Conca de Marajó
La conca de Marajó és una conca sedimentaria en el nort de Brasil que pren el seu nom de l'illa Marajó, en la desembocadura del ric Amazones. Cap a l'est esta separada de la conca sedimentaria de l'Amazones pel arc del Gurupá. En profunditat, la conca es compon de quatre subcuencas corresponents a rifts, formades durant un periodo de tectónica extensional en el Mesozoico.[1] Dita extensió va ocórrer com a part del procés de l'obertura de l'oceà Atlàntic quan Gondwana es va fragmentar.[1] Geeralment les grans falles normals en la conca tenen una orientació NW-SE.[2] El lineamiento de Arari travessa la conca de SW a NE i és una falla de rumbo dextro-lateral.[2]
Encara que les roques més antigues de la conca daten del Paleozoico, la farcidura principal de la conca són sediment del Cretácico i el Cenozoico fins al Oligoceno.[1] D'acort a la cronologia i a la tectónica, se solen separar les seqüències sedimentàries en una etapa coetánea (sinrift) a la formació dels rift i una etapa posterior a la seua formació (postrift).[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuenca de Marajó» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.