Concatedral de Santa María (Castelló)

Erro al crear miniatura:

Concatedral de Santa María (Castelló)

La concatedral de Santa María la Major, també cridada iglésia de Santa María la Major en Castelló de la Plana (Espanya) era un temple d'estil gòtic valencià en posteriors restauracions historicistas i en estil neogótico. Està situada en la plaça Major, junt al Ajuntament i la torre campanar independent coneguda com El Fadrí.

S'inicia la construcció del temple en el XII. Destruït per un incendi, es recomencen les obres a mitan d'el XIV, sent ampliades a principis d'el XV pel mestre d'obres Miguel García de Segorbe, i sent consagrat el temple en 1549.

La planta era d'una sola nau dividida en cinc trams, àbsit pentagonal en dos capellas laterals i una central per al cor, aixina com capelles entre els contraforts, cobrint-se en voltes de crucería sobre els trams i en volta estrelada sobre l'àbsit.

El temple contava en tres portades: dos laterals, situades en el tercer tram de la nau, i una atra en la frontera principal, sent estes junt en algunes claus, els únics elements conservats en la seua reconstrucció.

En 1662, en traces de Juan Ibáñez, es construïx la capella de la Comunió de planta de creu grega i coberta en cúpula en el centre i voltes de mig canó en braços, la qual obria en el tram dels peus del costat de l'Epístola.

La concatedral de Santa María, declarada monument històric-artístic nacional en 1931, va ser incendiada premeditadamente el 24 de juliol de 1936 en els primers dies de la Guerra Civil i derribada mesos despuix per un acort municipal. La seua reconstrucció, començada en 1939 a partir d'un proyecte de Vicente Traver Tomás basat en les traces del temple desaparegut, va acabar en 1999.

Erro al crear miniatura:

Nau major

Erro al crear miniatura:

El Fadrí, torre campanar independent

El temple actual que ocupa una poma completa té planta de creu llatina en tres naus i un àbsit pentagonal. La nau central es remarca en pilars octogonals, dels que arranquen els arcs fajones. Les naus es cobrixen en volta de crucería, sent la de la capçalera de mija estrela i el travessia, en cimborrio, cobrix també en volta estrelada.

Història

La primera, coneguda com l'Iglésia Major, va ser creada despuix del permís de trasllat i la fundació de la ciutat. Es tractaria segons les referències, d'un temple senzill, que ya utilisarien els fidels per a rendir cult a Santa María en 1272. L'incendi produït en 1340, per la negligència del rector de Santa María, mossen Francés Oliveres, condenat a pagar la restauració, va poder ser la causa de la seua enorme deterioració o, com apunten atres historiadors, també va poder ser víctima d'un terremot també arreplegat en les cròniques de la ciutat.

Lo cert és que els documents constaten fortes inversions per a reconstruir la ‘segona’ Iglésia Major de Santa María, que varen començar el 26 de decembre de 1409. Aquell nou temple trencava en la dinàmica romànica i incorporava noves tècniques de construcció i un estil gòtic meridional. La pedra utilisada provenia de Mallorca. Poc a poc i en el pas dels anys, l'Iglésia de Santa María es va ser ampliant i va ser embellint la seua estructura.

Quan es va proclamar l'II República, el 14 d'abril de 1931, varen sorgir opinions entorn a l'idoneïtat, de mantindre el temple en un lloc tan senyalat de la ciutat. Algunes corrents de pensament apleguen inclús a apuntar en la conveniència de ‘eliminar’ el temple per a urbanisar el centre urbà en una image més diàfana. Tot això pese a que Santa María havia segut declarada Be d'Interés Nacional.

En la sessió de constitució del Ajuntament de Castelló, del Front Popular, el 16 de febrer de 1936, presidit per Manuel Aragonés Cucala, ya es va mencionar la possibilitat abans comentada en la seua proposta per a «que nos associem tots en una llabor de progrés que ha de transformar Castelló en una gran ciutat».

El 2 de juny de 1936, l'ajuntament ordena el derrocament de l'Iglésia de Santa Clara, perque l'Ajuntament necessitava eixe solar per a «un complet i ordenat aprofitament del total edifici i fixar noves alliniacions urbanes, dels carrers en que es troba enclavado i perque sense l'apropiació del solar de l'iglésia, s'impossibilita en grau sum traure el degut rendiment, higienizar les calleja adjacents i donar ocupació a la necessitada classe obrera, remediant en part la desocupació forçosa de la ciutat».

