Corrent en chorrada

Archiu:Aerial Superhighway.ogv

Núvols unint-se a una corrent en chorrada sobre Canadà.

La corrent en chorrada és, en ciències de l'atmòsfera, aquell fluix d'aire relativament fort i intens, en cizalladura vertical i horisontal associada, que es produïx en les atmòsferas d'alguns planetas, incloent la Terra.

En la Terra, segons l'Organisació Meteorològica Mundial, una corrent en chorrada és «una forta i estreta corrent d'aire concentrada a lo llarc d'un eix casi horisontal en l'alta troposfera o en l'estratosfera, caracterisada per una forta cizalladura vertical i horisontal del vent. Presentant un o dos màxims de velocitat, la corrent en chorrada discorre, normalment, a lo llarc de varis mils de quilómetros, en una franja de varis centenars de quilómetros d'esgambi i en una gruixa de varis quilómetros».

Les principals corrents en chorrada de la Terra estan localisades prop de la tropopausa, la transició entre la troposfera (a on la temperatura decreix en l'altitut) i l'estratosfera (a on la temperatura creix). Es tracta de vents occidentals (que viagen d'oest a este), tant en l'hemisferi nort com en el sur. El seu camí té normalment una forma serpenteante; les corrents poden detindre's, dividir-se en parts, després combinar-se en una sola corrent o seguir vàries direccions, inclús opostes a la direcció principal de la majoria de les corrents. Les corrents més fortes són les polarés, ubicades entorn als 7 a 12 km sobre el nivell de la mar, i les corrents subtropicalés més altes i més dèbils, al voltant de 10 a 16 km.

Tant en el hemisferi nort com en el hemisferi sur existix una corrent en chorrada polar i subtropical. En l'hemisferi nort la corrent viaja sobre les latitut miges i norteño de Norteamérica, Europa i Àsia, i les seues corresponents masses d'aigua, mentres que en l'hemisferi sur la corrent polar se situa la major part de l'any sobre l'Antàrtida. Existix una quinta corrent en chorrada, l'equatorial, que es desplaça d'est a oest.

Les corrents en chorrada estan causades per una combinació de la rotació del planeta sobre el seu eix i el calfament atmosfèric per la radiació solar i, en alguns planetes, entre els quals no es troba la Terra, la calor interna. Les corrents en chorrada es formen prop de masses d'aire que, sent adjacents, registren diferències significatives de temperatura, tal i com succeïx en les regions polars i en les zones càlides del equador.

Els meteoròlecs ampren la localisació d'algunes d'eixes corrents en chorrada com una ajuda per a realisar les seues prediccions meteorològiques. La principal aplicació comercial de les corrents en chorrada es dona en l'aeronàutica, ya que el temps de vol d'un avió pot variar molt significativament si es realisa a favor o en contra d'una corrent en chorrada. També tenen rellevància les cridades turbulències d'aire clar, que s'associen a la proximitat d'una corrent en chorrada i que són un perill potencial per a la seguritat de l'aviació comercial. Una aplicació futura de les corrents en chorrada podria ser el seu us per a la generació d'energia per mig d'aerogeneradorés.

Existixen atres corrents en chorrada. Durant l'estiu de l'hemisferi nort es poden formar corrents en les regions tropicals en les que l'aire sec es troba en aire humit en grans altituts. El centre dels Estats Units és una regió típica de desenroll de corrents de nivell baix.

Descobriment

La corrent en chorrada circula en la zona més alta de la troposfera d'oest a est en abdós hemisferis. En l'hemisferi nort té una llongitut de 1000 a 9000 quilómetros, una gruixa vertical d'1 a 5 quilómetros i un esgambi de varis centenars de quilómetros

Despuix de l'erupció del volcà Krakatoa en 1883 els observadors del clima varen rastrejar i mapearon durant varis anys els efectes de l'erupció, cridant al fenomen «corrent equatorial de fum». En els anys 20 de el XX un meteoròlec japonés, Wasaburo Oishi, va detectar la corrent en chorrada des d'un lloc propenc al Mont Fuji i la va estudiar per mig de globos dels que habitualment s'usen per a determinar vents en altitut. Durant molt temps el treball de Oishi va ser desconegut fòra de Japó, en part pel fet de ser un secret militar. S'atribuïx al pilot nortamericà Wiley Post, el primer que va realisar un vol en solitari al voltant del món en 1933, el descobriment de la corrent en chorrada. Post va inventar un trage presurizado per a volar a 6200 metros. L'any anterior a la seua mort va realisar varis intents de vol transcontinental a gran altitut, notant que en ocasions la velocitat respecte del sol excedia a la de l'aire.

