Conca de Arauco
La conca de Arauco és una conca sedimentaria en el centre-sur de Chile. En el context de la tectónica de plaques es classifica com una conca d'antearco. La conca té un àrea aproximada de 8 000 km² i, en les seues parts més profundes, la superfície de la seua farcidura sedimentario alcança els 200 metros baix el nivell de la mar,[1] i es desenrolla entre l'alvertent occidental de la cordillera de Nahuelbuta i el llímit extern de la plataforma submarina, incloent l'extensió que es troba baix les aigües del golf de Arauco, entre les ciutats de Concepció i Cañete.[2] La conca s'interpreta com a part d'una part elevada de la plataforma continental.[3] A l'oest llimita en un prisma d'acreció actiu que es troba junt a la fossa de Perú-Chile i a l'est llimita en un basamento metamòrfic que representa un complex d'acreció fòssil del Paleozoico que ha segut invadit pel batolito coster de Chile central.[4]
Tradicionalment, la conca s'ha considerat el cor de la mineria del carbó en Chile, encara que l'activitat minera a gran escala en la conca de Arauco va terminar en la década de 1990.[5] Donada l'alta densitat de falles geològiques que han desplaçat els llits de carbó i la naturalea prima d'estes (en menys d'un metro de gruixa), l'activitat minera en la conca de Arauco ha demostrat ser difícil de mecanisar.[6]
Estratigrafia
[editar | editar còdic]La farcidura sedimentario té una gruixa màxima d'aproximadament 2000 metros. Parts de la conca es troben en terra ferma en la península de Arauco, en la regió del Biobío, a on estan expostes roques carboníferas del Eoceno d'orige marí i continental i del Eoceno. Sobre estes roques i cap al centre de la península existixen roques sedimentàries del Mioceno i Plioceno. Cap a l'est sorgixen roques sedimentarias del Cretácico.[3] Les formacions sedimentàries definides en la conca de Arauco inclouen:
| Nom[4][7] | Ambient[8] | Edat[9] | Litologia | |
|---|---|---|---|---|
| Formació Tubul | Marí | Plioceno | Arenisca, limolita | |
| Formació Ránquil | Marí | Mioceno- Plioceno | Conglomerat, arenisca, limolita, pissarra | |
| Grup Lebu | Formació Millongue[note 1] | Marí i continental | Eoceno | Pissarra, limolita |
| Formació Trihueco | Marí i continental | Eoceno | Arenisca, pissarra, carbó | |
| Formació Boca Lebu | Marí | Eoceno | Limolita calcárea i arcillosa, arenisca | |
| Formació Curanilahue | Marí i continental | Paleoceno | Arenisca massiça, carbó, arenisca rica en argila | |
| Formació Quiriquina | Marí | Maastrichtiense tardà | Arenisca, conglomerat | |
La formació Tubul, del Plioceno, és la formació més antiga de la conca que no s'ha plegat. Es troba en una discordança que travessa totes les demés formacions de la conca. En l'actualitat, alcança els 100 metros sobre el nivell de la mar en alguns llocs i està disseccionada per una série de chicotetes valls.[7] La base de la formació Ránquil és la cridada "discordança principal" que es creu que es va formar per erosió durant un periodo d'inversió tectónica.[4]
Evolució tectónica
[editar | editar còdic]S'ha propost un model d'evolució de tres etapes per a la conca de Arauco. Primer una fase d'extensió en el Cretácico Superior i el Paleógeno. Després, una inversió de la conca que es va prolongar des del Eoceno mig fins al Mioceno provocant l'alçament i l'erosió que varen crear la "discordança principal" i finalment una fase de postinversión de falles d'esmonyida en el Plioceno i Pleistoceno.[4] Es creu que la subducción de la zona de fractura d'illa Mocha baix de la conca que va començar fa uns 3,6 millons d'anys va causar l'alçament de la conca més una major inversió i contracció tectónica.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ González, Eduardo (1989). «Hydrocarbon resources of the coastal zone of Chile», Ericksen (ed.). Geology of the Vages and its relation to hydrocarbon and mineral resources, pp. 383–404.
- ↑ Geotemas.(20)
- 9-25.Consultat el 20 de setembre de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 American Association of Petroleum Geologists Studies in Geology.12
- 732–749.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Tectonophysics.592
- 53–66.doi:10.1016/j.tecto.2013.02.012.
- ↑ Explotacion Reserves. CNE. Accessed on September 10. 2012.
- ↑ seu-sitial-en-chile/ Carbó manté el seu sitial en Chile
- ↑ 7,0 7,1 García A., Floreal (1968). «Estratigrafia del Terciario de Chile Central», Ceccioni (ed.). El Terciario de Chile Zona Central (en espanyol), Santiago de Chile: Editorial Andrés Bell.
- ↑ Clapix Cretaceous Belonostomus (Pisces, Actinopterygii, Aspidorhynchidae) from Algarrobo, Chile, with comments on aspidorhynchid paleodistribution in South America
- ↑ Sedimentary Geology.203(1)
- 164–180.doi:10.1016/j.sedgeo.2007.12.002.Consultat el 2016-04-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuenca de Arauco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "note", pero no es trobà una etiqueta <references group="note"/>