Cordillera del Karakórum
La cordillera del Karakórum (del turc: "pedregal negre") està situada en la frontera entre Pakistan (Gilgit-Baltistán), l'Índia (Ladakh, en l'estat Jammu i Cachemira) i China (regió autònoma uigur de Sinkiang). Té una llongitut d'uns 500 km i és la regió del món en més glaciars fòra de les regions polars. Cinc dels catorze cims de més de 8000 m que existixen en la Terra es troben en esta cordillera.
Està rodejada, a l'est pel replanell Aksai Chin, al noreste pel llímit de la replanell tibetà, i al nort per les valls dels rius Yarkand i Karakash, més allà dels quals es troben les montanyes Kunlun. En el cantó noroest estan les montanyes de la cordillera del Pamir. El llímit meridional del Karakórum està format, d'oest a est, pels rius Gilgit, Indo i Shyok, que separen la cordillera de l'extrem noroest de la cordillera del Himalaya. Estos rius fluïxen cap al noroest abans de donar un gir abrupte cap a a el suroest, cap a les planures de Pakistan. Aproximadament en el centre de la cordillera del Karakórum està el port de Karakórum, que és part d'una històrica ruta de comerç entre Ladakh i Yarkand, ara inactiva.
El Karakórum i els Himalayas són importants per a les investigacions sobre la Terra per diverses raons. Són una de les zones del món de major activitat geològica, ya que estan situades en la zona en la que choquen dos continents, Àsia i el subcontinent indi. Ademés, són importants per a l'estudi de les plaques tectónicas pel choc de les plaques Euroasiàtica i Índica. Els glaciars de les montanyes servixen com a indicadors del canvi climàtic.
Nom
[editar | editar còdic]Karakórum és un terme turc que significa «pedregal negre». Els comerciants centroasiáticos varen aplicar originalment el nom al port de Karakórum.[1] Els primers viagers europeus, inclosos William Moorcroft i George Hayward, varen començar a usar el terme per a la cordillera de montanyes a l'oest del pas, encara que també varen usar el terme Muztagh (que significa «Montanya de Gèl») per a la cordillera ara coneguda com Karakórum.[1][2] La terminologia posterior va ser influenciada pel Gran Proyecte de Topografia Trigonométrica, quan en la década de 1850 el topógrafo Thomas George Montgomerie va etiquetar de K1 a K6 (K de Karakórum) sis grans montanyes visibles des de la seua estació en el mont Haramukh, en Cachemira.
En texts sánscritos antics (Puranas) s'usa el nom Krishnagiri (Montanyes negres) per a descriure la cordillera.[3][4]
Exploració
[editar | editar còdic]
Donada la seua altitut i durea, el Karakórum està molt manco habitat que la cordillera del Himalaya. Els exploradors europeus varen aplegar per primera volta a principis de el XIX i varen ser seguits pels topógrafos britànics en 1856.
El pas Muztagh va ser creuat en 1887 per una expedició encapçalada pel coronel Francis Younghusband[5] i les valls situades sobre el riu Hunza varen ser explorats en 1892 pel general sir George K. Cockerill. Les exploracions que es varen realisar en les décades de 1910 i 1920 varen servir per a conéixer gran part de la geografia de la regió.
