Cosmos 482

Cosmos 482 (en ruso: Космос 482), també coneguda com Kosmos 482, va ser una sonda espacial de l'URSS llançada el 31 de març de 1972 a les 04:02:33 UTC, en finalitat d'explorar Venus. El seu nom oficial va ser sonda 3V número 671 o V72 número 671. La missió va fallar al no conseguir eixir de l'òrbita baixa terrestre.

El 10 de maig de 2025, la nau es reentró a la terra i els seus restants es varen estrelar en l'Oceà Índic. Segons l'agència espacial russa Roscosmos, es va estrelar a les 6:24 UTC prop de les costes d'Indonèsia occidental.

El llançament i una combustió insuficient

l'Unió Soviètica en 1961 estava en plena carrera espacial contra Estats Units. En l'objectiu de ser els primers en aplegar a Venus, va començar el programa Venera (en rus: Венера). El constructor rus Lavochkin, baix la direcció del dissenyador cap de l'oficina de disseny Babakina, era el responsable del disseny original del programa que consistia en alcançar el planeta i poder arreplegar i enviar senyes de regrés.

De la mateixa manera que en atres missions en destí interplanetario, com el programa Mars en missió Mart, era freqüent duplicar l'enviament de sondes. És dir, per a objectius similars, es llançaven en dates propenques dos sondes idèntiques o molt similars. Açò es devia, entre atres raons, per a intentar alcançar els objectius prevists en unes condicions molt exigents, en el menor temps possible i assegurant les majors taxes d'èxit.

Normalment, les missions d'exploració planetàries es llançaven en el conjunt de la motora eixida, una nau portadora i una sonda. D'esta manera, l'eixida posicionava inicialment el conjunt de nau portadora i sonda en una òrbita de la Terra coneguda com una òrbita d'aparcament. Les sondes es llançaven cap als seus objectius en un motor funcionant durant aproximadament 4 minuts. A partir de 1962, si el motor per alguna raó fallava i no es completava el temps necessari per a alcançar la velocitat d'escape, la sonda es quedava atrapada en l'òrbita terrestre i passaven a designar-se genèricament com Kosmos seguit d'un número. D'esta manera intentava ocultar-se el fallo sense perjudicar l'image del règim. Si la missió tenia èxit, i alcançava Venus, passava a adoptar el nom de Venera seguit d'un número ascendent. Aixina que, en 1970, la sonda Venera 7 va conseguir enviar senyes de l'atmòsfera de Venus per primera volta en el món.

El 31 de març de 1972, des del cosmódromo de Baikonur des de la rampa de llançament número 6 del àrea 31 i en l'eixida Molniya-M, es va llançar una nova sonda del programa similar a l'anterior en un pes de 1180 kg. Quatre dies despuix es repetia un atre llançament d'una sonda bessona, que en tindre esta èxit, passaria a ser coneguda posteriorment com Venera 8. Esta segona sonda, nomenada com 3V número 670, seria la primera en alcançar i travessar l'atmòsfera i enviar senyes des de la superfície de Venus de manera exitosa.

Pero la primera sonda, despuix d'alcançar en èxit l'òrbita d'estacionament prevista de 196 per 215 quilómetros i en un inclinament de 51.78 graus, no va conseguir alcançar una trayectòria per a aplegar a Venus. Un temporisador configurat incorrectament va causar que fallara el sistema automàtic de l'etapa de l'eixida "Blok L" i es desprenguera massa enjorn, encenent-se l'ignició tan sol 2 minuts dels quatre prevists. El sistema havia fracassat, i no havia entregat la propulsió necessària per a que la sonda poguera abandonar l'òrbita terrestre i alcançar Venus. En la falta de velocitat i per acció de la gravetat terrestre, part de la missió va quedar atrapada en òrbita baixa terrestre i va terminar precipitant-se en dos dies al sur de Nova Zelanda. No obstant, provablement partix de la càrrega útil i de la nau portadora va alcançar durant l'última ignició fallanca una òrbita superior, de 9805 quilómetros d'apogeu i 205 quilómetros de perigeo en un inclinament de 52.22 graus, donant un regrés cada 201.4 minuts al voltant de la Terra. L'Unió Soviètica la va denominar Kosmos 482, quedant aixina la sonda atrapada en una òrbita en forma de fem espacial i oblidada ràpidament.

Archiu:A. 0

Un model didàctic a tamany real de la sonda tipo Venera, en l'Exposició Internacional de Tsukuba (1985).

L'incident de les boles de Ashburton

Un més més vesprada del llançament, el 3 d'abril de 1972, quatre boles d'aleació de titani de 13,6 kg al roig viu varen aterrisar dins d'un radi de 16 km entre sí, a les afores d'Ashburton, en Nova Zelanda. Este accident, que va aplegar a ser una llegenda popular, es va conéixer com "l'incident de les boles de Ashburton". Les esferes metàliques de 38 cm de diàmetro varen danyar uns cultius d'agricultura i varen fer clavills profunts en el sol, pero ningú va resultar ferit. En 1978, un objecte de forma similar va ser descobert prop de la ciutat d'Eiffelton, a 20 km de Ashburton. En 2002 el govern del país, desclasificó la documentació fins a llavors confidencial del cas.

El dret espacial exigia que el fem espacial fora tornada al seu propietari, pero els soviètics varen negar el coneiximent o la propietat d'estos restants que eren secrets. La propietat, per lo tant, va recaure en l'agricultor sobre la propietat del qual va caure el satèlit. Kosmos 482 va ser analisat a fondo per científics de Nova Zelanda i varen determinar l'orige soviètic per les marques de fabricació i la soldadura d'alta tecnologia del titani. Els científics varen concloure que provablement eren els recipients a pressió de gas del tipo utilisat en l'eixida de llançament per a un satèlit o vehícul espacial i havien sobrevixcut a la reentrada atmosfèrica.