Colorant alimentari

Colorant alimentari

Colorants alimenticis dissolent-se en una fina película d'aigua.

Els refrescs són els aliments més coloreados per l'indústria.

Els colorants alimenticis són un tipo d'aditius alimentaris que proporcionen color als aliments (en la seua majoria begudas), si estan presents en els aliments es consideren naturals i si pel contrari s'afigen als aliments durant el seu preprocesado per mig de l'intervenció humana es denominen artificials. Causen un efecte colorant en els aliments ya en menudes cantitats (a penes concentracions de centenes de ppm). En l'actualitat l'indústria alimentària ampra els colorants alimentaris en l'objecte de modificar les preferències del consumidor. El color és un dels principals atributs per a la preferència d'un aliment.

Antecedent històric

És molt provable que s'ampraren els colorants alimentaris de forma artificial abans de les referències documentals que posseïm al respecte. L'indústria alimentària va poder haver sentit l'atracció per l'us de colorants quan es varen publicar els treballs de Sir William Henry Perkin en l'any 1856. Previ a estes investigacions l'estabilitat dels colorants i la seua ocupació eren completament ineficientes.

En 1886 el Congrés dels Estats Units va aprovar l'us de colorants grocs en l'elaboració de la manteca i ya en 1900 molts aliments posseïen colorants. En 1912 l'investigador alemà Bernard C. Hesse publica una série de treballs en els que recomana l'us de colorants en l'indústria alimentària sempre que estos no danyen la salut. Llavors l'indústria ya disponia de mig miller de diferents composts químics denominats colorants artificials.

Entre les primeres accions llegals d'Estats units respecte a l'us de colorants per a aliments, es va impondre l'obligatorietat de declarar-los en les etiquetes dels productes. També es varen destinar fondos a les investigacions dedicades a los efectos de els colorants sobre la salut. En 1906 la Federal Food and Drug Act va posar fi a l'ocupació indiscriminada de colorants sintètics, permetent-se l'us d'alguns de composició química coneguda i la toxicitat de la qual per a aquell llavors era considerada baixa.

Molts països tenen d'un atre tipo com per eixemple Estats Units té en gel, en aerosol i moltes coses més.

Us comercial

El consumidor mig associa certs colors a certs saborés, podent influir el color de la menjar en el sabor percebut, en productes que van des de les llepolias fins al vi. Per este motiu, l'indústria alimentària afig colorants als seus productes, a voltes en la finalitat de simular un color que és considerat «natural» pel consumidor, com per eixemple el roig a les cireras confitadas (que d'una atra forma serien beige), pero a voltes per estratègia comercial, com el kétchup vert que Heinz va llançar l'any 2000.

Encara que la majoria dels consumidors saben que els aliments en colors lluents i artificials (com el kétchup vert mencionat abans o cereals infantils com els Froot Loops) segurament contenen colorants alimentari aliments aparentment «naturals» com les taronges o el salmón també estan a voltes coloreados per a donar-los un aspecte millor i més homogéneu. Les variacions de color a lo llarc de l'any i els efectes del processat i almagasenage fan a sovint comercialment ventajós el manteniment del color esperat o preferit pels consumidors. Algunes de les principals raons són:

• Compensar la pèrdua de color deguda a la llum, l'aire, els canvis de temperatura, la humitat i les condicions d'almagasenage.
• Emmaixquerar les variacions naturals del color.
• Millorar els colors presents naturalment.
• Donar identitat als aliments.
• Protegir els sabors i vitamines del dany ocasionat per la llum.
• Decoració, especialment de pastiços i llepolies.