Cèlula endotelial
Una cèlula endotelial[1] és el tipo de cèlula plana que recobrix l'interior de tots els gots sanguíneus (incloent els gots capilars), i està en contacte permanent en la sanc. Posseïxen una llongitut aproximada de 25 a 50 micrómetros (μm) i un ample de 10 a 15 μm. Actuen com a reguladores del tràfic celular i molecular des de la sanc cap a l'interior dels teixits. Posseïxen una estructura altament diferenciada i especialisada en dos tipos d'unions entre cèlules: unes estretes (tigh) i atres dèbils (gap). La cèlula endotelial sintetisa i llibera substàncies vasoactives que regulen el to vascular, la pressió sanguínea i el fluix sanguíneu local; també substàncies que participen en la coagulació, en la fibrinolisis i en reaccions inflamatorias i immunològiques.[2][3]
Morfologia de la cèlula endotelial
[editar | editar còdic]En la cèlula endotelial existix gran heterogeneïtat a nivell de la seua morfologia, funció, expressió gènica i composició antigénica.
La regulació d'esta heterogeneïtat endotelial, està donada per senyals ambientals, el metabolisme, les interaccions cèlula-matriu, les interaccions cèlula-cèlula, i els factors de creiximent típics de cada orgue.[4]
Els fenotips endotelials varien entre diferents òrguens, entre diferents segments del llit vascular d'un mateix orgue i entre cèlules veïnes d'un mateix orgue.[5]
Microarquitectura
[editar | editar còdic]Les cèlules del endoteli presenten una llongitut aproximada de 25-50 micrómetros (μm) i un ample de 10-15 μm. El seu eix major es dispon en paralel a la direcció del fluix sanguíneu.[6][2]
Les vores de les cèlules endotelials són irregulars, les cèlules veïnes mostren interdigitaciones i tenen zones serrades que s'entrecreuen.
Cada cèlula endotelial té forma de placa curvada i prima, de perfil poligonal, té una gruixa central de 3-4 μm i d'aproximadament 0,1-0,4 μm en les vores.
El núcleu celular està molt aplanado i per això apareix elíptic en els corts histològics. La regió nuclear és la més grossa de la cèlula i fa prominència en la llum. La porció perifèrica i més prima de la cèlula és tremendament fina, i les membranes celulars que miren a la llum o al teixit estan separades per una capa de citoplasma d'una gruixa de 0,2-0,4 micres.
Es troba en la regió propenca al núcleu, un complex de Golgi i unes poques mitocondries, mentres que en la regió prima perifèrica de la citoplasma hi ha elements tubulars tortuosos del retícul endoplásmico. Són rars els lisosomes, pero no són infreqüents els cossos multivesiculares.[7]
Ultraestructura
[editar | editar còdic]La superfície luminal de les cèlules és normalment de perfil pla, pero a sovint les vores de les cèlules veïnes poden superpondre's i llavors, pot proyectar-se cap a la llum per curta distància una cresta o lengüeta.
Les cèlules endotelials mostren dos tipos d'unions, les oclusivas (tigh) i atres més dèbils (unió gap). Estes unions estretes tenen la capacitat de llimitar el transport de substàncies i molècules, i actuen com a barrera mecànica.[8]
Les unions entre cèlules endotelials deuen ser capaces de reaccionar i modificar la seua composició davant determinades situacions, pero a la seua volta deuen ser estructures estables capaces de resistir el fluix sanguíneu al que estan contínuament someses.
La seua resposta davant diferents estímuls deu ser controlada en intensitat, pero també en el temps, ya que un increment de permeabilidad mantingut pot desencadenar un procés d'inflamació crònica. D'esta manera, l'endoteli complix una funció de barrera essencial per a la homeostasis vascular. Són sensibles als canvis de fluix de pressió, de senyals inflamatorias i a hormones circulants.[9]
Una traça cridanera de les cèlules endotelials és la presència d'una numerosa població de vesícules del plasmalema d'uns 70 nanómetros (nm) de diàmetro, de coll prim, que estan presents en abdós superfícies celulars i que s'òbrin a la llum i a l'espai extravascular.
Els cossos de Weibel-Palade són estructures de diàmetro de 0,1-0,3 (μm) i una llongitut d'1-5 μm.
