Condició de frontera de Neumann
En matemàtiques, la condició de frontera de Neumann (o de segon tipo) és un tipo de condició de frontera o contorn, cridada aixina en alusió a Carl Neumann.[1] Es presenta quan a una equació diferencial ordinària o en derivades parcials, se li especifiquen els valors de la derivada d'una solució presa sobre la frontera o contorn del domini.
Eixemples
[editar | editar còdic]Equacions diferencials ordinàries (EDO)
[editar | editar còdic]En el cas d'una equació diferencial ordinària, per eixemple, pot ser:
sobre l'interval [0,1] les condicions de frontera de Neumann prenen la forma:
a on i són números donats.
Equacions diferencials en derivades parcials (EDP)
[editar | editar còdic]Per a una equació diferencial en derivades parcials sobre un domini tal com:
a on és el laplaciano, la condició de frontera de Neumann pren la forma:
Ací és la normal a la frontera i és una funció escalar.
La derivada normal es definix com:
a on és el gradient (vector) i el punt és el producte intern en el vector normal unitari n.
Vore també
[editar | editar còdic]- Condició de frontera de Dirichlet
- Condició de frontera mixta
- Condició de frontera de Cauchy
- Condició de frontera de Robin
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cheng, A. i D. T. Cheng (2005). Heritage and early history of the boundary element method, Engineering Analysis with Boundary Elements, 29, 268–302.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Condición de frontera de Neumann» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.