Controvèrsia del pal d'hockey

Archiu:T comp 61-90.pdf

Gràfic original, del pal d'hockey en l'Hemisferi nort de Mann, Bradley & Hughes 1999, curva suavisada es mostra en blava, en el seu ranc d'incertitut en celest clar, en punts verts que mostra el promig mundial de 30 anys de la reconstrucció de PAGES 2k Consortium 2013. La curva roja mostrada medix la temperatura mija mundial, de oacuerdo en les senyes d'HadCRUT4 de 1850 a 2013.

Archiu:CAPS 2 Temp.png

Gràfic de pal d'hockey del reporte 2001 del IPCC. Senyes de Mann, Bradley & Hughes 1999. La llínea roja: Tª reconstruïdes (sobre la base de llectures de Tª i a esgambi d'anells d'arbres), blau: CO₂.

La controvèrsia del pal d'hockey fa referència als debats sobre els aspectes tècnics i repercussió en el calfament global de les gràfiques de reconstrucció del registre de temperatura de l'últim mileni. En l'àmbit polític, el debat se centra en l'us de dites gràfiques com a método per a difondre al públic aspectes científics complexos, i en la solidea de les afirmacions presentades pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC per les seues sigles en anglés Intergovernmental Panel on Climate Change).

A finals dels anys noranta, varis grups d'investigació utilisant proxies per a estimar el registre de temperatura varen trobar evidències de que el calfament actual era excepcional. En 1998 Michael E. Mann, Raymond S. Bradley i Malcolm K. Hughes (MBH en avant) varen realisar la primera reconstrucció quantitativa de la temperatura a nivell d'hemisferi a partir de l'anàlisis d'un conjunt divers de mides. Esta reconstrucció es remontava fins a 1400 i mostrava un ràpit aument de la temperatura, posteriorment, en el seu artícul de 1999, varen estendre este estudi fins a l'any 1000. La gràfica mostrant este increment va ser utilisada durant la reunió del Tercer Informe d'Evaluació de el IPCC en 2001 com a representativa de la visió general entre els científics del clima de l'increment més o menys pronunciat de la temperatura a partir de la segona mitat de el XX. El terme pal d'hockey va ser falcat pel climatólogo i director del Laboratori Geofísico de Dinàmica de Decorreguts Jerry Mahlman per a descriure el patró observat en el gràfic; una fase relativament plana fins a 1900 seguit per un ràpit increment.

En 2003, Willie Soon i Sallie Baliunas varen arremetre contra este patró en un artícul que posteriorment va ser calificat com a erròneu. També en 2003, Stephen McIntyre i Ross McKitrick varen publicar un artícul qüestionant els métodos estadístics usats en l'artícul de Mann et al. No obstant, Hans von Storch considera este artícul com de poca rellevància i creu que el seu artícul de 2004 és el primer que planteja una crítica significativa als métodos estadístics usats per MBH. En 2006, per requeriment del Congrés dels Estats Units, es va formar un grup d'estudi compost per científics que va declarar el seu respal als descobriments de Mann en algunes matisacions, incloent l'advertència de l'existència d'alguns errors estadístics encara que en poc efecte en els resultats finals.

Més de dotze artículs posteriors, usant diferents métodos estadístics i combinacions de registres de proxies, han reproduït reconstrucció similars a la gràfica original en pal d'hockey de MBH, únicament mostrant algunes diferències en cóm de plana és la regió anterior a el XX. Més d'una dotzena de reconstrucció posteriors recolzen les conclusions del IPCC de que la década més càlida en els últims 1000 anys va ser provablement l'última del final de el XX.

Naturalea de la disputa

Archiu:1000 Year Temperature Comparison.png

Reconstrucció de Tº del Hemisferi Nort en l'últim mileni, d'acort a varis artículs vells (llínees blaves), i més nous (llínees rojoses), i registres instrumentals (llínea negra).

Existixen registres instrumentals cuasiglobales de Tº des d'aproximadament 1850. No obstant, per a construir un registre a escala milenària, es requerixen proxies per a la Tº. En conseqüència, hi ha qüestions relatives a la precisió en la que estos proxies reflectixen el canvi de temperatura real, la seua cobertura geogràfica, i els métodos estadístics empleats per a combinar-los.

La significancia política de la controvèrsia científica sobre els gràfics centrats en el seu us com a part de l'evidència de calfament global antropogénico. La reconstrucció MBH98 va ser molt destacada en el Tercer Informe d'Evaluació (TAR) del IPCC ONU de 2001, i àmpliament publicat en els mijos.