Un més despuix (17 de juliol de 1936) començaria el colp d'Estat contra el govern illegítim de la República i per tant, la Guerra Civil. El 24 d'eixe mateix més, un grup d'anarquistes provoquen un incendi en l'iglésia de Santa María que destrossa l'interior del temple. El 23 d'agost, l'Ajuntament aprofita els fets per a proclamar ya un derrocament parcial de l'iglésia. Segons l'alcalde: «és evident que, davant tot ha d'estudiar-se el llevar eixe taponamiento que hui obstruïx el carrer Colón, com segurament es pot llevar, deixant solament la part de l'edifici, digam-ho aixina més ornamental, que és el recayente a la plaça Constitució se m'havia ocorregut que es proponguera a l'Estat cedira dit edifici a l'Ajuntament per a construir allí l'archiu provincial de protocols històric, que és d'una importància extraordinària per a l'unificació i conservació dels documents històrics».

El 17 de novembre, Josep Castelló-Tárrega ya succeïx a Manuel Aragonés com a alcalde en el ple del ajuntament es presenta una moció urgent: «que l'edifici de l'iglésia de Santa María siga derribat totalment». S'aprova per unanimitat, i en el text que ho respala es justifica la mida per «raons de salubritat o urbanístiques».

L'11 de maig de 1937 solament quedaven els portals de l'edifici. Eixe mateix matí s'havia rebut l'orde de suspensió del derrocament emés per la Direcció de Belles arts.

Els portals es varen desmontar en agost de 1937. No tot es va perdre d'aquella iglésia. Va haver moltes persones, de totes les ideologies que varen contribuir a protegir i guardar part de lo que havia segut el ric patrimoni de Santa María. També es varen conservar alguns portals. Les pedres de l'iglésia es varen utilisar per a la construcció del nou edifici del matador.

Quan els sublevats varen entrar en Castelló, el primer Ajuntament de l'1 de setembre de 1938 va plantejar ya la construcció de la tercera Iglésia Major de Santa María.

En la victòria del Bando sublevat, la República dona pas a una dictadura governada per Franco. És llavors quan es crea un orgue destinat a la reconstrucció de zones devastades per la guerra.

El proyecte de la nova iglésia de Santa María va ser realisat per l'arquitecte Vicente Traver, que va prendre possessió de l'alcaldia el 15 d'abril de 1939 i va dirigir els treballs de construcció que varen començar el 14 de juny de 1939.

Les despeses inicials varen ser coberts gràcies a esta Comissió de Regions Devastades, pese a que Castelló havia sofrit en menor medida les destrosses de la Guerra Civil, gràcies a intervencions com la de Serrano Súñer, el pare de la qual va ser l'ingenier que va construir el Port de Castelló.

Poc a poc, Santa María va tornar a cobrar forma. El proyecte de Traver es va eixecutar per fases. Va començar per la part principal del temple, que es retranqueaba uns metros del carrer Colón per a mantindre l'esgambi del carrer.

En maig de 2003, el bisbe de la diòcesis de Segorbe-Castelló José María Reig Pla, l'alcalde de Castelló, José Luis Gimeno, i el conseller d'Obres Públiques, José Ramón García Antón, varen firmar un conveni per a finançar l'última fase de la reconstrucció de la concatedral de Santa María, l'import global de la qual ascendia a 2 millons d'euros, en una subvenció per part de la Conselleria d'1,3 millons d'euros.

Despuix de la firma del conveni es va realisar l'acte de la posada de la primera pedra de l'obra que donava lloc a la creació de l'edifici per a usos de respal a la concatedral, en Sacristia Major, Sala Capitular, Museu, archive sals de reunió i despachos, vestuaris i almagasens, aixina com el Claustre, concebut com un element d'unió en tot el conjunt de la concatedral.

L'última fase també tenia com tancar el solar i embellir estèticament tota la zona compresa pel carrer Major, carrer Colón i Arcipreste Balaguer.

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Concatedral de Santa María (Castelló).
• concatedral. com/ Sitie web oficial
• Este artícul pren com a referència el text del B. I. C. incoat per la cult. gva. es/Cultura. htm Consellería de Cultura de la Generalitat Valenciana.