Està acreditat que el meteoròlec Heinrich Seilkopf va falcar en 1939 el terme «Strahlströmung» (lliteralment «corrent en chorrada») per a descriure el fenomen (el terme alemà modern és «Strahlstrom»), si ben moltes fonts atribuïxen la comprensió del funcionament de la corrent en chorrada a que en vols realisats durant l'II Guerra Mundial els pilots aliats varen notificar l'existència de vents de coa superiors als 160 quilómetros per hora en els trayectes realisats entre Estats Units i Gran Bretanya. Durant la Segona Guerra Mundial l'eixèrcit japonés va desenrollar un programa per al llançament de globos incendiaris dotats d'un dispositiu baromètric per a mantindre's a una altitut de 9000-11 000 metros en l'objectiu de caure sobre el territori nortamericà. El pla va tindre escàs èxit, pero mostra que para llavors en Japó ya eren coneguts els efectes de la corrent en chorrada. L'investigació exhaustiva del fenomen va tindre lloc una volta terminada la guerra. El descobriment de les corrents en chorrada va resultar ser una fita en la comprensió de la circulació general atmosfèrica terrestre i hui dia és d'us comú en meteorologia.

Descripció

Configuració general de les corrents en chorrada polar i subtropical

Secció de les corrents en chorrada polar i subtropical

La corrent polar en chorrada es localisa de manera típica prop dels 250 hPa de pressió atmosfèrica, d'uns 7 a 12 quilómetros d'altitut sobre el nivell de la mar, mentres que les corrents subtropicales, molt més dèbils, es troben a major altitut (de 10 a 16 quilómetros). En abdós hemisferis les corrents es formen prop de la tropopausa, una capa de l'atmòsfera terrestre que en l'equador es troba a major altitut que en els pols i en la qual ocorren importants variacions en les condicions atmosfèriques. En l'hemisferi nort la corrent en chorrada es troba per lo general entre els 30°N i els 60°N de latitut, mentres que la corrent subtropical es localisa prop dels 30°N. S'afirma que la corrent en chorrada seguix al Sol, puix es mou cap al nort cap al final de la primavera i el començ de l'estació càlida, i durant l'autumne i l'hivern es desplaça cap al sur.

L'esgambi de la corrent en chorrada és habitualment d'uns pocs centenars de quilómetros o milles i la seua gruixa vertical de menys de cinc quilómetros.

La corrent en chorrada és normalment contínua a lo llarc de grans distàncies, pero és comuna que existixquen discontinuïtats. El recorregut de la corrent sol tindre una forma serpenteante, de manera que els meandres es desplacen en direcció este a velocitats menors que el vent de la corrent principal. Cada meandre o ona es coneix en el nom d'ona de Rossby (o ona planetària). L'ones de Rossby estan causades per canvis en l'efecte Coriolis en funció de la latitut, i es propaguen cap a l'oest encara que el fluix en el que s'inserten lo faça cap a l'est, frenant aixina la migració global de les crestes i vaguadas de pressió cap a l'est en comparació a les depressió atmosfèriques d'ona curta en la que estan insertes.

Les depressió (o zones de baixa pressió) d'ona curta són menuts paquets d'alt nivell d'energia, d'una escala de 1000 a 4000 quilómetros de llongitut que es mouen a través del decorregut principal d'ona llarga, és dir, de les crestes i vaguadas de les ones de Rossby. La corrent en chorrada pot partir-se en dos per la formació d'una zona de baixes pressions, lo que desvia una porció de la corrent des de la seua mateixa base, mentres el restant del fluix es desplaça al nort. Les chorrada polars i subtropicales poden aplegar a fusionar-se, si lo normal és que permaneixquen separats. que es tracta d'una corrent impetuosa

La velocitat del vent varia en funció del gradient tèrmic, passant dels 90 quilómetros per hora. S'han registrat vents superiors als 398 quilómetros per hora. La corrent en chorrada de mou d'oest a est, transportant vent fret i càlit.

Hui en dia els meteoròlecs assumixen que el recorregut de les corrents en chorrada dirigix els sistemes ciclóicos de tormentes en els nivells baixos de l'atmòsfera, i el coneiximent d'eixe recorregut s'ha convertit en una part important de la previsió meteorològica. Per eixemple, en l'any 2007 Gran Bretanya va experimentar greus inundacions com a resultat de la chorrada polar, que va permanéixer en latitut meridionals durant tot l'estiu.

Vore també

• Riu atmosfèric