Common Booster Core
El Common Booster Core (CBC) va ser una etapa d'eixida, que es ultilizó en els eixides Delta IV com a part d'un sistema modular d'eixides. Les eixides Delta IV que volaren en les configuracions de Medium i Medium + varen utilisar un únic Common Booster Core com a primera etapa, mentres que la configuració Heavy va usar tres; un com la primera etapa i dos com a reforços.[1] El núcleu de reforç comú era 40,8 metros de llarc, va tindre un diàmetro de 5,1 metros i va ser impulsat per un sol motor RS-68 que crema hidrogen líquit i oxigen líquit.[2]
El primer ensaig de prova estàtic d'un núcleu de reforç comú es va realisar el 17 de març de 2001, i la prova final del programa inicial es va realisar el 6 de maig. Les proves es varen realisar utilisant el banc de proves B-2 del Centre Espacial John C. Stennis, una instalació originalment construïda per a provar les primeres etapes de les eixides Saturn V durant la década de 1960. El primer llançament d'un Common Booster Core va ser el vol inaugural de la Delta IV, que es va llançar des del Space Launch Complex 37B[3] en la Estació de la Força Aérea de Veta Canyar el 20 de novembre de 2002. El seu últim llançament va ocórrer en 9 d'abril de 2024 en l'últim vol del Delta IV Heavy.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «NASA Countdown 101». Consultat el 14 de setembre de 2018.
- ↑ «RS-68 motor». Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2015. Consultat el 14 de setembre de 2018.
- ↑ «Space Launch Complex 37B».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Common Booster Core» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.