Esta disputa se centra en fonamentals aspectes tècnics de la metodologia i dels grups de senyes usades en crear la reconstrucció MBH98, originalment començada per Stephen McIntyre i Ross McKitrick. Les seues fortes crítiques sobre el gràfic de Tº reconstruïdes d'un mileni per Mann et al.' (gràfic del pal d'hockey) varen consistir en asseverar que els càlculs són un artefacte de falles i de defectes greus de senyes.

A la seua volta, Mann, Bradley i Hughes (MBH en avant) varen respondre que eixes crítiques eren falses i espurias.

La disputa va fer constituir una investigació a instàncies del Congrés de EE. UU. per un panel de científics convinguts del National Research Council (NRC) de l'United States National Academy of Sciences (NAS) per a considerar les reconstrucció dels últims 2 milenis en general; i ademés, una atra investigació es va desenrollar a instàncies de congresal Joe Barton i un panel de tres estadístics, comandados per Edward Wegman específicament abordant el treball de MBH. Abdós grups: de NRC i el de Wegman, varen emetre els seus reportes en 2006.

La segona gràfica mostra les senyes de el MBH98 i de vàries atres reconstrucció climàtiques, subsecuentes a la de 1998. Dos de les atres reconstrucció de Tº inclouen el gràfic de Mann i colaboradors.

Hi ha un debat en curs sobre els detalls del registre de Tº i els métodos de reconstrucció. El debat se centra en varis punts de discussió:

• ¿Cuán be poden ser reconstruïdes les Tº passades de les senyes que es tenen?
• ¿Va ser el XX el periodo més càlit de l'últim mileni?
• ¿Va ser el Periodo càlit medieval observat en la regió de l'Atlàntic Nort partix d'un calfament més gran global o hemisfèric?
• Són els anells anuals dels pins Bristlecone i coa de rabosot proxies de Tº vàlides?
• Sense usar abdós proxies de pins en tal reconstrucció, seguix estant el pal d'hockey?

Discussió de la reconstruction MBH

Esta controvèrsia del pal d'hockey ha tingut una gran extensió enfocant les reconstrucció de Mann i de MBH98 en a on ell va ser l'autor principal. La revista Scientific American ho va descriure com el "Home darrere del Pal d'Hockey," en referència a la seua reconstrucció de temperatura. La BBC va descriure a l'apelatiu "pal d'hockey" com un terme falcat en presentar-se la taula de variacions de temperatura en l'últim mileni. La taula és relativament chata en el periodo 1000 a 1900, indicant temperatures relativament estables en eixe periodo. Despuix de 1900, no obstant, les temperatures aparentment es disparen, formant el full del pal d'hockey. La combinació de les àrees en la taula sugerix un recent aument en la temperatura causada per activitats humanes. La BBC va afirmar ademés que "L'alt perfil de la publicació de senyes va fer que el "pal d'hockey" fòra usat com a peça clau d'evidència en el Tercer Informe d'Evaluació del IPCC en 2001."

En 2003, Stephen McIntyre i Ross McKitrick publiquen "Correccions a les senyes proxies de Mann et al. (1998) i les séries de temperatura mija de l'Hemisferi Nort" en la revista (JCR Energy and Environment 14(6) 751-772, aumentant les preocupacions sobre la seua habilitat de reproduir els resultats de MBH. L'Informe IPCC AR4 de "Wahl i Ammann (2007) va mostrar que este va ser conseqüència de diferències en McIntyre i McKitrick (2003) que havien implementat el método de Mann et al. (1998) i que la reconstrucció original podria haver duplicat l'us de les senyes originals proxy." En 2004 Mann, Bradley, i Hughes publiquen una corrigendum al seu artícul de 1998, corregint un número d'errors en l'informació en llínea suplementària que acompanyava el seu escrit pero que aixina i tot no modificaven els resultats.

Hans von Storch i colegues varen alegar que el método usat per Mann et al. provablement subestimó les fluctuacions de Tº en el passat per un factor de dos o més. No obstant, eixa conclusió resta a lo manco en part sobre la racionalitat de la simulació del model climàtic global (GCM) usat, que ha segut qüestionat; Wahl et al. afirmava sobre els errors en la tècnica de reconstrucció que von Storch va usar. El reclam de Storch implica que el MBH98 va ser menys segur degut a que si hi haguera més variabilitat que lo originalment expost, després el "pal d'hockey" de Mann es voria menys que això i hi hauria arguments més dèbils per al recent canvi climàtic.

El Reporte de el IPCC AR4 diu que l'alcanç de qualsevol de tals biaix en específiques reconstrucció... serà incert... I és molt poc provable, no obstant, sugerint que qualsevol biaix seria tan gran en un factor de dos.