En el tall travesser, consistixen en túbuls densos a electrons en un diàmetro interior de 12 nm, rodejats per una matriu menys densa i empaquetats en fas paralels que estan rodejats per una bicapa lipídica. És a on es fabriquen, almagasenen i lliberen dos molècules principals, el factor de von Willebrand i la selectina P. Estan lligats en la perifèria de la cèlula a la corfa d'actina i servixen com un grup de fàcil lliberació.[10]
En la superfície extraluminal o externa, les cèlules endotelials estan en contacte en la membrana basal i substàncies com colágeno, proteglicanos, heparánsulfato, integrines; en la part luminal les cèlules endotelials en contacte en la sanc posseïxen mucopolisacáridos, glucoproteínes, fibrinógeno i una miqueta de fibrina.
Funcions de les cèlules endotelials
[editar | editar còdic]Les cèlules endotelials (EC) formen l' endoteli vascular d'una sola capa, que recobrix la cara interna dels gots sanguíneus, separant als teixits de la sanc.
En el cos humà adult, el conjunt de tot l'endoteli vascular pot pesar tant com 1 quilogram i en la microcirculación comprén un àrea d'1-7 metros quadrats (m2)[11] per a uns i entre 500-700 m2 per a uns atres.[12]
Les EC actuen com a reguladores del tràfic de cèlules i molècules des de la sanc cap a l'interior dels teixits, gràcies a la seua estructura diferenciada i especialisada.
Estes cèlules tenen vàries funcions en l'homeostasis, entre les que figuren les següents:
- Formen una superfície plana que facilita el fluix laminar de la sanc i prevenen la adherencia de les cèlules sanguínees.
- Formen una barrera de permeabilidad per a l'intercanvi de nutrients entre el plasma i el intersticio celular, regulant al mateix temps el transport de substàncies entre abdós.
- Regulen l'angiogénesis i el remodelat vascular.
- Contribuïxen a la formació i manteniment de la matriu extracelular.
- Produïxen factors de creiximent en resposta al dany vascular, influint especialment en la proliferació del múscul pla vascular.
- Produïxen substàncies que regulen l'agregació plaquetaria, coagulació i fibrinólisis.
- Sintetisen i degraden diverses hormones.
- Participen en la resposta immune generant citoquines que modulen l'activitat dels limfocits.
- Lliberen agents que actuen de forma paracrina sobre les cèlules musculars planes adjacents, regulant la seua contracció. L'endoteli vascular produïx i llibera substàncies vasodilatadoras i vasoconstrictoras. Entre les vasodilatadoras figuren: l'òxit nítric (NO) (antigament conegut com a factor relajador derivat de l'endoteli o EDRF), factor hiperpolarizante derivat de l'endoteli (EDHF) i prostaciclina. Entre les substàncies vasoconstrictoras figuren: les endotelines i el tromboxano A2.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cèlules Endotelials». Descriptores en Ciències de la Salut, Biblioteca virtual de Salut.
- ↑ 2,0 2,1 Michael H. Ross (2007). «cap.13: Aparat Cardiovascular, Artèries», Histologia: Text i Atles, Mèdica Panamericana, p. 404-408.
- ↑ Marta Colom(2015).Investigació i Ciència.
- ↑ Erro al crear miniatura:
- ↑ Carvajal C.(2017).Med. leg. Costa Rica.SciELO.34(2)Consultat el 8 de decembre de 2021.Erro al crear miniatura:
- ↑ Pías Peleteiro J. M.(2015).Universitat de Santiago de Compostela.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Megías M.. . Atles d'histologia vegetal i animal.. Universitat de Vigo. Consultat el 9 de decembre de 2021.
- ↑ Romero Galván I.(2018).Rev. peru. ginecol. obstet..SciELO.64(1)Consultat el 9 de decembre de 2021.Erro al crear miniatura:
- ↑ Moreno Rodríguez V.(2012).Universitat Autònoma de Madrit.
- ↑ Valentijn KM.«Functional architecture of Weibel–Palade bodies».Blood.117(19)
- 5033–5043.doi:10.1182/blood-2010-09-267492.Erro al crear miniatura:
- ↑ Erro al crear miniatura:
- ↑ John I. Hall (2021). «16:Microcirculación i Sistema limfàtic», Guyton i Hall, Compendio de Fisiologia Mèdica, Elsevier Health Sciences, p. 105.
- ↑ Charreau B.(2021).Int J Mol Sci..22(15)doi:10.3390/ijms22157971.Consultat el 20 de decembre de 2021.Erro al crear miniatura:
- Este artícul conté una traducció derivada de «Célula endotelial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.