Comentari de Habacuc

El Comentari de Habacuc o Pesher Habacuc, etiquetat com 1QpHab (Cova 1, Qumran, pésher, Llibre de Habacuc) es troba entre els sèt rolls originals dels Manuscrits de la Mar Morta descoberts en 1947 i publicats en 1951. Pel seu primerenc descobriment i ràpida publicació, aixina com a la seua conservació relativament prístina, l'1QpHab és un dels pergamins més investigats i analisats dels varis centenars que es coneixen actualment.^[1] Es troba en el Santuari del Llibre, un edifici del Museu d'Israel en Jerusalem.

Descripció

Física

El pergamí medix aproximadament 141 centímetros d'extrem a extrem, en tretze columnes d'escritura herodiana escrites en dos peces de cuiro, coser en fil de lli que provablement es va realisar en la segona mitat de el I A la majoria de les columnes els falten les llínees inferiors, la primera columna s'ha perdut casi per complet i hi ha un forat en el centre de la segona columna. El tercer capítul de Habacuc falta per complet en el comentari, pero es va deixar fòra intencionadament, no es va destruir per l'envelliment —la major part de l'última columna del roll està en blanc, lo que mostra clarament que el text del comentari estava complet—. En qualsevol cas, el pergamí seguix sent llegible en la seua major part, i els editors han omplit les estanys en raonable confiança.^[1]

Contingut

El comentari relaciona a varis individus contemporàneus en la profecia, encara que també es referixen a ells solament en títuls en lloc de noms. El héroe o líder que la comunitat deu seguir es diu el Mestre de justícia, una figura que es troba en atres rolls del Mar Morta. El comentari sosté que el Mestre ha estat en comunió directa en Deu i ha rebut el verdader significat de les escritures.^[2] El Mestre no ha segut identificat encara en èxit en cap figura històrica, encara que Robert Eisenman va argumentar la seua identificació com Santiago el Just en el seu llibre de 1997 en eixe títul.^[3]

Entre els oponents del Mestre de justícia estaven el Sacerdot impío i el Predicador de mentires (en hebreu מטיף הכזב). El Sacerdot impío és descrit com un fals líder religiós en el que el Mestre va confiar en algun moment. Cap al final del comentari, es diu que el Sacerdot impío va ser capturat i torturat pels seus enemics.^[2] És poc provable que es puga nomenar en certea la seua verdadera identitat, encara que casi tots els sacerdots contemporàneus dels asmoneos han segut sugerits en algun moment pels estudiosos com el Sacerdot malvat. Inclús s'argumenta que es tracta d'un títul atribuït a múltiples individus.^[4] El Predicador de mentires és acusat per l'autor d'intentar desacreditar al Mestre, aixina com a la Torá.^[4] El seu verdader nom tampoc ha segut identificat en èxit en cap figura històrica, encara que Robert Eisenman va argumentar la seua identificació com Pablo de Tarso.^[5]^[6]

L'autor també menciona de passada una Casa de Absalón, a la que s'acusa de permanéixer inactiva mentres el Predicador de mentires treballava contra el Mestre. A diferència dels atres, este nom s'atribuïx únicament a un parell de personages històrics, sent el candidat més provable un supost parent saduceo d'Aristóbulo II, cridat Absalón.^[2]

L'autor del comentari aplega a una solució de la seua difícil situació similar a la del profeta Habacuc sigles abans: la perseverança per mig de la fe. Afirma que la seua comunitat no morirà a mans del malvat Judá. A la seua volta, el poder de venjar-se i jujar als Quitim serà concedit per Deu als fidels.^[2]

Comparació en el text hebreu comú

Lo que és encara més significatiu que el comentari del pesher és el propi text citat de Habacuc. Les divergències entre el text hebreu del roll i el text masorético estàndar són sorprenentment mínimes. Les majors diferències són l'orde de les paraules, les chicotetes variacions gramaticals, l'adició o omissió de conjuncions i les variacions ortogràfiques, pero són lo suficientment chicotetes com para no danyar el significat del text.^[7]