Anders Moberg i els seus colaboradors suecs i russos també varen generar reconstrucció en significativa més variabilitat que les de Mann et al.

Despuix de chequear el treball de Mann et al. (1998), McKitrick va comentar

"Les senyes de Mann de tipo multiproxy, quan es manipulen correctament, mostren el clima de el XX para res excepcional comparat en atres sigles. Este resultat coincidix plenament en l'evidència de perforació. (Com acotación al marge, aparenta estar en llínea en atres estudis que va en apoyo de el pal d'hockey, pero, en una inspecció minuciosa, implica l'existència d'un periodo càlit medieval (Medieval Warm Period: MWP)"

A la seua volta, Mann (en el respal de Tim Osborn, Keith Briffa i Phil Jones de la Climatic Research Unit) ha negat les afirmacions fetes per McIntyre i McKitrick, dient

"...la tan comentada 'correcció' no és més que una aplicació chapucera del procediment MBH98, a on els autors (MM) varen remoure el 80 % de les senyes proxy actualment usat per el MBH98 durant el periodo de el XV... En veritat, el resultat bizarro denunciat per MM del calfament anómal en el XV (que entra dins del cor de la "Menuda Era de Gèl") està en desacort en no solament la reconstrucció de el MBH98, pero, de fet la casi dotzena d'atres estimacions hui publidadas que acorden en el MBH98 dins de les incertituts estimades...".

El 12 de febrer de 2005, Stephen McIntyre i Ross McKitrick publiquen un artícul en Geophysical Research Letters a on troben varis errors en la metodologia de Mann et al. (1998). El document afirma que la forma de el "Pal d'Hockey" va ser el resultat de inválidos métodos d'anàlisis de components principals. Varen alegar que usant les mateixes etapes com Mann et al., varen ser capaços d'obtindre una forma de pal d'hockey com el component primer principal en el 99 % dels casos encara si hi ha soroll browniano (sense tendència) fora usat com input. Este artícul va ser nominat com una revista culminant per l'American Geophysical Union, que publica GRL, atraent l'atenció internacional per a expondre fallos en les reconstrucció de climes passats. El IPCC AR4 diu sobre eixe artícul pot tindre algun fonament teòric, pero Wahl i Amman (2006) també mostren que l'impacte en l'amplitut de la reconstrucció final és molt menuda.

Mann s'ha personalment involucrat en el debat sobre el canvi climàtic. Testimoniant davant el Senat dels Estats Units en 2003, va argumentar:

"És consens de la comunitat de climatólogos que l'anómal calfament de fins de el XX no pot explicar-se per factors naturals, sino que indica significativa acció antropogénica... Més d'una dotzena de grups d'estudis independents han reconstruït la Tº mija del Hemisferi Nort en passats sigles... Les reconstrucció proxy, prenen en conte eixes incertituts, indicant que tals calfaments de el H. nort durant fins de el XX... no té precedents sobre a lo manco el passat mileni i ara apareix sobre la base d'estudis en revisió per parells, provablement en els passats dos milenis."

Més recentment, l'Acadèmia Nacional de Ciències va considerar la matèria. El 22 de juny de 2006, l'Acadèmia va llançar una versió a prepublicar de la seua reporte "Reconstrucció de Tº Superficials dels 2 Últims Milenis, [27] en respal a l'afirmació més general de Mann de que les últimes décades de el XX, i mostrant menys confiança en les seues afirmacions d'individuals décades o anys, per majors incertitut a tal nivell de precisió.

"La conclusió bàsica de Mann et al. (1998, 1999) mostra el calent fi de el XX en el H. Nort sent no precedit durant a lo manco un mileni. Eixa conclusió ha segut subsecuentemente assegurat per una série d'evidències que inclou...
    basat en l'anàlisis presentat en els papers originals de Mann et al. i eixes més noves evidències, trobant el comité ser més plausible de que l'Hemisferi Nort va ser més càlit durant les últimes décades de el XX que durant qualsevol periodo comparable del precedent mileni. L'incertitut substancial actualment present en l'evaluació quantitativa de canvis de Tº superficials de gran escala abans d'al voltant de 1600 en menor confiança en tal conclusió comparada en l'alt nivell de confiança el refredat en la Menuda Era del Gèl i el calfament de el XX. Encara en menys confiança es pot aplegar a les conclusions originals de Mann et al. (1999) de que "els 1990s són segurament la década més calenta, i el 1998 l'any més càlit, en a lo manco un mileni" per les incosistencias inherents en les reconstrucció de Tº per a anys individuals i décades són més grans que aquelles de periodos més llarcs, i per la falta de registres totals proxies de Tº en tals escales curtes de temps." [28]

