Cova de la Penya de Candamo

Cova de la Penya de Candamo

La cova de la Penya de Candamo està situada en el concejo asturià de Candamo en el poble de Sant Román. Està inclosa en la llista del Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco des de juliol de 2008, dins del conjunt «Cova de Altamira i art rupestre paleolític del rebanc cantàbric».

Va ser descoberta per un paisà malnomenat "El Crist" en la segona mitat de el XIX. Oficialment descoberta en 1914 i, en 1919, Eduardo Hernández Pacheco publicaria un estudi científic de la mateixa. És una cova natural en uns xixanta metros de llarc. Cronològicament es data en 18 000 anys, en el cridat periodo solutrense, encara que es discutix si alguns dels gravats pertanyen a moments anteriors (la "foca", 30 000 anys), o posteriors (gravats de fauna menys freda, o punts negres, 13 000 anys).

Archiu:Cave of the Pena de Candamo 04.JPG

Accés a la cova en la montanya coneguda com a Penya de Candamo

La cova i les seues pintures varen deure tindre un sentit màgic-ritual per a aquells hòmens paleolítics, a tenor de les habituals interpretacions d'este tipo d'art (Henri Breuil, 1877-1961), que es veuen reforçades per les investigacions arqueològiques que es varen portar a terme en esta cova: en el seu interior a penes es varen trobar restants ni utensilis propis de haver fet vida dins de la cova o de haver realisat moltes activitats, lo que supon que les entrades que varen realisar en ella varen deure ser molt llimitades i en moments molt concrets. En canvi, en una covacha situada a pocs metros de la cova sí es varen trobar alguns objectes que indiquen vivenda. No obstant, resulta prudent tindre en conte que es tracta del hipòtesis més raonable.

El vandalisme i una afluència descontrolada i irrespectuosa va produir danys irreversibles a la cova, que varen fer que tinguera que ser tancada per a que recuperara l'estabilitat i s'erradicaren verdets i algues. La comparació dels dibuixos de l'estudi de Pacheco, de 1919, en la cova en l'actualitat, donen testimoni del terrible dany causat.

La cova es pot dividir en:

• Sala baixa, o sala dels signes rojos, és una chicoteta sala situada a l'entrada, en la dreta, en la que estan representats diferents signes de color roig.

• Galeria d'entrada és la galeria d'accés a la cova.

• Saló dels gravats, despuix d'accedir a esta sala per un pas estret, veem la dreta el conegut com a mur dels gravats. Està sala servix de distribució per al restant de sales. En esta sala es troba ademés del mur el mogote Estalagmítico, el talús Estalagmítico i una chicoteta sala en una pintura. El mur dels gravats és un mur de sis metros de llarc per huit d'alt. És una complexa composició de figures que està formada per tres grups de figures relacionades entre sí per dibuixos de transició.

• Galeria de la Batiscias

• El Camarín és la part més important de les representacions de la cova és el camarín. Es tracta d'una hornacina situada en la part més alta de la sala dels gravats. En esta representació es poden observar cavalls i la figura d'un bou. Destaca d'este conjunt la representació d'un cavall en gran mestrage, emblema de la cova.

En març de 2007 s'inaugura en Teverga el parc de la prehistòria de Teverga, que conté una reproducció de la cova realisada per Pedro Saura i Matilde Múzquiz, professors de la Facultat de Belles arts de l'Universitat Complutense de Madrit.

Les visites estan restringides a quarantacinc persones diàries durant tres mesos i posseïx un centre d'interpretació a l'entrada.

Existix en el poble de Sant Román, en l'interior del palau Valdés, el Centre d'Interpretació de la Caverna de Candamo, obert tot l'any i en una reproducció de part de la cova en el seu interior.