Anar al contingut

Cos de Weibel-Palade

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els cossos de Weibel-Palade són grànuls d'almagasenament que posseïxen les cèlules endoteliales que revisten l'interior dels gots sanguíneus. Almagasenen i lliberen principalment dos molècules, el factor de von Willebrand i la Selectina P, per lo que juguen un paper fonamental en l'hemostasis i l'inflamació. El nom fa referència als científics que primer varen descriure els organelos en 1964.

Estructura

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Cossos de Weibel-Palade (en roig), inmunoteñidos per al factor von Willebrand (VWF). Cèlula Endotelial humana.

El cos de Weibel-Palade és un orgànul citoplasmàtic de les cèlules endoteliales en forma de bastó.

Erro al crear miniatura:
Cossos de W-P.

És un component citoplasmàtic en forma de "vareta", que consistix en un fes de túbuls fins, envolt per una sola membrana ben ajustada.

Ultraestructura

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Cossos Weibel-Palade, Ultraestructura.

Els cossos de Weibel-Palade (WPB) tenen aproximadament 0,1-0,3 micrómetro (μm) de gruixa, medixen fins a 3 μm de llongitut.

Els WPB contenen varis túbuls chicotets, de ∼15  nanómetros (nm) de gruixa, incrustats en una matriu densa i disposts paralels a l'eix llarc de la vareta. Té localisació única en les cèlules endoteliales dels vertebrats.[1]

Cicle funcional

[editar | editar còdic]

Els cossos de Weibel-Palade (WPB) naixen en la Ret del trans Golgi a on broten en forma d'estructures discernibles. Les seues dimensions i morfologia úniques, estan dictades per la càrrega principal el factor VWF, una glucoproteína gran. Després, el factor VWF es transporta al Golgi a on es ensambla en quants definits.
Els WPB es transporten a la perifèria celular a lo llarc dels microtúbuls; maduren per a produir finalment els orgànuls en forma de cigarro allargats que es troben en la perifèria de les cèlules endoteliales.
Els WPB es relacionen en l'actina F, s'ancoren en la cortical celular, s'acoplen i fusionen en la membrana plasmática.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Weibel E.RJournal of Thrombosis and Haemostasis.10(6)
    979-984.Consultat el 20 de decembre de 2021..
  2. Naß J.Front. Cell Dev. Biol..Consultat el 20 de decembre de 2021.Erro al crear miniatura: