Consell Àrtic
El Consell Àrtic és un fòrum intergovernamental que discutix assunts als que s'enfronten els governs dels països àrtics i els representants de pobles indígenes de l'Àrtic.
Història
[editar | editar còdic]El primer pas cap a la formació del Consell es va produir en 1991, quan els huit països àrtics varen firmar l'Estratègia de Protecció Ambiental de l'Àrtic (EPAA). La Declaració d'Ottawa de 1996[1] va establir el Consell Àrtic[2] com a fòrum per a promoure la cooperació, la coordinació i l'interacció entre els Estats àrtics, en la participació de les comunitats indígenes i atres habitants de l'Àrtic en qüestions com el desenroll sostenible i la protecció del mig ambient.[3][4] La Declaració d'Ottawa va nomenar huit membres del Consell Àrtic: Canadà, Rússia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, els Estats Units, Suècia i Finlàndia.
El Consell Àrtic ha realisat estudis sobre canvi climàtic, petròleu i gas, i navegació en l'Àrtic.[4][5][6]
En 2011, els Estats membres del Consell varen concloure l'Acort de Busca i Rescat en l'Àrtic, el primer tractat vinculant celebrat baix els auspicis del consell.[4][7] En maig de 2013 es va establir que sis estats (Itàlia, China, Japó, Corea del Sur, Índia i Singapur) siguen membres observadors permanents.[8]
El 3 de març de 2022, Canadà, Dinamarca, Estats Units, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia varen declarar que no assistiran a les reunions del Consell Àrtic baix presidència russa per l'invasió russa d'Ucrània.[9][10] Els mateixos països varen emetre una segona declaració el 8 de juny de 2022 en la que manifestaven la seua intenció de recomençar la cooperació en un número llimitat de proyectes del Consell Àrtic prèviament aprovats que no impliquen el liderage o la participació de Rússia.[11][12]
Membres del Consell Àrtic
[editar | editar còdic]Estats membres
[editar | editar còdic]- Archiu:Flag of Canadà.png; representant els territoris de
- Archiu:Flag of Dinamarca.png; representant les dependències de
- Archiu:Flag of Finlàndia.png; representant la dependència de
- Archiu:Flag of Islàndia.png
- Archiu:Flag of Noruega.png; representant les dependències de
- Archiu:Flag of Rússia.png
- Archiu:Flag of Suècia.png
- Archiu:Flag of USA.png; representant l'estat
de ** Alaska
Estats observadors
[editar | editar còdic]En 2021, els països en estatus d'observador són (s'inclou també l'any d'admissió):[13]
- Plantilla:Alemània, 1998
- Plantilla:China, 2013
- Plantilla:Corea del Sur, 2013
Espanya Història Per periodos: Prehistòria • Edat Antiga • Edat Mija • Edat Moderna • Edat Contemporànea
Per tema: Història econòmica • Història militar • Història de la ciència i la tecnologia
Geografia Boscs • Serres i montanyes • Parcs naturals • Rius • Embassaments • Valls • Illes • Comarques • PlagesEconomia Sector primari (Agricultura • Ganaderia) • Sector secondari (Artesania • Construccio • Energia • Indústria • Mineria) • Sector terciari (Sanitat • Servicis financers • Servicis professionals • Servicis publics • Transport • Turisme) • Sector quaternari • Empreses • Deute públic • Empreses més rellevantsSocietat Simbols , 2006
- Plantilla:França, 2000
- Plantilla:Índia, 2013
- Plantilla:Itàlia, 2013
- Plantilla:Japó, 2013
- Plantilla:Països Baixos, 1998
- Plantilla:Polònia, 1998
- Plantilla:Regne Unit, 1998
- Plantilla:Singapur, 2013
- Plantilla:Suïssa, 2017
Estos països tenen l'estatus de països observadors, ya que es troben més prop del pol nort que del equador. L'estatus d'observador està obert als estats no àrtics aprovats pel Consell en les Reunions Ministerials que se celebren una volta cada dos anys. Tenen dret a l'estatus d'observador, pero, com no tenen demandes territorials en el círcul polar àrtic, no poden ostentar l'estatus de membre del Consell.
