Coeficient de contingència
El coeficient de contingència C (de Karl Pearson) és una mida de relació estadística. El coeficient de contingència de Pearson expressa l'intensitat de la relació entre dos (o més) variables qualitatives ordinals o nominals. Es basa en la comparació de les freqüències efectivament calculades de dos característiques en les freqüències que s'hagueren esperat en independència d'estes característiques.
El coeficient (coeficient Chi-quadrat)
[editar | editar còdic]El coeficient (també cridat contingència quadràtica),[1] sobre el que es basa el coeficient de contingència, és una mida de la "intensitat" de la relació entre les característiques observades :
El valor informatiu del coeficient és reduït degut a que el seu llímit superior, és dir, el valor que assumix en el cas de la completa dependència de les característiques observades és depenent de la magnitut (dimensió) de la taula de contingència (és dir de la cantitat de valors possibles de les variables) i del tamany de l'univers estudiat . No està donada llavors la factibilidad de la comparació de valors del coeficient sobre diferents taules de contingència i tamanys mostrals.[1][2] En el cas de la completa independència de les característiques, .
Rig que:[3]
sent el número de files i el número de columnes de la taula de contingència.
Usos
[editar | editar còdic]El valor de es necessita per a determinar el coeficient de contingència C. En les proves de significació estadística també s'utilisa el valor de (vore Prova de Chi quadrat).
Eixemple
[editar | editar còdic]Siga la següent una taula de contingència provinent d'una enquesta:
| automòvil tipo sedán | automòvil tipo familiar | Totals | |
| Obrers | 19 | 18 | 37 |
| Empleats | 43 | 20 | 63 |
| Totals | 62 | 38 | 100 |
Càlcul del coeficient :
Contingència quadràtica mija
[editar | editar còdic]Una atra mida per a especificar l'intensitat de la dependència de les característiques en una taula de contingència és la contingència quadràtica mija, que en lo essencial representa una ampliació del coeficient :
Quant major és esta mida, tant més intensa és la relació entre les dos característiques analisades. Si abdós característiques (variables) són independents, llavors cada u dels sumants es fa 0, a conseqüència de que es fa 0 el numerador de la fracció i en això la mida mateixa també. En el cas d'una taula de contingència de 2x2 la mida està normada i assumix valors en l'interval [0,1].
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bortz, J., Lienert, G.A. & Boehnke, K. (1990). Verteilungsfreie Methoden in der Biostatistik. (Métodos lliures de distribució en la bioestadística) Springer, Berlin (cap. 8.1, p. 326 i p. 355 i següents).
- Diehl, J. M. / Kohr, H.U. (1999). Deskriptive Statistik. («Estadística descriptiva») 12ª edició. Klotz Eschborn, p.161.
- Zöfel, P. (2003). Statistik für Psychologen. («Estadística per a sicòlecs») Pearson Studium, Munich.
- Signifikanzprüfung für die Vierfelderkorrelation («Prova de significació per a la correlació de quatre camps»). (Format PDF; 13 kB, idioma alemà)
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coeficiente de contingencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.