra i ricament ornamentadas en motius d'art cèltic insular.[1][2][3]
Història
[editar | editar còdic]
Les primeres creus daten de el VII i no són altes creus, sino gravats en grans pedres planes esteses en el sol. Les creus pròpiament dites varen ser erigides pels monges irlandesos a lo manco des de el VIII, primer en Irlanda (a on sobreviuen la majoria) i més vesprada en Gran Bretanya (conservant-se en Cornualles, Gales, Northumbria, Escòcia, archipèlec de les Hébridas i illa d'Iona).
Les creues celtes (anellades) varen deixar d'erigir-se en el XII i la tradició més àmplia de les grans creus commemoratives de pedra es va interrompre definitivament en el XV.
Les creues celtes varen ser resucitades molt més vesprada durant el cridat "renaixença celta" de el XIX, molt influït pel romanticisme i pel nacionalisme irlandés. Des de llavors tornen a alçar-se creues celtes en Irlanda, sobretot en propòsits funeraris (reminiscència del seu antic us commemoratiu). El símbol en sí s'ha convertit en un típic emblema irlandés i com tal apareix en joyeria, logotips, etc.
Una llegenda popular en Irlanda afirma que la creu "celta" va ser introduïda per Sant Patricio o un atre sant irlandés durant l'evangelizaació dels pagans de l'illa, pero no subsistix cap creu procedent d'eixa primerenca época. També es diu que Sant Patricio va unir el símbol cristià a una representació circular del sol o de la lluna, vinculant aixina el significat de la creu a l'espiritualitat pagana a fi de transmetre millor el seu mensage.
L'explicació acceptada per la majoria dels historiadors, no obstant, resulta més prosaica: l'anell hauria segut inicialment un mer recurs dels escultors per a assegurar l'estabilitat de les creus, convertint-se després en un element decoratiu.
Finalitat
[editar | editar còdic]Les seues funcions eren religioses i commemoratives. S'alçaven en l'exterior dels monasteris i atres llocs de cult de la religió cristiana, a modo de monuments identificativos i centres de predicació. Moltes eren aixina mateix un símbol d'estatus relacionat en determinats personages ilustres (abadés i patrocinadors).
Vore també
[editar | editar còdic]- Art celta
- Art paleocristiano
- Creu de Sant Patricio i Columbano
- Creu de Santa Brigida
- Cristianisme celta
- Clonmacnoise
- Abadia de Iona
- Creu Solar
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Herren, Michael W.; Brown, Shirley Ann (2002). Christ in Celtic Christianity: Britain and Ireland from the Fifth to the Tenth Century. Boydell & Brewer. ISBN 978-1846150418. [1]
- ↑ Werner, Martin (1990). "On the Origin of the Form of the Irish High Cross". Gesta. 29 (1): 98–111. doi:10.2307/767104. JSTOR 767104. [2]
- ↑ "High Crosses". Heritage Ireland. Curated by Jenny Young, Donagh Mac Uidhir, Larry McDonagh, Adrian Kelly, Brian Crowley, Noreen Finnegan. [3]. Accessed 17 September 2025.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cruz celta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.