Un punt de discussió es referix a les solicituts de McIntyre a Mann a que li proporcionen la data, métodos i còdic font necessari per a que McIntyre fera la "auditoria" de el MBH98. Mann va proporcionar algunes senyes i després es va detindre. Passat un llarc procés - en a on la National Science Foundation que recolza a Mann - el còdic va ser feta pública. Això va ocórrer degut a que el Congrés va investigar despuix un artícul en el Wall Street J. va detallar crítiques de McIntyre. El Congrés estava especialment preocupdo per Mann i la seua negativa a mostrar les seues data. En juny de 2005, el Congrés li va demanar a Mann testificar davant un especial subcomité. El president del comité (Joe Barton, un prominent escèptic del calfament global, li va escriure un petitorio a Mann requerint-li que donara les seues senyes, incloent els seus còdics font, archius de tota la data de tots els seus artículs científics, identitats dels seus actuals i passats colaboradors, i detalls de tots els fondos per a qualsevol de les investigacions en curs o abans de Mann, incloent totes les formes de respal i acorts. l'American Association for the Advancement of Science va vore això com "un estudi d'algunes senyes bàsiques com per a desacreditar a particulars científics en les seues troballes, més que un estudi d'enteniment." Quan Mann va complir, tota la data va estar disponible per a McIntyre. El Congrés també va demanar que un tercer grup de científics revisaren les crítiques de McIntyre & McKitrick. El Panel Wegman i l'Acadèmia Nacional de Ciències publicant abdós reportes. McIntyre & McKitrick, en 2005, varen afirmar que 7 dels seus 10 troballes en 2003 havien segut largamente confirmats per eixes revisions. Nature va reportar que la "Acadèmia afirma el gràfic del Pal d'Hockey - Pero critica el modo en que els resultats controversiales climàtics es varen usar."

Informe del Consell Nacional d'Investigacions

A requeriment del Congrés de EE. UU., un especial "Comité sobre Reconstrucció Superficials de Tº dels Passats 2 Milenis" es va crear en la Junta d'Informació en Ciències de l'Atmòsfera i el Clima del National Research Council. Dit Comité consistia de 12 científics de diferents disciplines i va tindre la tasca d'explicar l'informació científica actualisada dels registres de Tº dels passats dos milenis, i identificant les principals àrees d'incertitut, les principals metodologia usades, i qualssevol problemes en eixos enfocaments, i com centrar el debat de l'estatus del coneiximent científic del canvi climàtic global.

El Panel publica el seu reporte en 2006. El reporte acorda que va haver deficiències estadístiques en l'anàlisis MBH, pero va concloure que eren d'efecte menut. El reporte resumix les seues principals troballes com seguix:

• El calfament medit instrumentalmente és de prop de 0,6 °C (1,1 °F) durant el XX és també reflectit en medicions de Tº de perforació, retir de glaciarés, i atres evidències observacionals, que poden ser simulades en models climàtics.
• Reconstrucció de Tº superfície de gran escala que donen tendències generalment consistents durant el precedent mileni, incloent condicions relativament càlides centrades al voltant del 1000 (identificada per alguns com “periodo càlit medieval”) i un relativament periodo fret (o “Menuda Edat de Gèl”) centrat al voltant de 1700. L'existència i extensió d'eixa chicoteta era gèlida va ser de 1500 a 1850, és soportada per una àmplia varietat d'evidències incloent probetas de núcleus de gèl, anells d'arbres, Tº perforades, registres de llongituts glaciars, i documents històrics. L'evidència de calfament regional en temps medievals pot trobar-se en diversos pero més llimitats registres incloent mostres de gèl, anells d'arbres, sediment marins, fonts històriques d'Europa, Àsia, encara que l'exacte moment i duració de periodos càlits pot haver variat de regió en regió, després la magnitut i extensió geogràfica del calfament són incertes.
• Es pot dir en un alt nivell de confiança en que la Tº global mija de la superfície va ser major durant les últimes décades de el XX que durant qualsevol atre periodo comparable durant els últims quatre sigles. Esta afirmació es justifica per la consistència de l'evidència d'una gran varietat de proxies geogràficament diversos.
• Menys confiança es pot colocar en les reconstrucció gran escala de Tº de superfície per al periodo comprés entre l'any 900 d. C. a 1600. Actualment els proxys disponibles indiquen que les temperatures en molts, pero no totes, ubicacions individuals varen ser més alts durant els últims 25 anys que durant qualsevol atre periodo de duració similar des de l'any 900. Les incertituts associades en la reconstrucció de les Tº miges de l'hemisferi mija o global d'estes senyes aumenten considerablement cap a arrere en el temps a través d'este periodo i encara no estan plenament quantificats.
• La confiança és molt poca en assignar a les Tº miges hemisfèriques o globals de la superfície abans d'al voltant del 900, per la cobertura d'escasses senyes, ya les incertituts associades en les senyes indirectes i els métodos utilisats per a analisar i combinar ells són més grans que durant atres periodos recents.

