Colós de Constantino

Colós de Constantino

Cap del colós; c. 307–312 d. C.

El Colós de Constantino va ser una estàtua sedente de tipo acrolítico, que representava a l'emperador romà Constantino I el Gran (r. 280-337 ) i que va ocupar en el passat la capçalera oest de la Basílica de Majencio en el Fòrum Romà, en Roma. Algunes parts del colós es conserven actualment en el pati del Palazzo dei Conservatori dels Museus Capitolinos, en la Tossal Capitolina de Roma, sobre l'extrem occidental del Fòrum. Actualment la recreació de l'escultura s'exhibix en la Vila Caffarelli de Roma despuix de haver segut exposta en la Fondazione Prada de Milà.

Descripció

El gran cap, braços i cames d'esta estàtua varen ser tallats en marbre, mentres que el restant del colossal cos estava compost d'un núcleu realisat en rajola i fusta, possiblement coberts de bronze dorat simulant el corfoll, ya que "acrolítico" significa "d'extremitats pétreas". A jujar pel tamany de les peces que es conserven, la figura assentada media uns 12 metros d'alt. El cap medix aproximadament 2 metros i mig d'altura i cada peu té més de 2 m de llarc.

L'estàtua sostenia el lábaro gravat en el crismón, les inicials del nom de Crist en grec, encara que no era costum dels generals romans eixercitar en el seu eixèrcit el paper de portaestandarte. Segons Eusebio de Cesarea l'inscripció que acompanyava a l'estàtua dia:

Per este signe de salvació, que és el verdader símbol del be, vaig rescatar la vostra ciutat i la vaig lliberar del jou del tirà, i pel meu acte de lliberació vaig tornar al Senat i al poble de Roma el seu antic renom i esplendor.

El gran cap està tallada en un estil típic de les estàtues de finals del imperi romà, el "estil hierático", mentres que les atres parts del cos són naturalistes, des dels callosos peus a les venes de la gobanella. En el tractament escultòric del cap es tracta de transmetre l'idea de l'emperador com un deu, a on es pot destacar sobretot esta intenció en els ulls, molt grans, en la mirada cap a l'eternitat en un rostre rígit i impersonal, frontal. El tractament del cap mostra una síntesis del retrate individualiste: el nas aguileña, la mandíbula profunda i barbeta prominent característica de totes les imàgens de Constantino. Es pot apreciar, puix, la tendència del retrat romà tardà a centrar-se en el simbolisme i l'abstracció, en lloc de cuidar els detalls. No es coneix la data exacta de la seua eixecució, s'ha sugerit que una data entre 312 i 315.

Erro al crear miniatura:

Una de les dos mans dretes del Colós de Constantino.

Història

La basílica, situada en el llímit nort del Fòrum romà, va ser iniciada en l'any 307 per l'emperador Majencio. Constantino va terminar la basílica despuix de derrotar a Majencio en la batalla del Pont Milvio en l'any 312, encara que, provablement, reorientó l'edifici en eixe moment, canviant de lloc l'entrada principal i afegint l'àbsit.

L'àbsit occidental està situat a l'esquerra en esta reconstrucció de la planta de la basílica de Majencio.

El colós va ser saquejat en algun moment de l'antiguetat tardana, provablement per a reutilisar les parts del cos fetes en bronze. Les parts de l'estàtua realisades de marbre varen ser arreplegades en 1487.

Els restants que es conserven es troben en el pati del Palazzo dei Conservatori colocats d'esquerra a dreta en el següent orde: el braç dret en el colze, el cap, el genoll dret, una mà dreta, a l'entrada del Museu de columnes l'espinella esquerra, el peu dret, la ròtula del genoll esquerre, un remanente de la columna adornada, i el peu esquerre. Curiosament, entre els restants de l'estàtua hi ha dos mans dretes, en el dit índex en alt, que diferixen llaugerament. S'ha propost per a explicar el cas que l'estàtua va ser refeta en algun moment al final del regnat de Constantino, i la mà que sostenia un ceptre va ser substituïda per una atra que va sostindre algun símbol cristià.

Les peces del colós varen ser restaurades entre l'any 2000 i 2001.

Vore també

• Colós

Bibliografia

• Pohlsander, H. A., The Emperor Constantine, Routledge, 1996, ISBN 0-415-13178-2
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVeyne2008">Veyne (2008). El somi de Constantino. El fi de l'imperi pagà i el naiximent del món cristià, Barcelona: Paidós. ISBN 978-84-493-2155-9.