Comunitat de plantes
Una comunitat vegetal o comunitat de plantes és una colecció o associació d'espècies vegetals dins d'una unitat geogràfica designada, que forma una agrupació relativament uniforme i que es diferencia d'atres vegetació propenques.[1] Els components de cada comunitat de plantes estan influenciats pel tipo de sol, la topografia, el clima i disturbis causats per humans. En molts casos hi ha varis tipos de sols dins de cada comunitat de plantes.[2]Plantilla:Page needed Açò es deu a que el tipo de sol en cada àrea està influencido per dos factors, la taxa en que l'aigua s'infiltra o l'evapotranspiración del sol, aixina com la taxa de matèria orgànica que entra o ix del sol (tots els composts carbónicos en l'hàbitat, com a matèria orgànica en descomposició).[3] Les comunitats vegetals són estudiades principalment or ecólogos, degut a que proporcionen informació sobre els efectes de dispersió, tolerància a condicions ambientals i respostes a disturbis d'una varietat d'espècies de plantes, informació necessària per a la comprensió de la dinàmica de diversos ecosistemes.[4]
Definició
[editar | editar còdic]Una comunitat vegetal pot ser descrita florísticamente (les espècies de la flora)[5] i o fitofisionómicamente (l'estructura o apariència de la comunitat de plantes).
Per eixemple, un bosc (comunitat d'arbres) pot incloure el dosel o les tres capes principals de la copa, una capa de arbustos o arbres per baix del dosel pero damunt del pis del bosc. El sotobosque, a la seua volta pot ser subdividido en capa de arbustos, en vegetació d'un a cinc metros, capa herbácea, composta de plantes vasculars de menys d'un metro d'altura,[6] i a voltes també una capa de verdets, briófitas no vasculars que típicament es troben a nivell del sol (0.15 m d'altura o menys).[7] En alguns casos de boscs complexos també hi ha una capa més baixa ben definida d'arbres. En concepte, una comunitat de plantes és similar a un tipo de vegetació; la primera fa émfasis en les associacions ecològiques i la segona en l'apariència general per la qual l'observador no especialisat pot identificar-la.
Una comunitat de plantes pot ser poc comú aun cuando les principals espècies que la definixen siguen comunes.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Açò es deu a que l'associació d'espècies i la relació en l'ambient poden ser desusadas.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Un eixemple són els boscs aluvials de bananes de Califòrnia dominats per la banana Platanus racemosa.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where La comunitat és poc comuna perque està localisada en zones chicotetes de Califòrnia, pero no en cap atre lloc, a pesar de que l'espècie no és rara.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Eixemples
[editar | editar còdic]Un eixemple és una praderia de les estepas del Caucas nort, a on les espècies comunes de pastures són Festuca sulcata i Poa bulbosa. Les espècies més comunes que definixen la fitocenosis d'esta praderia són Artemisia austríaca i Polygonum aviculare.[8]
Atres eixemples de comunitats de plantes inclouen boscs en els picos de granit de les montanyes Huangshan en l'est de China.[9] El bosc caduc de fulls amples, present a altituts des de 1100 m, està poblat d'arbres com Pinus hwangshanesis. La montanya Huangshan també posseïx una comunitat boscosa d'arbres perennifolios de full ample, en una varietat de arbustos i arbres chics.[10] Alguns eixemples d'arbres d'esta comunitat de full perenne inclouen Castanopsis eyrei, Eurya nitidia, Rhododendron ovatum, Pinus massoniana, aixina com Loropetalum chinense.[11]
Un eixemple d'una comunitat en tres estrats està en Nova Zelanda, en l'illa del sur. Estos boscs són els boscs continus més extensos de podocarpáceas/arbres de full ample d'este país. El dosel inclou Prumnopitys ferruginea, Dacrydium cupressinum (rimu) i Podocarpus laetus. L'estrat mig inclou falagueres arbòrees com Cyathea smithii i Dicksonia squarrosa, i la capa baixa té epífitas com Asplenium polyodon, Tmesipteris tannensis, Astelia solandri i Lomaria discolor.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Introduction to Califòrnia Plant Life, Robert Ornduff, Phyllis M. Faber, Todd Keeler-Wolf, Califòrnia Natural History Guides No. 69, University of Califòrnia Press, Ltd., 2003, ISBN 978-0-520-23704-9
- ↑ Jean-Michel Gobat, Michel Aragno, Willy Matthey and V. A. K. Sarma. And Watermelon. 2004. The living soil
- ↑ Keddy, Paul A. (2017). Plant Ecology: Origins, Processes, Consequences, Cambridge University Press, pp. 90. ISBN 978-1-107-11423-4.
- ↑ «Plant Ecology».Encyclopedia of Ecology.Academic Press.
- 2818–2824.doi:10.1016/b978-008045405-4.00843-0.
- ↑ «Floristic methods for describing vegetation».Practical Ecology for Geography and Biology: Survey, mapping and data analysis.Springer US.
- 75–98.doi:10.1007/978-1-4684-1415-8_5.
- ↑ Gilliam, Frank S.. “The Ecological Significance of the Herbaceous Layer in Temperate Forest Ecosystems” (en). BioScience 57 (10): 845–858. doi:. ISSN 0006-3568.
- ↑ Berdugo, Monica B. (1 de octubre 2018). “Latitudinal patterns and environmental drivers of moss layer cover in extratropical forests” (en). Global Ecology and Biogeography 27 (10): 1213–1224. doi:. ISSN 1466-822X.
- ↑ J.M. Suttie, Stephen G. Reynolds and Caterina Batello. 2005. Grasslands of the world, Food and Agriculture Organization of the United Nations, 514 pages
- ↑ Keddy, Paul A. (2017). Plant Ecology: Origins, Processes, Consequences, Cambridge University Press, pp. 417. ISBN 978-1-107-11423-4.
- ↑ E., Huang, Pei-hua Diffendal, Robert F. Yang, Min-qing Helland, P. (1999-03-01). Mountain Evolution and Environmental Changes of Huangshan (Yellow Mountain), China, Digitalcommonsuniversity of Nebraska - Lincoln. OCLC 729145857.
- ↑ Ding, Hui. “Community characteristics of a subtropical evergreen broad-leaved forest in Huangshan, Anhui Province, East China” (en). Biodiversity Science 24 (8): 875–887. doi:. ISSN 1005-0094.
- ↑ C. Michael Hogan. 2009. Crown Fern: Blechnum discolor, Globaltwitcher.com, ed. N. Stromberg
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comunidad de plantas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.