Comportament
El comportament o conducta és, en térmens de psicologia, el conjunt de respostes que presenta un ser viu en relació en la seua entorn, davant la presència o absència d'estímuls.[1] Pot ser conscient o inconscient, segons les circumstàncies que ho afecten. La ciència que estudia la conducta i el comportament animal és l'etologia i la ciència que estudia la conducta des del punt de vista de l'evolució és l'ecologia del comportament.[2]
Delimitació del terme
[editar | editar còdic]El comportament de les espècies és estudiat per l'etologia, que forma part tant de la biologia com de la psicologia experimental. En psicologia es fa una distinció important entre conducta i cognició, puix si ben tots els sers vius presenten comportament, no necessàriament tots presenten cognició.cita requerida
En ciències socials es considera que el comportament es veu influït, ademés d'aspectes sicològics, també per aspectes genètics, culturals, sociològics i econòmics.
En el parla comuna, no en el discurs científic, el terme "comportament" té una connotació definitoria. Aixina, a una persona, inclús a un grup social, com sumixca de persones, se'ls definix i classifica pels seus comportaments, potser més que per les seues idees, i açò ya servix per a fixar les expectatives al respecte. El conjunt de patrons de comportament més prototípico i estable d'una persona, seria el núcleu de lo que usualment es denomina personalitat. El comportament es basa en factors biològics aixina com en factors externs: el nostre entorn, experiències, etcétera.cita requerida
Comportament en psicologia
[editar | editar còdic]Segons la teoria ecològica proposta per Bronfenbrenner (1979, citat per García, 2001) es considera l'importància de factors familiars, escolars i socials que expliquen la violència escolar, d'igual forma, coloca de manifest quatre contexts que reflectixen l'influència en la conducta, entre els quals, el subjecte es veu sumergit i obligat a interactuar socialment en cada u d'ells. Tècnicament, en psicologia, el comportament es definix de dos maneres:
- Tot lo que un organisme fa front al mig.
- Qualsevol interacció entre un organisme i el seu ambient.
El comportament en un ser humà individual (i atres organismes i inclús mecanismes) s'engloba dins d'un ranc, sent alguns comportaments comuns, alguns inusuals.
Les teories explicatives generals sobre l'orige de la conducta agressiva/violenta en el ser humà, poden aplicar-se per a tractar d'entendre el comportament violent de l'adolescent en l'escola. Tots estos acostaments s'agrupen en dos grans llínees teòriques: les teories actives o innatistas i teories reactives o ambientals. Les teories actives o innatistas consideren que l'agressivitat és un component orgànic o innat de l'individu, elemental per al seu procés d'adaptació; des d'esta perspectiva es considera que l'agressió té una funció positiva i que la llabor de l'educació consistix fonamentalment en canalisar la seua expressió cap a conductes socialment acceptables. Per un atre costat, les teories reactives o ambientals resalten el paper del mig ambient i l'importància dels processos d'aprenentage en la conducta violenta del ser humà.
Conducta
[editar | editar còdic]La conducta d'un espècimen biològic està formada per patrons de comportament estables, mediats per l'evolució, resguardada i perpetuada per la genètica. Esta conducta es manifesta a través de les seues qualitats adaptades, dins d'un context o una comunitat. És un indicador observable, físic dels processos interns de l'individu.cita requerida
Aspectes psicosocials
[editar | editar còdic]L'acceptació social d'un comportament, és evaluada per les normes socials i regulada per varis mijos de control social. El comportament de la gent és estudiat per vàries disciplines, incloent la psicologia, la sociologia, l'etologia, l'antropologia en el cas del comportament humà, ampliant el seu estudi a tot el Regne Animal.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Elizabeth A. Minton, Lynn R. Khale (2014). Belief Systems, Religion, and Behavioral Economics, New York: Business Expert Press LLC. ISBN 978-1-60649-704-3.
- ↑ Bleger, José. Psicologia de la conducta.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Costs i beneficis de viure en grup. Font: pres principalment de Alcock (1993), Krebs i Davies (1993) i Dockery i Reiss (1999)
- Alcock, J. (1993): Animal behaviour:An evolutionary approach. Sinahuer Associates, Sunderland.
- Davies, N.B. (1992): Dunnock Behaviour and social evolution. Oxford University Press, Oxford.
- Shiffmany, Kanuk. Introducció al comportament del consumidor
- Dockery, M i Reiss,M. (1999): Behaviour. Cambridge University Press, Cambridge.
- Krebs, J.R. i Davies, N. B. (1993): An introduction to behaviorual ecology. Black-well Scientific Publications, Oxford.
- Rams, J. (2007) Violència escolar. Un anàlisis exploratori. Programa de doctorat desigualtats i intervenció social . Universitat Pablo de Olavide .Sevilla, Espanya.Tercera edició.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comportamiento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.