Codro
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
[[Image:Domenico Beccafumi 004.jpg|thumb|right|350px|'___protected_title_0___Sacrifici de Codro, rei d'Atenes___protected_title_1___Vittima vaig donar Codro, re vaig donar Atene___protected_title_2___'Codro (en grec Κόδρος, Kódros) va ser l'últim dels reis (βασιλεύς, ___protected_title_3___) del Ática (c. 1089-1068 a. C.). Era fill de Melanto i rei d'Atenes.[1]
Segons la tradició, poc despuix de l'irrupció dels dorios en el Peloponeso (c. 1068 a. C.) es va produir el seu atac sobre el Ática. Els dorios havien rebut l'oràcul de que conquistarien la ciutat sempre i quan el rei àtic Codro permaneixquera en vida. D'esta manera els dorios varen prendre les precaucions oportunes per a mamprendre la guerra sense acabar en el rei d'Atenes. Una volta que Codro va ser informat d'este oràcul, va decidir sacrificar-se per a salvar a la ciutat, vestint-se de menic per a simular que anava en busca de llenya, va eixir de la ciutat i es va trobar en dos enemics dels quals va matar a un i ell segon ho va matar a ell. Despuix de la mort de Codro, els atenienses varen reclamar el cos d'est per a enterrar-ho, i els peloponesios varen comprendre que no podrien guanyar a Atenes i varen tornar al seu país. Codro va ser succeït pel seu fill major, Medonte.[1]
En reconeiximent al patriotisme de Codro, els atenienses varen decidir que ningú més duria el títul de basileos. A partir d'ell, els màxims dirigents de la polis (πόλις) es denominaran arconts (ἄρχοντες).
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Codro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.