Consonante nassal

Una consonant nassal és un sò del parla humana que es produïx quan el vés-ho del paladar —la part posterior carnosa del paladar— baixa, permetent que l'aire fluïxca a través del nas. La cavitat bucal encara actua com compartimiento de la resonància del sò, pero l'aire no ix per la boca mentres és bloquejat per la llengua. Quan una consonant no és nassal es diu que és una consonant oral. Atres tipos de consonant poden ser nasalizades, pero normalment nos referim a alòfons dels archifonema /N/ i /M/

Acústicament, les consonant nassals són sonorantes, és dir, no restringixen l'eixida d'aire, i casi sempre són sonores. (Comparen-se les oclusivas orals, que obstruïxen l'aire completament, i les fricatives, que obstruïxen l'aire en un canal estret. Tant oclusivas com fricatives són més freqüentment sordes que sonores, i es coneixen com obstruents). No obstant, les consonant nassals també es consideren oclusivas per la seua articulació, que impedix completament el pas de l'aire per la cavitat bucal. Tal dualitat, un fluix d'aire sonorante pel nas junt en l'oclusió de la boca, implica que les nassals es comporten com sonorantes a l'hora que com a obstruents (en general classes opostes). Per a la descripció acústica en general es consideren sonorantes, pero en moltes llengües poden desenrollar-se a partir d'oclusivas o devindre en oclusivas. Tenen bandes d'energia al voltant dels 200 i els 2,000 Hz. Llista de consonant nassals:

• [m] és una nassal bilabial sonora
• [ɱ] és una nassalabiodental sonora (SAMPA: [F])
• [n̪] és una nassal dental sonora (SAMPA: [n_d]}
• [n] és una nassal alveolar o dental: vejau nassal alveolar
• [ɳ] és una nassal retrofleja sonora, comuna en les llengües índicas (SAMPA: [n'])

• [ɲ] és una nassal palatal (SAMPA: [J]); comú en molts idiomes europeus, com espanyol ñ; francés i italià gn; valencià i hongarés ny; i occità i portugués nh.
• [ŋ] és una nassal velar sonora (SAMPA: [N]).
• [ɴ] és una nassal uvular (SAMPA: [N])

La majoria d'idiomes contenen consonant nassals. Eixemples: l'anglés, l'alemà i el cantonés, que contenen [m], [n] i [ŋ]