Vore també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Bernstein, Moshe J. "Pesher Habakkuk." Encyclopedia of the Dead Siga Scrolls. Oxford; New York: Oxford University Press, 2000, p.647
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Wise, Michael O., Martin G. Abegg Jr., and Edward M. Cook. The Dead Siga Scrolls: A New Translation. Sant Francisco: Harper, 2005. pp. 83–86
↑ Eisenman, Robert H, James the Just, 1997, Viking. ISBN 1-84293-026-5.
↑ ^4,0 ^4,1 Bernstein, Moshe J. "Pesher Habakkuk." Encyclopedia of the Dead Siga Scrolls. Oxford; Nova York: Oxford University Press, 2000, p. 649
↑ «Robert Eisenman's The New Testament Code: The Cup of the Lord, the Damascus Covenant, and the Blood of Christ.».
↑ Eisenman, Robert H, James the Brother of Jesus and the Dead Siga Scrolls, I & II, Greu Distractions Pub. (2012) ISBN 978-09855991-3-3
↑ Harris, J. G., The Qumran Commentary on Habakkuk. London: A. R. Mowbray, 1966, pp. 22–30

Bibliografia

Brownlee, William H. The Text of Habakkuk in the Ancient Commentary from Qumran. Journal of Biblical Literature Manuscript Séries 11. Philadelphia: Society of Biblical Literature, 1959. (Scholarly analysis of one of the first scholars to work on the scroll, specifically on the Biblical texts quoted in it)
Burrows, Miller. The Dead Siga Scrolls of St. Mark's Monastery. New Haven: American Schools of Oriental Research, 1950. (Original scholarly publication of 1QpHab, predating the Discoveries in the Judean Desert séries in which most of the rest of the Qumran material is published)
Charlesworth, James H., Henry W. L. Rietz, Casey D. Elledge, and Lidija Novakovic. Pesharim, Other Commentaries, and Related Documents. The Dead Siga Scrolls: Hebrew, Aramaic, and Greek Texts with English Translations 6b. Louisville: Westminster John Knox, 2002. (More recent publication of the Hebrew text and English translation on facing pages)
Cross, Frank Moore. The Ancient Library of Qumran. 3d ed. Minneapolis: Fortress, 1995. (General reading on the Dead Siga Scrolls in general, their discovery, and contents)
Elliger, Karl. Studien zoom Habakkuk–Kommentar vom Toten Meer. J.C.B. Mohr, Tübingen, 1955.
Ingrassia, David,(2002)CLASS 3 Biblical Commentaries:Pesharim.Dead Siga Scrolls and the Bible, http://pastorcam.com/class_notes/deadsea/class%203_Biblical_Commentaries.pdf
Archivat el 4 de decembre de 2004 archivat en Wayback Machine.
Nitzan, Bilha. Pesher Hbakkuk: A Scroll from the Wilderness of Judaea (1QpHab) [Modern Hebrew]. Bialik Institute, Jerusalem, 1986.
Troxel, Ronald. (2009) Lecture 24: 1QpHab & 4QMMT http://hebrew.wisc.edu/rltroxel/JHL/Lect24.pdf
Young, Ian.“Clapix Biblical Hebrew and The Qumran Pesher Habakkuk,” The Journal of Hebrew Scriptures, 8–25 ISSN 1203-1542,http://www.arts.ualberta.ca/JHS/articles/article_102.pdf [1] archivat en Wayback Machine.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Comentario de Habacuc» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Bernstein647-1] 1,0 ^1,1 Bernstein, Moshe J. "Pesher Habakkuk." Encyclopedia of the Dead Siga Scrolls. Oxford; New York: Oxford University Press, 2000, p.647

[Wise-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Wise, Michael O., Martin G. Abegg Jr., and Edward M. Cook. The Dead Siga Scrolls: A New Translation. Sant Francisco: Harper, 2005. pp. 83–86

[3] Eisenman, Robert H, James the Just, 1997, Viking. ISBN 1-84293-026-5.

[Bernstein649-4] 4,0 ^4,1 Bernstein, Moshe J. "Pesher Habakkuk." Encyclopedia of the Dead Siga Scrolls. Oxford; Nova York: Oxford University Press, 2000, p. 649

[5] «Robert Eisenman's The New Testament Code: The Cup of the Lord, the Damascus Covenant, and the Blood of Christ.».

[6] Eisenman, Robert H, James the Brother of Jesus and the Dead Siga Scrolls, I & II, Greu Distractions Pub. (2012) ISBN 978-09855991-3-3

[7] Harris, J. G., The Qumran Commentary on Habakkuk. London: A. R. Mowbray, 1966, pp. 22–30

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]