Colius striatus

pardal rata comuna (Colius striatus)

El pardal rata comuna (Colius striatus) és una espècie d'au coliforme de la família Coliidae. És el pardal rata més gran i un dels més estesos. Es distribuïx per gran part d'Àfrica subsahariana, des de l'est de Camerún fins a Eritrea i Etiopia, pel surest d'Àfrica aplegant a Suràfrica. La majoria dels hàbitats favorixen a esta espècie, llevat els boscs plujosos i les zones àrides. Este pardal rata preferix hàbitats en menuts arbustos, com la sabana. Es pot vore en jardins i en zones urbanes.

Característiques

Medix prop de 35 cm de llarc, dels quals la mitat corresponen a la coa, i pesa 57 grams. El seu nom comú és molt encertat puix sembla una rata, de color café en el llom i el cap (incloent una cresta prominent). El pico és negre en la part superior i rosáceo en l'inferior. Pot confondre's en el pardal-rata cabeciblanco, pero es diferencia en el color del pico.

Alimentació

El pardal-rata comuna és frugívoro que s'alimenta principalment de bayas, llavors i néctar, i és prou selectiu en buscar el seu menjar d'àrea en àrea.

Comportament

Estos són pardals notablement socials, s'alimenten en bandadas i crían junts. També s'acompanyen quan van a donar-se un bany de terra en el sol. Com moltes atres aus engolen menudes pedres per a ajudar en la seua digestió (gastrolito). En anochecer, s'agrupen de 20 o més i formen grups més grans encara en les nits fredes. Açò d'agrupar-se podria fer-los un assut fàcil, pero segons pareix són prou eficaços per a dissuadir a la majoria dels depredadors nocturns.

Esta espècie no és coneguda per la seua vora a pesar de considerar-se un au cantora. És una criatura molt sorollosa, usualment emetent un sò semblat a tsu-tsu. Té també una vora d'alarma que sona com tisk-tisk.

Reproducció

Poden anidar en qualsevol época de l'any. El niu és prou gran, fet en fulls i branques, encara que a voltes usen draps i paper. En la seua construcció participen el macho i la femella. Posen d'un a sèt ous, aparentment depén de la latitut, pero usualment són tres o quatre. Els pollets són alimentats pels pares i per uns atres que ajuden a la crío, generalment de nidadas anteriors. El periodo d'incubació pren 14 dies i la crío deixarà el niu per primera volta als 17 o 18 dies. Despuix d'un més el pollet pot viure per sí mateixa.

Subespecies

Es coneixen 17 subespecies de Colius striatus:

• Colius striatus affinis Shelley, 1885
• Colius striatus berlepschi Hartert, 1899
• Colius striatus cinerascens Neumann, 1900
• Colius striatus congicus Reichenow, 1923
• Colius striatus hilgerti Zedlitz, 1910
• Colius striatus integralis Clancey, 1957
• Colius striatus jebelensis Mearns, 1915
• Colius striatus kikuyensis Someren, 1919
• Colius striatus kiwuensis Reichenow, 1908
• Colius striatus leucophthalmus Chapin, 1921
• Colius striatus leucotis Ruppell, 1839
• Colius striatus minor Cabanis, 1876
• Colius striatus mombassicus Someren, 1919
• Colius striatus nigricollis Vieillot, 1817
• Colius striatus rhodesiae Grant & Mackworth-Praed, 1938
• Colius striatus simulans Clancey, 1979
• Colius striatus striatus Gmelin, 1789