En resposta, un blog grupal en RealClimate, en el qual Mann és un dels colaboradors, va argumentar: "el panel ha trobat raons per a soportar les conclusions principals claus de l'investigació del passat, incloent els punts que hem senyalat anteriorment." Similarmente, d'acort a Roger A. Pielke, Jr., la publicació de la National Research Council va constituir una "propenca i completa vindicación de l'obra de Mann et al."; Nature ho va reportar com "Acadèmia afirma el gràfic del pal d'hockey."

D'acort a Hans von Storch, Eduardo Zorita i Jesús Rouco, revisant el reporte NAS sobre el blog de McIntyre Climate Audit: "sobre els métodos, el comité està mostrant reserves sobre la metodologia de Mann et al. La Comissió pren nota de manera explícita en les pàgines 91 i 111 que el método no té validació (CE) habilitat significativament diferent de zero. En el passat, no obstant, sempre ha alegat que el método té una important capacitat de validació de zero. Els métodos sense una habilitat de validació se sol considerar inútils." Es pren nota de les seues crítiques, pero, no declara res, ni explícita o implícitament, en les dos pàgines citades; lo més propenc del reporte és una declaració: "alguns recents resultats reportats en la Taula 1S de Wahl & Ammann (en prensa) indiquen que tals reconstrucció, usen el mateix procediment i tots els proxies usats per Mann et al. (1999), donant valors de CE que van de 0,103 a -0,215, depenent de cuan llunt en temps es faça la reconstrucció."

No obstant, la CE no és l'única mida de la seua habilitat; Mann et al.(1998) utilisa la més tradicional puntuació "RE", que, a diferència de CE, els contes pel fet de que la série de temps canvien el seu valor mig en el temps. L'habilitat de reconstrucció estadísticament significativa en Mann et al. la reconstrucció és independent recolzat en la lliteratura revisada per parells.

Comité sobre l'Informe d'Energia i Comerç (Reporte Wegman)

Un grup d'estadístics liderats per Edward Wegman, director del Comité d'Estadística Teòrica i Aplicada de l'Acadèmia Nacional de Ciències’ (NAS), es va conformar per requeriment d'U.S. Rep. Joe Barton i d'U.S. Rep. Ed Whitfield. El reporte es va enfocar en l'anàlisis estadístic usat en l'artícul de MBH i les consideracions de les relacions personals i professionals entre Mann et al. i atres membres de la comunitat paleoclimática. Les troballes es varen presentar en el reporte comunament conegut com el "Reporte Wegman") i en una audiència del subcomité de supervisió i investigacions, dirigit per Whitfield:

• MBH98 i MBH99 eren "alguna cosa obscur i incomplet" i les crítiques de McIntyre & McKitrick es varen trobar "vàlides i de pes".
• Varen trobar que els métodos MBH varen crear una PC1 estadística dominada per les séries d'anells d'arbres de dos espècies molt relacionades. No obstant hi ha evidència en la lliteratura, que l'us d'una de les spp. com a temperatura proxy pugues no ser vàlida (suprimix el "periodo càlit" en el fi del gràfic del pal d'hockey); i que l'atra espècie exhibix un creiximent fertilizado en CO₂ en els últims 150 anys (pujant el calfament en l'última part del gràfic)
• cal senyalar que no hi ha proves de que Mann o qualsevol dels atres autors en estudis paleoclimáticos hagen tingut interaccions significatives en els estadístics més importants.
• Una ret social d'autories en reconstrucció tèrmica és descrita en a lo manco 43 autors en vínculs directes a Mann en virtut d'haver coautorado artículs en ell. Els resultats d'estos anàlisis sugerixen que els autors en esta àrea de la paleoclimatología estan estretament conectats, per lo tant els ‘estudis independents’ no ho són com ells tracten d'aparéixer. El Dr. Wegman va argumentar que això era una "hipòtesis" i deuria prendre's en escepticisme.
• Molts dels mateixos proxies es reusan en la majoria dels "estudis independents" per lo que "no pot realment pretendre ser verificacions independents."
• És important tindre en conte l'aïllament de la comunitat de la paleoclimatología; a pesar de que els seus membres depenen en gran mida de métodos estadístics, no interactuen en la comunitat estadística. Ademés, l'equip de Wegman va determinar que l'intercanvi de materials d'investigació, senyes i resultats es va fer a l'encert i de mala gana.
• En general, el Comité considera que les evaluacions de Mann de que la década de 1990s va ser la década més càlida del mileni i que 1998 va ser el més calent any del mileni no pot ser recolzat pel seu anàlisis.

