Codex Salmasianus
El Codex Salmasianus (o Còdex salmasiano) és un manuscrit en llatí escrit en lletra uncial denominat aixina pel nom del seu últim posseïdor, el sabio, humaniste i filòlec francés Claude Saumaise (1588–1653), cridat el Príncip dels Comentadores.
D'este còdex no es coneix ni la seua història ni el seu orige, ni en seguritat l'época en que va ser manuscrit. Alguns autors pensen que va ser elaborat en Spania a finals del sigle VII a partir de criteris paleogràfics,[1] pero atres paleógrafos ho consideren elaborat en el nort d'Itàlia o en França a finals del sigle VII,[2] o com el compilador de la magna edició decimonónica de referència d'Antologia llatina (que té com a font principal este còdex), Alexander Riguera (1840-1922), a principis de el VIII.[3]
Hui forma part de la Biblioteca Nacional de França de París (Codex Parisinus Latinus 10318). El Codex Salmasianus és la colecció més important de poemes llatins menors. S'indica en la lletra A en les edicions de la Anthologia Llatina (Riguera 1894, Shackleton Bailey 1982) i en la lletra S en la majoria de les edicions del Pervigilium Veneris (Velada de Venus), un dels poemes més famosos transcritos en el còdex. En ambients acadèmics és també conegut com Carmina Codicis Parisini 10318 Olim Salmasiani ["Poemes del còdex parisenc número 10318, anteriorment [propietat] de Salmasio"].
Descripció
[editar | editar còdic]El còdex conté una colecció de poemes llatins d'autors de menor fama o menys reproduïts, escrits entre els sigles I i VI, recopilats a partir de coleccions anteriors cap al final del domini vàndal en el nort d'Àfrica, que va finalisar en l'any 534. Es troba un conjunt de poesies relacionades en els reis vàndals, l'últim dels quals, Gelimer, va governar des del 530 al 533. Una de les últimes incorporacions al Codex Salmasianus va ser el Liber epigrammaton, de Luxorio, que canta i compon en el palau del rei Hilderico, que va regnar entre els anys 523 i 530.
La part més antiga del Codex és provablement del sigle II, de l'época dels Antoninos, i arreplega la poesia sentimental que llavors s'escrivia a imitació del Ars Amandi d'Ovidio. Un copista terramaner ho va copiar sense molt conte d'un original en lletres capitulares. Ademés va sofrir una pèrdua de contingut, ya que falten els primers 11 cuadernillos, que contenien els 5 primers llibres d'un conjunt de 24, pero la colecció del Codex Salmasianus és la més important recopilació de poesia llatina menor i constituïx la base de la moderna colecció anomenada Antologia llatina, a on es poden trobar centones, epigrama, adivinanzas, jocs d'ingeni, églogas, elegies, menuts poemes épicos, obres didàctiques (sobre figures retòriques o sobre pesos i mides), peces de certa fama (l'anònima Velada de Venus o Mart i Venus en el llit de Reposiano), coleccions rares (el Liber epigrammaton, del poeta tardà Luxorio o l'anònim Convit dels dotze sabio) i obres narratives de nou cunye (com el novelesco relat Pérdicas, malalt d'amor).[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Plantilla:Ref-lliure
- ↑ Plantilla:Ref-lliure
- ↑ Buecheler, Franz. Anthologia llatina sive poesis latinae supplementum, ediderunt Franciscus Buecheler et Alexander Riguera, Robarts - University of Toronto, Lipsiae B.G. Teubneri.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Codex Salmasianus» de Wikipedia en català, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Codex Salmasianus» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.