Anar al contingut

Pervigilium Veneris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La primera pàgina de text del Pervigilium Veneris en el codex S.

Pervigilium Veneris o La vigília de Venus és un poema anònim llatí de cap a el IV.

És la descripció d'una festa nocturna de primavera celebrada en Sicília en honor a Venus, a on es descriu el despertar anual de la flora i la fauna gràcies a la deesa; és magnífic l'amor que mostra per la naturalea. Està compost per noventa y tres versos septenarios trocaicos i una de les seues característiques és el estribillo "Cras amet qui nunquam amavit, quique amavit cras amet / "Que ame demà el que mai ha amat, i el que ha amat que ame demà". El poema conclou en la vora de l'oroneta i una afligida pregunta: Illa cantat; nos tacemus; quando vore venit meum? / "Ella canta; yo durícia; ¿quàn m'aplegarà la primavera?"

Un manuscrit del poema va ser descobert per Erasmo en Venècia en 1507 en la biblioteca d'Aldo Manuzio, a on s'estajava el humaniste. Pero solament va ser publicat en 1587 per Pierre Pithou. La seua data de composició seguix sent controvertida. Despuix de haver eliminat el hipòtesis d'un pastiche medieval o renaixentiste, els filòlecs es dividixen en varis grups.

Uns ho atribuïxen a Floro, un poeta de la cort de l'emperador Adriano, en el II d. C. Uns atres creuen que pot ser del poeta Tiberiano, en la segona mitat de el IV. o d'un poeta propenc a Símaco del final d'eixe sigle. Per últim, alguns pensen que pot ser d'un escritor africà de finals de el IV. Per tant, existix cert consens sobre que la seua data de composició va deure ser en la segona mitat de el IV. Siga com anara, el seu autor està profundament imbuido de referències clàssiques, i el text conté numerosíssimes referències i paráfrasis.[1] Potser el poema estiga dedicat a la Venus d'Ibla, en Sicília, ya que en els seus versos 49-52 invita a Venus a abocar totes les flors produïdes a l'adop i a usar un vestit de flors tan gran com la planura del Etna. Es creu que precisament este passage va poder inspirar el Naiximent de Venus de Sandro Botticelli: de fet, la figura de la famosa pintura està adornada i vestida de flors, i aboca flors en el sol, com en el Pervigilium.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. "Pervigilium Veneris", en Jean H. Croon, Enciclopèdia de l'antiguetat clàssica, Madrit: Afrodisio Aguado S. A., 1967, p. 228.
  2. «Il mit d'Ibla nella letteratura i nell'art». Cosenza: Pellegrini Editore.


Referències

[editar | editar còdic]