Conflicte de Chiapas

Erro al crear miniatura:

Conflicte de Chiapas

El conflicte de Chiapas va consistir en l'alçament zapatista de 1994, la crisis zapatista de 1995 i la tensió posterior entre l'Estat mexicà, els pobles indígenes i els agricultors de subsistència de Chiapas des dels anys 1990 fins als anys 2010.

Història

Antecedents

El 17 de novembre de 1983 els membres d'alguns grups guerrillers i de l'oposició política mexicana varen conformar l'Eixèrcit Zapatista de Lliberació Nacional (EZLN). En 1984 segons paraules del propi Subcomandante Marcos eren 6 els integrants del EZLN, pero per a 1986 el grup ya havia creixcut a 12, dels quals l'únic mestizo era Marcos, encara que despuix se li varen unir atres dos. Marcos igualment parla de que per a 1986, es contava en gent molt experimentada en moviments de masses i segons ells 'de molt nivell polític'. Entre els anys 1988 i 1989 el EZLN va créixer de 80 combatents a 1300.

El EZLN va organisar i va estructurar a les chicotetes comunitats en comunitats autònomes que complixen el paper de governs paralels en un comité, i en els diners que este mateix generava es varen començar a comprar les armes. Els primers combats de tropes del Eixèrcit Mexicà i tropes neozapatistas es varen donar en la serra de la Corralchén, en la batalla del mateix nom de la serra.

Alçament zapatista

AP

Vore també: Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nort i Crisis econòmica de Mèxic de 1994

El EZLN va realisar un alçament armat en giner de 1994 com a protesta a la globalisació i a l'entrada en vigor del TLC, firmat per Mèxic, Estats Units i Canadà.

Membres del EZLN, tapats en passamontanyes, varen prendre 4 capçaleres municipals que després es varen estendre a 7; en Sant Cristóbal de les Cases, Altamirano, Les Margarites, Ocosingo, Oxchuc, Huixtán i Chanal, ademés d'atres poblacions fan pública la primera declaració de la Selva Lacandona.

En Sant Cristóbal de les Cases, l'1 de giner de 1994, els rebels varen prendre la capçalera municipal, rendint als judicials. Mentres, Ocosingo va ser sitiada per neozapatistas. En Sant Cristóbal de les Cases els zapatista llancen un comunicat reivindicant les prens completes de Sant Cristóbal de les Cases i Ocosingo, i esperant la caiguda de Les Margarites i Altamirano.

Declaratoria de Guerra

Els Neozapatistas declaren oficialment la guerra al Govern de Mèxic i anuncien els seus plans de dirigir-se cap a la capital. En Les Margarites mor en les primeres hores del primer de giner el Subcomandante Pedro, qui en eixe llavors era Cap de l'Estat Major i Segon al Mando del EZLN. El 2 de giner de 1994, durant la Batalla d'Ocosingo, d'igual forma mor el Comandant Hugo "El senyor Ik" en els embats contra l'Eixèrcit Federal per eixa plaça. En els combats el EZLN pren com a presoner de guerra al exgobernador de Chiapas, el general Absalón Castellanos Domínguez. Seguixen les hostilitats al sur de Sant Cristóbal i en els voltants del quarter de Rancho Nou. El bisbe del municipi propenc de Sant Cristóbal de les Cases Samuel Ruiz emet un comunicat cridant a la treua i la suspensió d'hostilitats.

Alt al fòc

Despuix d'uns dies de lluita, el president Carlos Salines de Gortari, en errefewse moment en el seu últim any de mandat, va oferir un alto el fuego per a dialogar en els rebels, que el seu vocero era el Subcomandante Marcos.

Les primeres trobades entre l'EZLN i el govern es donen en la catedral de Sant Cristóbal de les Cases. El diàlec en el govern es va estendre durant un periodo de tres anys i va acabar en la firma dels Acorts de Sant Andrés, que incloïa modificar la constitució nacional per a otorgar drets, incloent autonomia, als pobles indígenes. Una comissió de diputats de partits polítics, cridada Comissió per a la Concòrdia i Pacificació (COCOPA) va modificar llaugerament els acorts en l'acceptació del EZLN.

Desacorts

El president de Mèxic de llavors, Ernesto Zedillo, no obstant, va dir que el Congrés tindria que decidir si ho aprovava o no, negant-se a enviar l'iniciativa tal com, a la cámara. Afirmant que s'havien violat els acorts de la taula de negociacions, el EZLN va tornar a les montanyes, a on Zedillo va aumentar la presència militar en Chiapas per a evitar que s'estenguera la zona d'influència del EZLN. Una treua no oficial va acompanyar el silenci del EZLN durant els següents tres anys, els últims del mandat de Zedillo.

Massacre d'Ocosingo

Despuix del final del diàlec, es varen llançar moltes acusacions contra l'eixèrcit mexicà i els grups paramilitars per persecució i detencions als zapatista. Una d'estes ocasions va ser la Batalla d'Ocosingo, en la que 57 persones que assistien varen ser assessinades per un grup militar. Els motius que varen donar va ser, que en eixa zona es trobaven rebels integrants del EZLN els quals varen atacar en contra dels militars.

Vore també

• Revolució mexicana
• Tzeltal
• Guerra de baixa intensitat