Corrent del Brasil
La corrent del Brasil és una enorme massa líquida marina en moviment en direcció de nort a sur que circula sobre la plataforma continental brasilera en l'oceà Atlàntic Sur a lo llarc de la costa sur de Brasil fins a aproximadament la desembocadura del Riu de l'Argent.
Característiques
[editar | editar còdic]Es tracta d'una massa d'aigua calenta tropical que fluïx a lo llarc del talús continental, a on termina dita plataforma i comença el brusc descens cap a les grans profunditats marines.
Esta corrent és causada per la desviació d'una porció de la corrent equatorial de l'Atlàntic Sur des d'a on eixa corrent es troba en el continent suramericà. La corrent de Brasil comença aproximadament a 10-15˚S, a on la corrent equatorial del sur es dividix prop de la veta de São Roque, Brasil.[1] La corrent alcança una profunditat de 700 m i el transport estimat a 12˚S és de 2,5 Sv.[2]
Té el seu orige en la regió equatorial i confluïx en les corrent de les Malvines, que és freda i prové de l'Antàrtida, entre els 36° i 38° latitut S en el mar Argentina, definint-se la Confluència Subtropical. En la zona de confluència, les aigües de la corrent del Brasil tenen una salinitat major a 35,0 per mil. Esta àrea és denominada Confluència Brasil-Malvines.[3]
L'anomenada convergència subtropical, (fusió de les dos corrents marines), pren direcció cap al surest alluntant-se de les costes suramericanes.[4].
Si be la Corrent de Brasil i la plataforma continental adjacent són dos ecosistemes distints existix evidencia interacció entre abdós. Estos intercanvis d'aigua representen canvis en les propietats biogeoquimicas de les aigües. El lloc preferencial per a este intercanvi en la confluència Brasil-Malvines.[5]
El transport aumenta a mida que la corrent va més al sur en 4 Sv a 15˚S.[1] En el costat coster de la corrent, un gir d'recirculación anticiclònic als aproximadament 30˚S provoca un aument del transport de la corrent de Brasil. El transport estimat cap al sur a 27˚S, 31˚S, 34˚S i 36˚S és d'11 Sv, 17 Sv, 22 Sv i 41 Sv. El transport total pot ser de 70 a 80 Sv cap als 36˚S en la mitat en el gir d'recirculación.[6] La corrent del Brasil és part del gir subtropical de l'Atlàntic sur. El costat sur del gir consistix en la corrent de l'Atlàntic Sur que fluïx cap a l'est. El llímit oriental és el sistema de corrents de Benguela. El costat nort consistix en la corrent equatorial del sur, que fluïx cap a l'oest i després es dividix i l'aigua del nort es convertix en la corrent del Nort de Brasil. Les aigües que fluïxen cap al sur es convertixen en la corrent del Brasil, que forma el llímit occidental.[2] És una corrent de llímit occidental com la corrent del Golf, i és el seu contraparte sur; no obstant, és considerablement més superficial i dèbil. Fluïx cap al sur des de l'equador fins a la deriva del vent de l'oest. S'unix a la corrent de les Malvines en el mar Argentina, lo que ho convertix en una mar templada.[7] La confluència Brasil-Malvines és a on la corrent del Brasil comença a separar-se de la costa aproximadament a 36˚S i és a on l'aigua subtropical més salada de la corrent del Brasil es troba en l'aigua subantártica més fresca de la corrent de les Malvines.[2][3] El transport principal de la corrent ix de la plataforma continental a uns 38˚S i la temperatura de la superfície de la mar en eixa latitut s'estima en uns 16-18˚C,[2][8] encara que la latitut a on es creu que la corrent que se separa de la costa està més al nort de juliol a setembre que de giner a març.[9] Si la corrent de les Malvines té poc transport, llavors la trayectòria de la corrent del Brasil està dominada per la curvatura de la tensió del vent. No obstant, si el transport de la corrent de les Malvines aumenta, la corrent del Brasil se separa de la costa en la latitut observada 38˚S.[10] El ranc de temperatura de la superfície de la mar i la salinitat per a la confluència Brasil-Malvines és de 7–18˚C i 33,6–36 psu.[3] La regió de la corrent del Brasil també conté sis grans masses d'aigua dins del sistema: Aigua Circumpolar Superior, Aigua Circumpolar Inferior, Aigua Central, Aigua Intermija Antàrtica, Aigua del Fondo Antàrtic i Aigües Profundes de l'Atlàntic Nort.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (1990).Deep-Siga Research.37(12)
- 1875–1886.doi:10.1016/0198-0149(90)90083-8.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Talley, Lynne D.; Pickard, {{{nom2}}}; Emery, {{{nom3}}}; Swift, {{{nom4}}} (2011). Descriptive Physical Oceanography: An Introduction (6th edition), Burlington, MA: Academic Press, pp. 555.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (1989).Deep Siga Research Part A. Oceanographic Research Papers.36(3)
- 359363–361384.doi:10.1016/0198-0149(89)90042-3.
- ↑ «CIENCIA HOY 34 - ARTÍCULO - Aigües de Surgencia - 1». Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2007.
- ↑ (1989).Journal of Geophysical Research:Oceans.125(10)
- i2020JC016500.doi:10.1029/2020JC016500.
- ↑ 6,0 6,1 Zemba, J.C., 1991. "The structure and transport of the Brazil Current between 27˚ and 36˚ South". Ph.D. thesis, Massachusetts Institute of Technology and Woods Hole Oceanographic Institution, 160 pp.
- ↑ «Ecorregió Mar Argentina». Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2013. Consultat el 14 de decembre de 2021.
- ↑ (2005).Bulletin of the American Meteorological Society.86(8)
- 1097–1115.doi:10.1175/bams-86-8-1097.
- ↑ (1988).Deep-Siga Research.35(12)
- 1971–1990.doi:10.1016/0198-0149(88)90120-3.
- ↑ (1993).Journal of Physical Oceanography.23(1)
- 79–90.doi:10.1175/1520-0485(1993)023<0079:otsotb>2.0.co;2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corriente del Brasil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.