Geologia i glaciars
[editar | editar còdic]
El Karakórum està en una de les àrees geològicament més actives del món, en el llímit de la placa Indoaustraliana i l'Euroasiàtica.[6] Una part significativa, del 28 al 50 %, que cobrix un àrea de més de 15 000 km², està molt més glaciada[7] comparada en el Himalaya (8-12 %) i els Alps (2.2 %).[8] Els glaciars de les montanyes servixen com un indicador del canvi climàtic, alvançant i retrocedint en canvis a llarc determini en la temperatura i precipitació. Els glaciars del Karakórum estan retrocedint llentament,[9][10][11] al contrari que els de el Himalaya, a on els glaciars perden massa a una velocitat significativament major. Molts glaciars del Karakórum estan coberts per una capa de cascajo que aïlla el gèl de la calor del Sol. A on no hi ha esta coberta, la taxa de reculada és major.[12]
Edat de Gèl
[editar | editar còdic]En l'última edat de gèl, una serie conectada de glaciars s'estenia des del Tibet occidental fins al Nanga Parbat, i des de la conca del Tarim fins al districte de Gilgit.[13][14][15] Cap al sur, el glaciar del Indo era el principal glaciar de la vall, que fluïa Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. cap a avall des del massiç del Nanga Parbat fins a una elevació de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..[13][16] En el nort, els glaciars del Karakórum es varen unir als dels monts Kunlun i varen descendir fins a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. en la conca del Tarim.[15][17]
Mentres que els glaciars de vall actuals en el Karakórum alcancen una llongitut màxima de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., vàries de les branques dels glaciars de vall de l'Edat de Gèl i els glaciars de vall principals, tenien llongituts de fins a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.. Durant l'Edat de Gèl, la llínea de neu del glaciar era aproximadament Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. més baixa que en l'actualitat.[15][16]
Picos més alts
[editar | editar còdic]
Entre els picos més alts del Karakórum, es troben:
- K2 (8611 m s. n. m. / 28 251 peus)
- Nanga Parbat (8125 m s. n. m. / )
- Gasherbrum I (8068 m s. n. m. / 26 510 peus)
- Broad Peak (8047 m s. n. m. / 26 414 peus)
- Gasherbrum II (8035 m s. n. m. / 26 362 peus)
- Gasherbrum III (7952 m s. n. m. / 26 089 peus)
- Gasherbrum IV (7925 m s. n. m. / 26 001 peus)
- Distaghil Sar (7885 m s. n. m. / 25 869 peus)
- Khunyang Chhish (7,852 m s. n. m. / 25 761 peus)
- Masherbrum (7821 m s. n. m. / 25 659 peus)
- Batura Sar (7795 m s. n. m. / 25 574 peus)
- Rakaposhi (7788 m s. n. m. / 25 551 peus)
- Batura II (7,762 m s. n. m. / 25 466 peus)
- Kanjut Sar (7761 m s. n. m. / 25 460 peus)
- Saltoro Kangri (7742 m s. n. m. / 25 400 peus)
- Batura III (7729 m s. n. m. / 25 358 peus)
- Saser Kangri (7672 m s. n. m. / 25 171 peus)
- Chogolisa (7665 m s. n. m. / 25 148 peus)
Picos K
[editar | editar còdic]| Picos K | Nom internacional | Altura | Comentari |
|---|---|---|---|
| K1 | Masherbrum | Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. | Plantilla:Flagdeco |
| K2 | K2 | Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. | Plantilla:Flagdeco-Plantilla:Flagdeco en les naixents del glaciar Godwin-Austen |
| K3 | Gasherbrum IV | Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. | Plantilla:Flagdeco |
| Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. | Plantilla:Flagdeco | ||
| K4 | Gasherbrum II | Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. | Plantilla:Flagdeco-Plantilla:Flagdeco |
| K5 | Gasherbrum I | Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. | Plantilla:Flagdeco-Plantilla:Flagdeco |
| K6 | Baltistan Peak | Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. | Plantilla:Flagdeco |
| K7 | Gomgma Gangri | Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. | Plantilla:Flagdeco en la capçalera del vall Charakusa |
| K8 | Skilma Gangri | Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. | Plantilla:Flagdeco en el flanc oest del glaciar Siachen |
| K9 | Gamba Gangri | Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. (approx) | Plantilla:Flagdeco near Trango Towers |
| K10 | Saltoro Kangri I | Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. | Plantilla:Flagdeco-Plantilla:Flagdeco |
| K11 | Saltoro Kangri II | Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. | Plantilla:Flagdeco-Plantilla:Flagdeco |
| K12 | Saitang peak | Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. | Plantilla:Flagdeco-Plantilla:Flagdeco subsidiari del Saltoro Kangri |
| K13 | Dansam Peak | Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. | Plantilla:Flagdeco al suroest del Saltoro Kangri |
| K22 | Saser Kangri I | Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. | Plantilla:Flagdeco |
| K25 | Pastan Kangri | Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. | Plantilla:Flagdeco al sur del Saltoro Kangri |
| K35 | Mamostong Kangri | Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. | Plantilla:Flagdeco |
Subcordilleras
[editar | editar còdic]
El nom i divisió de vàries de les subcordilleras del Karakórum no estan acordades universalment. No obstant, la següent és una llista de les subcordilleras més importants segons Jerzy Wala, montañista i cartógrafo polac.[18] Les cordilleres estan enumerades aproximadament d'oest a est.
