Contador (electrònica)


En electrònica digital, un contador és un circuit seqüencial construït a partir de biestables i portes llògiques capaces d'almagasenar i contar els impulsos (a sovint relacionats en una senyal de rellonge), que rep en l'entrada destinada a tal efecte, aixina mateix també actua com divisor de freqüència. Normalment, el còmput es realisa en el sistema binario, per lo que l'eixida serà un número binario o BCD (contador de decenes). Un contador digital és una màquina d'estats finitos.[1]
Classificació dels contadors de circuit seqüencial
[editar | editar còdic]- Segons la forma en que commuten els números, podem parlar de contadors numeradors (tots els números commuten al mateix temps, en una senyal de rellonge comú) o asíncronos (el rellonge no és comú i els números commuten un darrere l'atre).
- Segons el sentit del conte, es distinguixen en ascendents, descendents i up-down (alterna en ascendents o descendents segons la senyal de control).
- Segons la cantitat de números que poden contar, es pot parlar de contadors binarios de n bits (conten tots els números possibles de n bits, des de 0 fins a ), contadors BCD (conten del 0 al 9).
El número màxim d'estats pels que passa un contador es denomina mòdul del contador (Número MOD). Este número ve determinat per l'expressió 2n a on n indica el número de bits del contador. Per eixemple, un contador de mòdul 4 pansa per 4 estats, i contaria del 0 al 3. Si es necessitara un contador en un mòdul distint de 2n, deuria afegir-se un circuit combinacional.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Registered Logic Design». Advanced Micro Devices.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Contador (electrónica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.