Corrent de Oyashio

Corrent de Oyashio

La corrent de Oyashio colisionant en la corrent de Kuroshio prop d'Hokkaido. Quan dos corrents choquen, creen molas. El fitoplàncton que creix en les aigües superficials es concentra a lo llarc de les fronteres d'estes moles, traçant els moviments de l'aigua.

Archiu:Japan's ocean currents. CAPS 0

Les corrents oceàniques que rodegen a l'archipèlec de Japó: 1.Kuroshio 2. Extensió de Kuroshio 3. Contra-Corrent de Kuroshio 4. La Corrent Tsushima 5. La Corrent Tsugaru 6. La Corrent Sōya 7. Oyashio 8. La Corrent Llimen.

La corrent de Oyashio (親潮, Oyashio^?) o de Oya Sivo, també Oya Shio, Oya Shivo o corrent de les Illes Kuriles, és una freda corrent oceànica subártica que fluïx cap al sur i circula en sentit contrari a les agulles del rellonge en l'oceà Pacífic Nort occidental. Choca en la corrent de Kuroshio front a la vora oriental de Japó per a formar la corrent del Pacífic Nort.

Esta corrent freda fluïx a través del estret de Bering en la direcció meridional i transporta aigua freda de l'oceà Àrtic a l'oceà Pacífic. L'aigua de la corrent de Oyashio es prové del oceà Àrtic i fluïx al sur a través del mar de Bering. La corrent té una gran influència en el clima del Extrem Orient rus, principalment en les penínsules de Kamchatka i de Chukchi, a on el llímit septentrional d'arbres es trasllada 10 graus al sur de la latitut i pot alcançar Siberia interior. Les aigües de la corrent de Oyashio forma provablement la pesquería més rica en el món per l'extremadament alt contingut de nutrients per la surgencia d'aigua relativament frigga del fondo submarí que impedix l'acumulació dels mateixos en dit fondo, aixina com per les molt altes mareas (de fins a 10 metros) - lo que reforça encara més la disponibilitat d'eixos nutrients. No obstant, la corrent de Oyashio també dona orige a que Vladivostok siga el port més propenc a l'equador que es congela estacionalmente per lo que requerix que els rompehielos actuen per a estar obert en hivern. A pesar d'això, açò té relativament poc efecte en les activitats peixqueres en el mar de Ojotsk degut a que les grans marees signifiquen que la congelació no ocorre tan fàcilment.

Una atra important traça de la corrent de Oyashio és que durant els periodos glacials, quan el nivell de la mar era més baix va donar orige a la formació del pont de Beringia, i la corrent no podia fluir en les regions a les que pot aplegar hui. En realitat, la corrent de Oyashio afecta hui un nivell de refredat molt menor que durant les condicions glacials del Pleistoceno, sobretot, comparant la seua acció en atres zones de la Terra a similars latitut. Açò va permetre que Tōhoku i Hokkaido, que eren les úniques zones d'Àsia Oriental que reben suficients nevades per a potencialment formar glaciars, permaneixqueren sense glaciació llevat en les altures elevades durant els periodos quan Europa i Norteamérica varen quedar en gran mida congelades. Esta falta de glaciació explica per qué, a pesar de que el seu actual clima és molt més fret que el de la major part d'Europa, Àsia oriental ha conservat 96 % dels gèneros d'arbreés del Plioceno, mentres que Europa només ha conservat el 27%.