Anar al contingut

Condició de frontera de Neumann

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, la condició de frontera de Neumann (o de segon tipo) és un tipo de condició de frontera o contorn, cridada aixina en alusió a Carl Neumann.[1] Es presenta quan a una equació diferencial ordinària o en derivades parcials, se li especifiquen els valors de la derivada d'una solució presa sobre la frontera o contorn del domini.

Eixemples

[editar | editar còdic]

Equacions diferencials ordinàries (EDO)

[editar | editar còdic]

En el cas d'una equació diferencial ordinària, per eixemple, pot ser:

d2ydx2+3y=1

sobre l'interval [0,1] les condicions de frontera de Neumann prenen la forma:

{dydx(0)=α1dydx(1)=α2

a on α1 i α2 són números donats.

Equacions diferencials en derivades parcials (EDP)

[editar | editar còdic]

Per a una equació diferencial en derivades parcials sobre un domini Ωn tal com:

2y=0

a on 2 és el laplaciano, la condició de frontera de Neumann pren la forma:

y𝐧(x)=f(x)xΩ.

Ací 𝐧 és la normal a la frontera Ω i f és una funció escalar.

La derivada normal 𝐧 es definix com:

y𝐧(x)=y(x)𝐧(x)

a on és el gradient (vector) i el punt és el producte intern en el vector normal unitari n.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cheng, A. i D. T. Cheng (2005). Heritage and early history of the boundary element method, Engineering Analysis with Boundary Elements, 29, 268–302.


Referències

[editar | editar còdic]