- Batura Muztagh
- Montanyes Rakaposhi-Haramosh
- Montanyes Spantik-Sosbun
- Hispar Muztagh
- Montanyes del sur de Ghujerab
- Panmah Muztagh
- Montanyes Wesm
- Montanyes Masherbrum
- Baltoro Muztagh
- Montanyes Saltoro
- Siachen Muztagh
- Rimo Muztagh
- Saser Muztagh
Passos de montanya
[editar | editar còdic]
D'oest a est.
- Pas Karakoram
- Pas Kilik
- Pas Mintaka
- Pas de Khunjerab (la frontera internacional pavimentada més alta, per damunt dels 4693 metros / 15 397 peus)
- Pas Shimsal
- Pas Muztagh
- Pas Saser
- Pas Naltar o Pakora.[19]
El pas Khunjerab és l'únic que es pot travessar en vehícul a través de la cordillera. El pas Shimsal (que no creua cap frontera internacional) és l'únic que encara s'usa en regularitat.
Referències culturals
[editar | editar còdic]La cordillera del Karakórum ha segut mencionada en vàries noveles i películes. Rudyard Kipling es referix a la cordillera del Karakórum en la seua novela Kim, publicada per primera volta en 1900. Marcel Ichac va fer una película titulada Karakoram, que narrava una expedició francesa a la cordillera en 1936. La película va guanyar el León d'Argent en el Festival de Cine de Venècia de 1937. El montanyenc americà Greg Mortenson descriu àmpliament el Karakórum, i en concret el K2 i el poble Balti, en el seu llibre Tres tasses de té, sobre el seu intent de construir escoles per als chiquets de la regió. L'obra K2 Ki Kahani (L'història de el K2), de l'escritor, viager i montanyenc Mustansar Hussain Tarar, descriu les seues experiències en el campament base de el K2.[20]
De la mateixa manera, una de les seues aparicions en l'univers dels videojocs es deu a el MMORPG surcoreà Silkroad Online, a on recorres la cordillera de Karakórum des del nivell 52 fins al 60 aproximadament.[21]En dita zona, es representa cóm una civilisació ha quedat parcialment sumergida, en referència al port ya citat de dita zona.[22]
Vore també
[editar | editar còdic]- Ladakh
- Aksai Chin
- Tibet
- Karakum (desert)
- Geografia de China
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Mason, Kenneth (2004). Exploration of the Shaksgam Valley and Aghil Ranges, 1926 (en en), Asian Educational Services. ISBN 9788120617940.
- ↑ “Nomenclature in the Karakoram: Discussion” (1930). The Geographical Journal 76 (2): 148–158. Blackwell Publishing. doi:.
- ↑ (1978).«The Valley of Kashmir: The land».Vikas Pub. House.
- ↑ (2004).«Selected Works of Professor S.P. Chatterjee, Volume 1».National Atles and Thematic Mapping Organisation, Department of Science and Technologi, Government of Índia.
- ↑ French, Patrick. (1994). Younghusband: The Last Great Imperial Adventurer, pp. 53, 56-60. HarperCollinsPublishers, London. Reprint (1995): Flamingo. London. ISBN 0-00-637601-0.
