Corema album

Corema album (Corema album)

Corema album, la caramiña (en Galícia) o camarina (en Andalusia), és una espècie fanerógama, un subarbust adscrit tradicionalment a la família de les empetráceas, inclosa hui en dia en la de les ericáceas, distribuïda per la costa atlàntica ibèrica de Galícia a Càdis.

Descripció

És espècie dioica i zoocora, planta perenne que pot aplegar a alcançar fins a 1 m d'altura, pero habitualment no s'empina tant; en Aquitània sol tindre un porte de 30 a 70 cm.

Les fulls són de color vert obscur, com a agulles d'uns 6 a 10 mm. Es disponen de modo verticilado. Les més jóvens són glandulosas, i les més velles, planes i d'un color vert lluent. Les brancas despedixen una olor semblada al de la mel.

Les florés, siga la planta masculina o femenina, són roges, i s'agrupen en caps terminals. En Portugal florix entre març i maig. En Galícia, normalment comença a finals de març, i pot aplegar fins a finals d'abril.

Els fruts són menudes bayas o drupas paregudes a les grosellas, de sabor acidulado i d'uns 6 a 8 mm de diàmetro.

En Portugal i en Aquitània solen ser blanques; en Galícia poden tindre un llauger color rosat, i llavors recorden més encara a les groselles.

En Portugal ixen entre juliol i setembre. En Galícia, normalment a mitan d'abril (en alguns eixemplars, a mitan de març) i poden durar fins a mediats de setembre (en alguns eixemplars, fins a final de més).

Distribució

És una planta endèmica de la costa atlàntica ibèrica, de Càdis (el seu extrem sur és la Veta Camarinal junt a la Plaja de Bolonya) a Galícia, i es pot trobar una subespecie d'ella (Corema album azorica o C. a. azoricum) en les Illes Azores, en concret en l'Illa de São Miguel, en la Illa Graciosa, en la Illa de São Jorge, en la Illa del Pico i en la Illa de Faial. Ademés està naturalisada en Aquitània, a on no obstant és poc comú.

Hàbitat i estat actual en Galícia

Creix en les dunas fixes o semifijas de la plaja, o com a part del sotobosque del dunar plantat de pins, o inclús en pinades alguna cosa alluntats de la vora, puix és una planta capaç de regular el seu contingut d'aigua per mig del control de la transpiració.

En el passat, ocupava casi tot el llitoral gallec. Hui en dia, les principals poblacions gallegues estan en els arenals de les Illes Cíes, en els de la plaja de Tretze i en els de les estribaciones del Veta Vilán (municipi de Camariñas). Igual que este últim, molts uns atres topònims, com "Pobla del Caramiñal", indiquen l'abundància de la planta en el passat de Galícia. El llímit Nort de la seua distribució mundial està en la Praia do Rodo de Pantín (Valdoviño, La Corunya), en alguns peus propencs a la Veta Prior, en els camps d'As Cabazas en Covas (Ferrol, La Corunya).

La seua regressió en el llitoral gallec es va deure a les manipulacions dels dunares, a l'ocupació de les plantes per a fer graneres i a l'excés de recolecta de les bayas, que, en ser refrescants, eren amprades pels marins per a calmar la set.

Hui en dia, els principals riscs per a la conservació d'esta espècie en el llitoral gallec són la sobreexplotació del seu hàbitat natural i l'invasió d'organismes vegetals com acacias i la surafricana ungla de lleó (Carpobrotus edulis), que s'ampra en jardineria per a cobrir talussos.

En l'àmbit internacional, està catalogada per la Unió Mundial per a la Conservació entre les espècies en perill crític d'extinció.

Usos

Ademés d'amprar-se la planta per a fer graneres i usar la drupa els marins per a calmar la set, també s'ha aprofitat la camariña d'estes maneres:

Les bayas, que també es diuen camariñas, s'arrepleguen (en Aquitània, cap al 15 d'agost) per a menjar-les fresques i per a fer geleas i aguardiente. Un dels manjares típics de Figueira dona Foz consistix en una gelea de camariñas en sucre i suc de llima.

També s'usa com a planta ornamental, pero es troba sobretot en estat selvat.

A les bayas se li han atribuït sempre propietats febrífugas, i durant la dominació romana varen ser molt apreciades per este motiu.

La llegenda de les caramiñas

El rei Dionisio I de Portugal, que agradava molt de la cultura i de les arts, era un gran amant de la hermosura, no en va també era trobador, i per això mateix i para això mateixa també era femellut.

Conta la llegenda que, sabent la seua esposa, Isabel de Portugal, que havia acodit ell a una de les seues cites amoroses i que la trobada hauria de repetir-se, va manar ella al sendemà que li ensellaren un cavall i a primera hora de la vesprada va partir a buscar-ho acompanyada d'alguns guàrdies i dos ayas d'entre les que li havien posat al corrent, en part només en les mirades i el gest de la cara, de les anades i vingudes del seu senyor, i esta volta la durien a a on hauria de trobar-ho.

A mija vesprada varen aplegar al lloc indicat, en una pinada els arbres de la qual el mateix rei havia manat sembrar, i llavors la reina va manar al sèquit que es detinguera i ella, sola, es va encaminar fins a un roquedo que hi ha entre els pins i la mar, i allí va trobar a la parella. El rei, sorprés, va obrir els ulls d'espante; per la seua banda, els de la reina varen deixar caure unes llàgrimes cristalines que es varen estendre per totes les mates de la pinada, convertides com en perles d'un blanc tan blanc que varen tornar aquell bosc lloc de maravella.

Des d'eixe dia, les llàgrimes de la reina, convertides en perles blanques per a que puga vore ella les infidelitats del seu espós, i agridulces com varen ser les seues llàgrimes llavors, ixen en setembre en la Pinada del Rei, i sobretot a la vora de l'mar.

La Pinada del Rei, obra dels súbdits de Dionisio I, estava destinat a protegir del vent els cultius i a constituir una reserva de fusta per a la construcció de carabelas que en el seu dia podrien servir a Portugal per a la seua expansió ultramarina.

La Pinada del Rei es troba en la seua major part en el concejo de Marinha Gran, i ocupa uns dos terços d'ell.

Taxonomia

Corema album va ser descrita per (L.) D.Dò ex Steud. i publicat en Nomenclator Botanicus ed. 2, 1: 419 2: 63. 1840.

Sinonímia

• Corema album subsp. azoricum P.Silva
• Corema azoricum (P.Silva) Rivas Mart. & al.
• Corema febrifugum Boiss. ex Willk. & Lange
• Empetrum album L. basónimo
• Euleucum album Raf.

Noms comuns

• Castellà: petorra de Portugal, petorra roja, camariña, camariñas, camariñera, camarina, camarinas, caramina, caraminas.

Enllaços externs

Proyecte LIFE+ “Conservació i millora en hàbitats prioritaris en el llitoral Andalús” Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Corema album.