Complex de transferència de càrrega
En química, un complex de transferència de càrrega o complex aceptante-donant d'electró és una associació química de dos o més molècules, o de diferents parts d'una molècula molt gran, en el que l'atracció entre les molècules (o parts) es deu a una transició electrònica cap a un estat electrònic excitat, tal que una fracció de la càrrega electrostàtica és transferida entre les entitats moleculars. L'atracció electrostàtica resultant proveïx una força estabilizadora per al complex molecular. La molècula font d'a on la càrrega és transferida es denominada electró donant, i la molècula receptora és denominada electró aceptante.
La naturalea de l'atracció és un complex de transferència de càrrega no és un enllaç químic estable, i és molt més dèbil que les forces covalente, per lo que és millor caracterisar-ho com una dèbil resonància d'electrons. Com a resultat, l'energia d'excitació d'esta resonància es dona molt freqüentment en la regió visible del espectre electromagnètic. Açò produïx els colors característics, generalment intensos, d'estos complexos. Estes bandes d'absorció òptiques són referides freqüentment com a bandes de transferència de càrrega'. L'espectroscòpia òptica és una tècnica molt potent per a caracterisar bandes de transferència de càrrega.
Existixen complexos de transferència de càrrega en molts tipos de molècules, inorgàniques aixina com orgàniques, i en totes les fases de la matèria: en sòlits, líquits, i inclús en gasos.
En química inorgànica, la majoria de complexos de transferència de càrrega involucren transferència d'electrons entre àtoms de metal i lligants. Les bandes de transferència de càrrega en els complexos de metals de transició resulten de moviments d'electrons entre els orbitales moleculars (OM) que són de caràcter predominantment metàlic, i aquells que són predominantment de caràcter del lligant. Si l'electró es mou de el OM similar al lligant, cap a el OM similar al metal, el complex és denominat "complex de transferència de càrrega lligant a metal" (TCLM). Si l'electró es mou des de el OM en caràcter similar al metal, cap a el OM en caràcter similar al lligant, el complex és denominat "complex de transferència de càrrega metal a lligant" (TCML). En conseqüència, un TCML resulta en l'oxidació del centre metàlic, mentres que un TCLM resulta en la reducció del centre metàlic. L'espectroscòpia de resonància Raman[1] també és una poderosa tècnica per a assignar i caracterisar bandes de transferència de càrrega en estos complexos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Atkins, P. J.; Shriver, D. F. (1999). Inorganic chemistry, 3rd ed. edició, Nova York: W.H. Freeman and CO. ISBN 0-7167-3624-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Complejo de transferencia de carga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.