Corinto (cràter)

El cràter Corinto és un cràter d'impacte ben conservat ubicat en Elysium Planitia, Mart. És un cràter jove i recent, en un diàmetro de 13.9 quilómetros i una profunditat d'1 quilómetro, lo que ho convertix en un dels cràters més grans de la seua edat. La roca rica en aigua o gèl que ho compon es va formar a partir de fluix basálticos durant el periodo amazónico de l'història marcianana.

Posseïx un dels sistemes de rajos més extensos de qualsevol cràter conegut i un dels cràters secundaris produïts. Part del material eyectado podria haver segut llançat a l'espai i haver caigut a la Terra com meteorits, dels quals existixen varis candidats. El cràter està cobert per una doble capa de material eyectado per l'impacte, que presenta una forma de palometa en una muesca en forma de V.

Morfologia

El cràter té un diàmetro general d'aproximadament 13.9 km, encara que és llaugerament elíptic, en un diàmetro de 13.46 km en direcció noreste-suroest i d'uns 13.92 km en direcció noroest-surest. La seua profunditat és d'al voltant de 1 km. En el fondo del cràter s'observen numeroses cavitats menudes, semicirculares i allargades, el tamany de les quals varia entre menys de 14 i 350 metros, en un promig d'uns 68 m. Les cavitats de major tamany tendixen a ubicar-se cap al centre del cràter. Estes cavitats carixen de vores o de eyecciones d'impacte evidents. Semblen haver-se originat a partir d'un event no explosiu, encara que és possible que s'hagen format per la percolación de material fos en la roca fragmentada o a l'escape de gasos despuix de l'impacte.

El cràter té una vora pronunciada i una altura d'uns 75 metros. Presenta una depressió de 2.2 km de llongitut en el seu centre, en una profunditat de 100 metros. Esta depressió central carix de vora.

Capa de eyección

Diagrama del cràter Corinto (sense escala). El roig obscur representa la superfície marcianana; els punts blaus i blancs sobre el roig obscur indiquen la roca rica en aigua o gèl. S'observa la depressió central i els alvencs que la rodegen. Els requadros mostren els materials eyectados en forma de montículs, a on el blau representa elements volàtils com el gèl.

El cràter està cobert per una doble capa sinuosa de eyección d'impacte. Presenta una distribució lobulada asimètrica en una llaugera forma de palometa, estenent-se uns 34.3 km en direcció noreste-suroest i uns 40.1 km en direcció noroest-surest. La capa interna presenta ondulacions en estrías radials que apunten cap al noroest, sur i surest. També hi ha crestes concèntriques cap a l'est i surest. La capa externa s'estén molt més allà del cràter i està associada en gèl (incloses les característiques geomorfològiques relacionades) i volàtils. Al noreste, a uns 6 km, hi ha una muesca en forma de V que carix de mants de eyección.

Història

És un cràter jove que es va formar entre 0.1 i 2.5 ± 0.2 millons d'anys arrere, provablement fa uns 2.3 millons d'anys. Va impactar en la regió occidental de Elysium Planitia, específicament sobre roca rica en aigua o gèl que es va formar a partir de fluix basálticos ocorreguts fa aproximadament 1700 millons d'anys durant el periodo amazónico primerenc. L'impacte va formar un extens sistema de sistemes de rajos recents. Hi ha quatre conjunts de rajos cap al sur que s'estenen per més de 2000 km. Açò significa que estos rajos d'impacte cobrixen una quarta part de l'hemisferi del planeta.

Impactes secundaris

Este cràter ostenta el récort de produir una de les majors cantitats d'impactes secundaris de qualsevol impacte conegut. S'estima que el número d'impactes secundaris en un diàmetro superior a 10 metros ascendix a uns 2000 millons. Impactes com estos, que produïxen estos impactes secundaris, expulsen material a l'espai que pot aplegar a atres planetes com la Terra. No obstant, solament s'han trobat quatre meteorits marcianans (shergottitas basálticas) d'edat similar; no obstant, les seues edats de cristalisació són entre 4 i 5 voltes menors que les dels basalt de Elysium quan va impactar Corinto, lo que sugerix que encara no s'han descobert meteorits d'este event d'impacte. Alguns d'estos meteorits canaditas són Zagami i Los Àngeles. El cràter també podria ser la font de meteorits shergottitas enriquides geoquímicamente.

Els cràters que es varen formar tenen eyecciones lluents en albedos relativament alts, entre un 10 % i un 20 % més lluents que l'àrea circumdant. La eyección està composta per una fina capa de pols sinterizado que té la resistència suficient per a soportar parcialment, pero no completament, l'explosió produïda per un impactador d'uns pocs metros de diàmetro. Els cràters secundaris ubicats llunt del cràter principal (850 m) tenen baixes relaciones profunditat-diàmetro, possiblement per velocitats d'impacte més baixes.