Anar al contingut

Conspiració tarquiniana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La conspiració tarquiniana va ser conjura portada a terme per alguns senadors i líders polítics de l'antiga Roma en l'any 509 a. C. per a restaurar la monarquia i posar a Tarquinio el Soberp de nou en el tro. Els conspiradores varen ser descoberts i eixecutats. Este episodi és part de la mítica història primerenca de Roma.

En l'any 509 a. C., la monarquia romana va ser derrocada com a resultat d'un resentiment general pel comportament del rei Tarquinio el Soberp, especialment pel seu fill Sext Tarquinio, que hi havia violat a Lucrecia, una romana d'ascendència noble. Un colp d'Estat liderat per Lucio Juny Brut va resultar en l'expulsió de la família real. Es va establir la República romana i es varen elegir cònsuls anualment per a governar la ciutat.[1]

Conspiració

[editar | editar còdic]

Brut va ser elegit com un dels dos primers cònsuls en el 509 a. C. Eixe mateix any, varen aplegar a Roma embaixadors de la família real per a persuadir al Senat romà de tornar a la realea les propietats que els havien segut arrebatades durant el colp. En secret, mentres el Senat debatia la proposta, els embaixadors varen buscar partidaris de la monarquia en Roma per a formar una conspiració i permetre la tornada de la família real a la ciutat. Dos germans de l'esposa de Brut, senadors de la gens Vitelia, varen anar els líders de la conspiració junt en tres germans de la gens Aquilia i atres hòmens els noms dels quals s'han perdut en el història. Dos dels fills de Brut, Tito Juny Brut i Tiberio Juny Brut, se'ls varen unir.[2]

Erro al crear miniatura:
Els lictores duen a Brut el cos dels seus fills, 1789, Jacques-Louis David, oli sobre llenç, Museu del Louvre, París.

No obstant, un esclau de la gens Vitelia, havent presenciat la reunió dels conspiradores en la casa del seu amo (que, segons Plutarco, involucrava un horrible jurament en sacrificis humans i canibalisme), va alertar als cònsuls, els qui immediatament varen capturar als embaixadors i als conspiradores.[3]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]