Els observadors no tenen dret a vot en el consell. En setembre de 2021, tretze estats no àrtics tenen estatus d'observador.[13] Els estats observadors reben invitacions per a la majoria de les reunions del Consell. La seua participació en proyectes i grups de treball dins dels grups de treball no sempre és possible, pero açò planteja pocs problemes ya que pocs estats observadors volen participar a un nivell tan detallat.[14][4]
En 2011, el Consell va aclarir els seus criteris per a l'admissió d'observadors, incloent en particular el requisit de que els solicitants "reconeguen la sobirania, els drets sobirans i la jurisdicció dels Estats de l'Àrtic en l'Àrtic" i "reconeguen que s'aplica un ampli marc jurídic a l'oceà Àrtic, que inclou, en particular, el Dret de la mar, i que este marc proporciona una base sòlida per a una gestió responsable d'este oceà".[4]
Estats observadors pendents
[editar | editar còdic]Els estats observadors pendents deuen solicitar permís per a la seua presència en cada reunió individual; estes solicituts són rutinàries i la majoria d'elles es concedixen. En la Reunió Ministerial de 2013 en Kiruna, Suècia, l'Unió Europea (UE) va solicitar la condició d'observador ple. L'Unió Europea no és un país, pero té competència exclusiva en l'establiment de aranzel comuns, d'acorts comercials i té competència compartida en els Estats membres en temes de mig ambient i de normes comunes en el mercat de la UE, com per eixemple el benestar animal. Hi ha tres Estats membres de la UE que són membres del Consell Àrtic, Suècia, Finlàndia i Dinamarca (encara que Dinamarca representa sobretot a Groenlàndia) i 6 Estats membres de la UE són observadors del Consell: Alemània, Espanya, França, Itàlia, Països Baixos i Polònia. Ademés, la UE té acorts d'associació comercials molt estrets en un atre membre del Consell, Noruega. La UE és membre de moltes organisacions internacionals ademés de ser-ho els seus Estats membres. Un eixemple és la FAO. L'estatut d'observador per a la UE no va ser concedit, inicialment, perque Canadà no estava d'acort en la prohibició de la UE sobre la caça de foques.[15]. A pesar de que l'Unió Europea posseïx una política específica per a l'àrtic i treballa activament en la regió, l'actual conflicte bèlic en Ucrània li impedix replantejar el seu estatus en el sí del Consell Àrtic[16]
Es revaluó el paper dels observadors, aixina com els criteris d'admissió. Com a resultat, es va eliminar la distinció entre observadors permanents i ad hoc.[15]Presidències
[editar | editar còdic]La presidència del Consell canvia cada dos anys entre les huit nacions membres. Canadà (1996-1998) va servir com el primer President del Consell, seguit pels Estats Units (1998-2000), Finlàndia (2000-2002), Islàndia (2002-2004) i Rússia (2004-2006). Dinamarca i Suècia varen compartir la Presidència en el 2008. Noruega, Dinamarca i Suècia estan d'acort en una série de prioritats comunes per a les tres Presidències. Actualment i fins a l'any 2015, presidix el Consell Canadà, sent la seua presidenta la inuk Lleona Aglukkaq.
Participants permanents
[editar | editar còdic]Sis comunitats indígenes de l'Àrtic tenen l'estatus de Participants Permanents del Consell. Estos grups són representats per l'Associació Internacional de Aleut, el Consell Athabascano Àrtic, el Consell Internacional Gwich'in, el Consell Circumpolar Esquimal, l'Associació Russa de Pobles Indígenes Septentrional i el Consell Saami.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Consell Àrtic: Documents fundacionals».
- ↑ Axworthy, Thomas S.. «thestar.com/news/canada/2010/03/29/axworthy_canada_bypasses_key_players_in_arctic_meeting.html Canadà prescindix dels actors clau en la reunió de l'Àrtic».
- ↑ Savage, Luiza Ch.. «ca/2013/05/13/why-the-world-wants-the-arctic/ Per qué tot lo món vol un tros de l'Àrtic». Rogers Digital Mija.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 “Commercial Arctic shipping through the Northeast Passage: Routes, resources, governance, technology, and infrastructure” . Polar Geography 37 (4): 298–324. doi:.
- ↑ Lawson W Brigham. “Pensa-ho una atra volta: L'Àrtic”.
- ↑ Arctic marine shipping assessment (AMSA), Norway: Protection of the Arctic Marine Environment (PAME), Arctic Council.
- ↑ Koring, Paul. theglobeandmail.com/news/world/americas/arctic-treaty-leaves-much-undecided/article2017510/ El tractat de l'Àrtic deixa moltes coses sense decidir.
- ↑ la-mar-artico-i0BsKWo666eFMmGnWPjP4I/pagina.html 2013: Membres observadors permanents (en italià)
- ↑ «ritzau.dk/pressemeddelelse/joint-statement-on-arctic-council-cooperation-following-russias-invasion-of-ukraine?publisherId=2012662&releaseId=13645015 Declaració conjunta sobre la cooperació en el Consell Àrtic despuix de l'invasió russa d'Ucrània».
- ↑ «Canadà i atres sis Estats es retiren del Consell Àrtic en protesta per Ucrània». Consultat el 4 d'abril de 2024.
- ↑ Canada, Global Affairs. «Declaració conjunta sobre el recomençament llimitat de la cooperació en el Consell Àrtic».
- ↑ Schreiber, Melody. Les nacions del Consell Àrtic recomençaran la cooperació llimitada - sense Rússia (in (en-US)).
- ↑ 13,0 13,1 «Observers». Arctic Council Secretariat (2021). Arctic Council.
- ↑ Ghattas, Kim. «Arctic Council: John Kerry steps into Arctic diplomacy». Bbc.co.uk.
- ↑ 15,0 15,1 «The EU and the Arctic Council».
- ↑ Morcillo Pazos, Adrián & López Coca, Pau (2022). Comparativa de les polítiques de la UE i de China en l'Àrtic Nous reptes despuix de la Guerra d'Ucrània. Quaderns IEE, Vol. 1, Nº. 2, pp. 87-114. https://dialnet.unirioja.és/servlet/articule?codigo=8570467
- Este artícul conté una traducció derivada de «Consejo Ártico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