- ↑ Searle, Michael P., Geological evolution of the Karakoram Ranges, Ital.J.Geosci, (Boll.Soc.Geo.It.), Vol. 130, No. 2 (2011), pp. 147-159, 5 figs. (DOI: 10.3301/IJG.2011.08)
- ↑ Muhammad, S., Tian, L. and Khan, A. (2019) ‘Early twenty-first century glacier mass losses in the Indus Basin constrained by density assumptions’, Journal of Hydrology, 574, pp. 467–475. doi: https://doi.org/10.1016/j.jhydrol.2019.04.057.
- ↑ Gansser (1975). Geology of the Himalayas, London: Interscience Publishers.
- ↑ Gallessich, Gail (2011). «Debris on certain Himalayan glaciers may prevent melting». sciencedaily.com. Consultat el 25 de setembre de 2019.
- ↑ Muhammad, S. and Tian, L. (2016) ‘Changes in the ablation zones of glaciers in the western Himalaya and the Karakoram between 1972 and 2015’, Remote Sensing of Environment. Elsevier Inc., 187, pp. 505–512. doi: 10.1016/j.rse.2016.10.034.
- ↑ MUHAMMAD, S., TIAN, L., & NÜSSER, M. (2019). No significant mass loss in the glaciers of Astore Basin (North-Western Himalaya), between 1999 and 2016. Journal of Glaciology, 65(250), 270-278. doi:10.1017/jog.2019.5
- ↑ Veettil, B.K. (2012). “A Remote sensing approach for monitoring debris-covered glaciers in the high altitude Karakoram Himalayas”. International Journal of Geomatics and Geosciences 2 (3): 833–841.
- ↑ 13,0 13,1 Kuhle, M. (1988). “La glaciació pleistocena del Tibet i l'inici de les edats de gèl- Una hipòtesis de autociclo.Tibet i Alta Àsia. Results of the Sino-German Joint Expeditions (I)”. GeoJournal 17 (4): 581-596. doi:.
- ↑ Kuhle, M. (2006). «El passat glaciar de Hunza en conexió en una ret de corrents de gèl del Karakoram del Pleistoceno durant l'última Edat de Gèl (Würm)», Karakoram in Transition, Karachi, Pakistan: Oxford University Press, pp. 24-48.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Kuhle, M. (2011). «La coberta de gèl de l'Alt Glacial (Última Edat de Gèl i Últim Màxim Glacial) d'Àsia Alta i Central, en una revisió crítica d'algunes dates recents de OSL i TCN», Glaciació cuaternaria - extensió i cronologia, una mirada més de prop, Ámsterdam: Elsevier BV, pp. 943-965. (mapes de glaciars []) (mapes de glaciars descargables)
- ↑ 16,0 16,1 {Kuhle, M. (2001). “Tibet i Alta Àsia (VI): Glaciogeomorfología i glaciació prehistòrica en el Karakórum i el Himalaya”. GeoJournal 54 (1-4): 109-396. doi:.
- ↑ Kuhle, M. (1994). “Glaciació actual i del Pleistoceno en el marge nort-occidental del Tibet entre la dorsal principal del Karakoram i la conca del Tarim, recolzant l'evidència d'una glaciació interior pleistocena en el Tibet. Tibet and High Àsia. Results of the Sino-German and Russian-German Joint Expeditions (III)”. GeoJournal 33 (2/3): 133-272. doi:.
- ↑ Jerzy Wala, Orographical Sketch Map of the Karakoram, Swiss Foundation for Alpine Research, Zurich, 1990.
- ↑ shuaib. «Naltar Valley: Heaven on Earth» (en en-us). Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2019.
- ↑ Tararar, Mustansar Hussain. K2 Ki Kahani, Lahore: Sang-i-Meel (publicat en originalment en urdu), pp. 179. ISBN 969-35-0523-9.
- ↑ https://imgur.com/gallery/silkroad-online-karakoram-map-RVnQAL9
- ↑ https://youtube/JKTGDFx6J2M?t=1530
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cordillera del Karakórum.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cordillera del Karakórum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.