Anar al contingut

Colutorio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un colutorio (del llatí, colluere, llavar) és una forma farmacèutica tipo solució acuosa viscosa usada per al tractament tòpic d'afeccions bucals (estomatitis, gingivitis, piorreas, etc). S'apliquen en pinzellés o espátulas generalment incorporades en el tapó.[1]

Un colutorio pot ser astringente, emoliente o calmant i antiséptico.

Es diferencia d'un enjuague bucal i d'un gargarismo solament pel seu viscosidad puix és més espés en incorporar un gelificante per a aumentar la adherencia a la mucosa bucal, ademés d'edulcorantes no cariogénicos i agents per a mantindre el pH neutral. No obstant, un colutorio més diluït pot servir també per a fer buches i usar-ho igual que un gargarismo o enjuague bucal.

S'usen preparats comercials o magistrals.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Hernandez Herrero, Gonzalo et al. MediPharm. Tractat de Medicina Farmacèutica. Editorial Mèdica Panamericana, 2010. ISBN 8498350107, 9788498350104