El mateix informe Wegman ha segut criticat per varis motius:

• El reporte no va ser objecte de formal revisió per parells. En la vista, Wegman va llistar a sis persones que varen participar en el seu propi procés informal de revisió per parells via correu electrònic després de que ei Informe es finalisara i va dir no tindre objeccions a la presentació del Subcomité.
• El Dr. Thomas Crowley, professor de ciències de la Terra de la Duke University, va declarar en l'Audiència del Comité: "Les conclusions i recomanacions de l'Informe Wegman té alguns sérios defectes".

• El resultat de fixar alguns dels suposts errors en la reconstrucció general no canvia la forma general de les més recents parts de la reconstrucció.
• Similarmente, els estudis que usen completament diferents metodologia també produïxen molt similars reconstrucció.
• L'anàlisis de la ret social no es basa en criteris racionals, no prova un conflicte d'interessos i no s'aplica al temps de les publicacions de 1998 a 1999. Rets del tipo de les coautorías no és inusual en àrees molt definides de la ciència. Durant l'audiència, Wegman va definir la ret social com una revisió per parells que "activament varen colaborar en ell en l'escritura d'artículs d'investigació" i va respondre que cap dels seus revisors tenia.
• Gerald North, director del Panel del Consell Nacional d'Investigacions que va estudiar el tòpic del pal d'hockey i va produir el reporte "Reconstrucció de temperatures superficials dels últims dos milenis", va declarar que els polítics en l'audiència en la que l'informe va ser presentat Wegman "varen ser endoblegant l'informació científica per als seus propis fins propagandístics. L'audiència no va ser una operació de recopilació d'informació, sino més be una màquina de propaganda." En el seu testimoni quan se li va preguntar si es discutix la metodologia de les conclusions de l'informe de Wegman, va declarar que: "No, no. No estem en desacort en les seues crítiques. De fet, casi lo mateixa es diu en el nostre informe. Pero, de nou, solament perque es fan les reivindicacions, no significa que siguen falses".
• El mateix Mann ha dit sobre el reporte "loros acríticos com els dos canadencs [un economiste i un geólogo consultor] que han segut ya refutado per varis artículs en revisió per parells inexplicablement descuides pel panel de Barton. Eixes afirmacions varen ser específicament retirades per l'Acadèmia Nacional de la seua reporte fa semanes arrere."

Actualisacions

En carta a Nature del 10 d'agost de 2006, Bradley, Hughes i Mann varen senyalar al títul original del seu artícul 1998: "Tº de l'Hemisferi Nort durant el passat mileni: inferència, incertituts, i llimitacions" i va senyalar que "més senyes d'alta resolució es necessiten abans de més conclusions confiables puguen ser alcançades i que tals incertituts eren el punt de l'artícul."

Mann i els seus colegues han dit que és "difícil d'imaginar quant més explícit" deurien tindre sobre les incertituts que rodegen la seua obra i culpant la "pobra comunicació a atres" per la "subsecuente confusió." Ademés, ha sugerit que les crítiques dirigides a la seua metodologia estadística són purament polítics i no afigen res nou al debat científic.

Les troballes de paleoclima de el IPCC abans i despuix de la Controvèrsia del Pal d'Hockey

Abans

2001 (pag. 2)

" les senyes proxy de l'Hemisferi Nort indiquen que l'increment en la Tº de el XX és problabemente haja segut el més gran de qualsevol sigle durant l'últim mileni. També és provable que, en l'hemisferi nort, la década de 1990 va ser la década més calenta i 1998 l'any més calorós."

Després

Actual declaració - a partir de 2007 (pag. 10)

"“El promig de Tº en l'hemisferi nort durant la segona mitat de el XX varen ser molt provablement majors que durant qualsevol atre periodo de 50 anys en els últims 500 anys i provablement el més alt en a lo manco els últims 1300 anys. Alguns estudis recents indiquen una major variabilitat en la Tº de l'hemisferi nort que se sugeria en el TIE, en particular la conclusió de que els periodos de fredor existent en els sigles XII a el XIV, XVII}, i XIX. Els periodos més càlits abans de el XX estan dins del marge d'incertitut donat en el TIE.”

