Concessió austrohúngara de Tianjin

La Concessió austrohúngara de Tianjin (Chinenc:天津奥租界; Pinyin: Tuānjīn ào zūjiè, Alemà: Österreichisch-ungarische Konzession;

• ) va ser un territori del Imperi austrohúngaro en l'actual Tianjin, en el nort de China, a la vora del golf de Bohai, que va existir des del 27 de decembre de 1902 fins a l'anexió a a el Concessió Italiana el 14 d'Agost de 1917. La seua concessió a Àustria-Hongria (d'ahí el seu nom) es va produir despuix de la firma del Protocol Bóxer que va posar fi al conflicte entre l'Imperi chinenc de la dinastia Qing i l'Aliança de les Huit Nacions originat en la rebelió dels bóxers de 1901 (si be, els austrohúngaros havien estat presents en el lloc des de l'any anterior). Va ser la més curta entre les concessions en Tianjin, existint durant sol 14 anys.

Història

La Concessió austrohúngara, en una extensió de 108 ha, va ser una d'elles per la llimitada participació austrohúngara en la força expedicionaria internacional: quatre travessies i 296 soldats. La concessió llimitava en el riu Hai a l'oest, a través del pont des de la ciutat de Tianjin, fins a Jingshan a l'est, i Jinzhong (ara Shizilin, Hebei), un afluent del riu Hai al nort. A l'atre costat del riu hi ha un edifici francés centenari, l'Antiga Catedral de La nostra Senyora de les Victòries, en el districte d'Hebei. És adjacent a la Concessió Italiana de Tianjin, que també es troba en el districte d'Hebei.

Àustria-Hongria va mantindre guàrdies allí, a diferència del restant de concessions estrangeres en Tianjin.

Al contrari de lo que varen fer les demés potències europees, Àustria-Hongria va concedir la ciutadania a totes les poblacions locals. L'administració estava confiada a un consell format pels nobles locals, el cònsul imperial i el comandant de la guarnició militar que incloïa a 40 mariners de la marina austrohúngara i 80 policies chinencs cridats Shimbo. Els dos representants austrohúngaros tenien dret de majoria en les reunions del consell. La llei jurídica aplicada en els tribunals era la austrohúngara.

En la concessió es varen construir un teatre, balneari, escola, casa d'encabotament, quarter, presó, hospital i cementeri. La presència relativament curta, uns 14 anys, va deixar chafades d'Habsburgo que encara hui es troben en eixa zona de la ciutat.

Erro al crear miniatura:

Tropes austrohúngaras en China al voltant de 1903-04.

Despuix de l'esclat de la Primera Guerra Mundial en 1914, la concessió d'Àustria-Hongria va quedar relativament aïllada. El suministrament d'electricitat estava garantisat per la Concessió belga i el suministrament d'aigua estava garantisat per una empresa britànica en Tientsin, China. Ademés, quatrecents mariners austríacs varen desembarcar en Tianjin i es varen obrir pas fins al sege de Qingdao per a ajudar a les forces alemanes. Mentres açò succeïa, els aliats espiaven les concessions de les potències centrals.

Ocupació Chinenca

Despuix de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, China va declarar la guerra a les Potències Centrals, posicionant-se del costat la Triple Entente, i pas seguit va ocupar les concessions austrohúngara i alemana, declarant-les rescindides el 14 d'agost de 1917.

Segons les autoritats austríaques, eixe dia, a les a les 10:30 del matí el cònsul austríac va rebre una cridada del seu homòlec alemà, informant-li que China els havia declarat la guerra i que el delegat neerlandés tenia previst aplegar a Tianjin eixe mateix dia. A les 11:30 es va presentar en el consulat austrohúngaro un emissari chinenc en la reclamació de suspendre la concessió i subordinar el destacament naval a les forces chinenques, en acabant de que en les hores prèvies tropes chinenques destruïren els depòsits de municions d'abdós països en la zona. El delegat holandés va convéncer al cònsul per a que acceptara l'ultimàtum i la Concessió austrohúngara va ser entregada oficialment les 16:00 hores, donant pas a l'entrada d'entre 400 i 600 policies chinencs armats, que varen issar la bandera chinenca en l'edifici de l'Administració austrohúngara. Fonts austríaques varen denunciar que eixe dia es varen realisar transferències illegals de diners del consultat a la capital chinenca (d'un conte pertanyent al cònsul, en valor d'entre dos i tres mil dólars de l'época).

La versió chinenca dels acontenyiments diferix una miqueta de l'austríaca; segons ella, a l'hora mencionada (16:00), tropes chinenques varen ocupar la concessió, directament i sense demandes prèvies, declarant la pren de control de la zona per mig de l'issat de la bandera en l'edifici del consulat.

Tractats de renunciación

Despuix de finalisar la Primera Guerra Mundial, en la dissolució d'Àustria-Hongria, varen ser necessaris dos tractats separats per a ratificar la renúncia als drets de concessió. Àustria ho va fer el 10 de setembre de 1919 en el marc del Tractat de Saint-Germain-en-Laye, i Hongria li va seguir el 4 de juny de 1920 en el marc del Tractat de Trianon. En juny de 1927, despuix d'una série d'enfrontaments entre faccions chinenques opostes, el territori es va incorporar a la Concessió italiana, de la que formaria part fins a 1943.

Desenrolle

El comerç de l'Imperi austrohúngaro en China era extremadament llimitat i la concessió estava ubicada en l'extrem nort del riu Hai, lo que no era propici per al transport marítim. Per tant, la concessió no era un àrea financera i comercial important. No obstant, la Concessió austríaca estava ubicada entre la ciutat vella i l'estació de tren de Tianjin. Poc en acabant de que es va delimitar la concessió, la Companyia Belga de Tramvies i Electricitat de Shichang va construir una llínea de tramvia des de la porta este de la ciutat vella fins a l'estació de tren i, al mateix temps, va reconstruir el pont de pontones est per a convertir-ho en un pont de ferro. Cridat Pont Jintang, ubicat en el districte d'Hebei, es va formar un carrer comercial en negocis minoristes chinencs concentrats a lo llarc de la carretera principal (ara Jianguo Road en el districte d'Hebei) per a on passaven els tramvies.