En maig de 2007, Hans von Storch va revisar eixos canvis en les conclusions causades pels artículs controversiales sobre el pal d'hockey:

En octubre de 2004 vàrem tindre la sòrt de publicar en Science nostra crítica a les Reconstrucció de Tº 'pal d'hockey' de l'últim mileni. Ara, dos anys i mig més tart, val la pena repassar lo que ha ocorregut des de llavors,.

En l'Assamblea General EGU fa unes semanes va haver no menys de tres documents dels grups en Copenague i Berna evaluar de manera crítica les ventages dels métodos utilisats per a reconstruir el clima històric en variables proxies; artículs de Bürger en 2005; artícul de Moberg en Nature en 2005; varis artículs de Tº de pou; Reporte de l'Acadèmia Nacional de Ciència de 2006 – tots els quals ajuden a clarificar que les metodologia del pal d'hockey duen a qüestionables reconstrucció històriques. El 4.º Infforme d'Evaluació de el IPCC ara presenta un gran ranc d'històriques reconstrucció en lloc de favorir prematures monohipótesis com a fiables.

McIntyre va ser crític en el blog de Nature degut a que von Storch no va reconéixer el rol de McIntyre & McKitrick; no obstant von Storch va replicar que:

Això va ser a propòsit, ya que no crec que McIntyre, haja contribuït substancialment en lo publicat en revisió per parells al debat sobre els mèrits estadístics de la MBH i els seus métodos relacionats. S'ha publicat un artícul revisat per parells sobre un aspecte estadístic, i hem publicat una resposta - reconeixent que tindrien un punt vàlit en principi, pero la crítica no tindria importància en el cas del pal d'hockey... veem, en principi, dos entrades de científics de McIntyre en el debat general - un punt vàlit, que és, no obstant, provablement no pertinent en este context, i un atre que no ha segut degudament documentat.

Com a molts dels reclams sobre el Pal d'Hockey giren al voltant dels aspectes estadístics, l'American Statistical Association va celebrar una sessió en el 2006 Joint Statistical Meetings, sobre el canvi climàtic en Edward Wegman, John Michael Wallace, i Richard L. Smith. E. Wegman va presentar la discussió dels aspectes metodològics de l'anàlisis PC per el MBH98, i la seua visió que Método Incorrecte + Resposta Correcta = Mala Ciència. J. M. Wallace indica a l'Informe NRC i els seus cautas conclusions de que les reivindicacions de les Tº sense precedents en les últimes décades poden considerar-se com a plausibles (2:1 provabilitats a favor). R. L. Smith (U. de Carolina del Nort, Estadística) va analisar la metodologia estadística darrere del CCSP "Reporte sobre les Tendències de Tº en la Baixa Atmòsfera” i va compartir la seua visió del rol dels estadístics en el procés. La sessió es resumix per RL Smith en la Revista de la Secció ASA d'Estadística i l'Ambient.

En un artícul del 9 de setembre de 2008, Mann i colegues publiquen una reconstrucció actualisada de les Tº superficials de la Terra dels passats dos milenis. Esta reconstrucció varen usar diversos dataset que eren més grans significativament que els estudis originals d'anells arbòreus. De la mateixa manera que en l'estudi original, eixa obra va trobar que els recents increamentos en la Tº superficial de l'Hemisferi nort són anómals respecte a lloa a lo manco els passats 1300 anys, i que tals resultats robustecen l'inclusió o exclusió de les senyes d'anells de árbboles. En una resposta PNAS, McIntyre and McKitrick varen fer vàries advertències, incloent a que Mann et al. varen usar algunes senyes en els eixos al revés. Mann et al. li varen replicar que McIntyre i McKitrick "no plantegen vàlides qüestions en relació als nostres artículs" i que la "objecció a senyes “pates per a dalt” és bizarra".

Vore també

• Climagate

Referències en llínea cronològica

1965

1978

1979

1989

1990

• , in IPCC FAR WG1 (1990)
• (pb: Plantilla:ISBNT)

1991

• , abstract

1992

• , in IPCC supplementary report, 1992

1993

1994

1995

1996

• , in IPCC SAR WG1 1996
• (pb: Plantilla:ISBNT) pdf [5] archivat en Wayback Machine.

1997

1998

• ^{[enllaç trencat]}
• . Corrigendum:Mann, Bradley & Hughes 2004

1999

• . (font del gràfic)

2000

2001

• (atribució del gràfic corregit en )
• , in IPCC TAR WG1 2001
• , in IPCC TAR WG1 2001
• , in IPCC TAR WG1 2001
• (pb: Plantilla:ISBNT)
• (pb: Plantilla:ISBNT).

2002

2003

• ("MM03")
• . [Vore correction of 13 November.]
• , enllaçat en Comments on McIntyre and McKitrick Paper archivat 9 de decembre de 2003
• . [Correcció a Schulz ab-final de 28 d'octubre]

2004

2005

• . Reimpreso de The American Prospect, 10 de giner de 2005
• , 1 de febrer de 2005 issue, en llínea publication linked from Climate Audit el 27 de giner
• . Corrigendum:Moberg et al. 2006.
• .
• .
• ().
• .
• .
• .
• .

2006

• paper datat 24 feb 2006
• , Figure 1
• Real Àudio or mp3 download.
• . (North Report)
• . (Anunci de North et al. 2006)
• (Wegman Report)
• (154 MB PDF)
• , enclosure: i-mailed requests.

2007

• ,
• Report pp. 21–25
• , in IPCC AR4 WG1 2007.
• (pb: Plantilla:ISBNT).

2008

• . Retractat
• . Provides an overview of the The Discovery of Global Warming [6] archivat en Wayback Machine. website.

2009

• .
• .
• .
• .

2010

• .
• .
• "ICCER".
• .
• .
• .

2011

• .
• .
• .
• . Chapters llaure available as pdf files [7] archivat en Wayback Machine..
• En pdf [8] archivat en Wayback Machine..
• En pdf [9] archivat en Wayback Machine.
• . Available as a pdf [10] archivat en Wayback Machine..
• . (reply to comments by A. Moberg)

2012

• .
• .

2013

• .
• (78 researchers, corresponding author Darrell S. Kaufman).

Bibliografia

• "Defects in key climate data llaure uncovered", Ross McKitrick discusses Keith Briffa's Yamal data and the other hockey sticks. National Post, 1 d'octubre de 2009

Enllaços externs

• Protocol de Kyoto sobre la base d'estadístiques fallades, per Marcel Crok, va traduir Ángela donen Tex, Natuurwetenschap & Techniek, febrer de 2005.

• Surface Temperature Reconstructions for the Last 2,000 Years NAS Report for the Committee on Surface Temperature Reconstructions (PDF baixada lliure)
• Climate Reconstructions A collection of reconstructions of global and regional temperature for centuries to millennia, from the World Data Center for Paleoclimatology
• Proxy climate data from the World Data Center for Paleoclimatology
• What is the ‘Hockey Stick’ Debat About?, by Ross McKitrick
• Supplementary information for Mann, M. E. et al. corrigendum: Global-scale temperature patterns and climate forcing over the past six centuries Nature 430, 105(2004) Cartes a Nature. https://www.nature.com/nature/journal/v430/n6995/suppinfo/nature02478.html
• Corrections to the Mann et al. (1998) Proxy Data Base and Northern Hemisphere Average Temperature Séries. Steven McIntyre, Ross McKitrick. Energy and Environment 14(6) 751-772. https://web.archive.org/web/20031127041544/http://www.uoguelph.ca/rmckitri/research/trc.html
• "A Global Warming Bombshell" by Richard A. Muller, Technology Review, Oct. 2004; calls into question famous graph by Michael E. Mann
• Backgrounder for McIntyre and McKitrick “Hockey Stick Project” by McIntyre and McKitrick, 27 de giner de 2005
• Myth vs. Fact Regarding the "Hockey Stick" — Real Climate blog
• Was the climate of the 20th century unusual? - essay by global warming skeptics Willie Soon and Sallie Baliunas
• Ad hoc committee report on the ‘Hockey Stick’ Global Climate Reconstruction
• Discussion article about the relevance of the debat to climate policy and climate science policy i contribucions d'abdós costats'
• The IPCC, the "Hockey Stick" Curve, and the Illusion of Experience Washington Roundtable on Science & Public Policy hosted by the George C. Marshall Institute
• The Decay of the Hockey Stick by Von Storch [11] archivat en Wayback Machine. publicat en la web el 3 de maig de 2007
• Bias and Concealment in the IPCC Process: The "Hockey-Stick" Affair and Its Implications by David Holland, Energy and Environment, 2007.
• The Hockey Stick Debat as a Matter of Science Policy by Roger Pielke Jr, discusses the Bishop Hill blog on the Wahl and Ammann publications. Web published 13 d'agost de 2008.

Canvis en curs relacionades en el treball MBH, accessibles en dos weblogs:

• RealClimate - Blog que contribuïx en varis climatólogos incloent a Mann
• ClimateAudit - McIntyre blog