Cova de les Mans
.jpg){kind=link}
La Cova de les Mans és un lloc arqueològic en pintures rupestres, ubicat en el profunt canó del ric Pintures, al noroest de la província de Santa Creu, Patagonia, Argentina. Es troba a 88 metros d'altura, en l'Estància Cova de les Mans, entre les localitats de Pèrit Moreno i Baix Caragols, departament Llac Buenos Aires. La cova té 20 m de profunditat, 10 m d'alt i 15 m d'ample, i és de difícil accés.
El seu interés radica en la bellea de les pintures rupestres, aixina com en la seua gran antiguetat: fins al moment, les inscripcions més antigues estan datades en 7350 a. C. Es tracta d'una de les expressions artístiques més antigues dels pobles suramericans. Ha segut designada Monument Històric Nacional en 1993 i declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1999.[1][2]
Si be en el seu interior també es varen trobar vestigis de materials líticos, foguers en restants, ossos i pells d'animals que eren la base de la subsistència dels caçadors-recolectors, en este lloc arqueològic es destaca la complexitat del art paleolític, que permet entendre cóm varen viure aquelles societats del passat.
La Cova de les Mans pertany a una série de llocs arqueològics americans, com Mont Vert (Chile), Pedra Furada (Brasil) i Pedra Museu (Argentina), entre uns atres, que estan qüestionant la tradicional teoria del poblament tardà d'Amèrica, per a sostindre una teoria del poblament primerenc (pre-Clovis).[3]
Un atre assentament propenc va ser ubicat en Les Veles, també en la província de Santa Creu, en restants que daten de fa 12 500 anys AP (10 500 a. C.).
Característiques
[editar | editar còdic]Per a accedir a la Cova es pot utilisar la Ruta Nacional 40 i, en aplegar, els turistes poden recórrer primer el centre d'interpretació, que el seu guion museológico va ser realisat per especialistes del Institut Nacional d'Antropologia i Pensament Llatinoamericà (INAPL). Allí s'oferix un panorama sobre el modo de vida de les poblacions originàries, les característiques migambientals i l'història dels primers exploradors.
Ademés, es pot vore una excavació arqueològica i conéixer les tècniques de l'art rupestre. El Centre li permet a aquelles persones que visiten el lloc i que per alguna raó no poden recórrer el llarc circuit entre roques, accedir al coneiximent del lloc. Un atre punt d'este viage al passat és visitar el Museu d'Arqueologia «Carlos J. Gradin»[4] en la localitat de Pèrit Moreno, que va ser creat a instàncies dels veïns i que du el nom del que fora un dels primers investigadors de la Cova de les Mans.[5] Carlos Gradin va dedicar més de trenta anys a la busca de respostes, en el respal financer del CONICET i el respal tècnic dels arqueòlecs Ana M. Aguerre i Carlos A. Aschero.[6] Gràcies a este esforç —que va implicar tant relevamientos pictogràfics com a excavacions—, hui se sap que en la Cova de les Mans està representada una seqüència cultural ininterrompuda de més de huit milenis i mig. Per als antics caçadors de guanacs va significar molt més que un refugi circunstancial. Va ser un espai sacralizado, alguna cosa aixina com una catedral.[7]
A pesar de que la cova és coneguda per viagers occidentals des de el XIX (sent el primer el pèrit de llímits Francisco Pascasio Moreno), les investigacions arqueològiques es varen iniciar en la década de 1960. Estes varen demostrar que els antics habitants vivien de la caça i la recolecció de vegetals selvats. Ademés de les «mans pintades» també es troben formes com círculs, óvals i figures estrelades, entre moltes atres més.
Les mans no varen ser pintades sobre la roca sino estarcidas sobre la pedra. Açò significa que aquells antics habitants recolzaven la palma de la mà sobre el sostre o paret de la cova i després la cobrien de pintura.
Art rupestre
[editar | editar còdic]
La principal cova està tallada per l'erosió en els elevats paredones que acompanyen a la vall de l'alt ric Pintures en el noroest de la província de Santa Creu, i al sur de la ciutat de Pèrit Moreno. La cova posseïx varis ràfols, i presenta en la seua interior pintures rupestres realisades durant un extens periodo que va des de 9300 AP fins a 1300 AP.[8] Són les primeres manifestacions artístiques que es coneixen dels pobles suramericans.
En tals pintures s'observen figures que reproduïxen elements relacionats en la vida quotidiana dels tehuelches i els seus antecessors, antics pobles caçadors-recolectors.[9] De totes elles les més célebres i antigues són les siluetes en positiu i en negatiu de les mans (s'han contat 829), en certs casos superpostes. Tals siluetes varen ser realisades per antics métodos d'aerografía (el material cromàtic s'aplicava en forma d'aerosol bufat a través dels buits medulars de menuts ossos d'animals).
Aixina mateix, es poden observar siluetes d'animals (principalment guanacs i choiques, encara que també es veuen atres animals com piches i matuastos). Es creu que eren els principals components de la dieta dels antics pobles i per això era freqüent que es mostraren escenes de la caça colectiva d'estos animals.
Sobre la representació de la figura humana, esta també es troba encara que en menor freqüència i en formes llineals.
Són més comuns els motius geomètrics (principalment espirals), que estarien representant simbòlicament a les hui ignotas deidades.[10]
La gama de colores dominant és la que implica al roig, ocre, groc, blanc i negre. Li'ls confeccionava en fruts, plantes i roques mòltes. També —per màgia contagiosa (segons la classificació de Frazer)— s'utilisava la sanc dels animals caçats i el greix dels mateixos com a aglutinant.
Els temes responen a tres periodos distints; el més antic —i menys abstracte— és ric en escenes de caça; en el periodo intermig descollen les mans que es troben acompanyades secundariamente per la representació d'animals aïllats; en l'últim periodo la temàtica preponderant és la de motius geomètrics, llínees, punts i mandalas dels quals es desconeix el seu significat.[11]
Durant el tercer periodo (3300 a 1500 a. C.), l'abandó del realisme naturaliste dels inicis s'accentua i —junt a les infaltables mans estarcidas— apareixen hòmens i guanacs de tractament esquemàtic, chafades de ñandú i sers fantàstics, mescla de saurio i humà. Despuix, en els antecessors directes dels tehuelches, l'abstracció triumfa definitivament i les oquedades de l'Alt Ric Pintures s'omplin de triànguls oposts pel vèrtiç, círculs concèntrics, llínees puntiformes i zigzags d'un roig intens. Esta tendència va culminar en les laberínticas composicions que adornaven els quillangos (cobertores o mants fets de pells coser)[13] i veles dels indígenes que varen prendre contacte en els europeus. El registre de la Cova de les Mans termina dos sigles abans de l'arribada de Cristóbal Colón.[7]
En 1876, l'ilustre explorador argentí Francisco Pascasio Moreno va descobrir estes obres d'art precolombino i va realisar un informe permenorisat d'esta important troballa arqueològica.[14][15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cova de les Mans: 10.000 anys d'història en la Patagonia» (en en). Institut Nacional d'Antropologia i Pensament Llatinoamericà. Consultat el 16 d'abril de 2020.
- ↑ «Cova de les Mans del Ric Pintures» (en és). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2022-09-23.
- ↑ Estrat Crític: Revista d'Arqueologia.(5)
- 379-387.ISSN 1887-8687.Consultat el 30 d'abril de 2020.
- ↑ «Cova de les Mans. Història de les Investigacions en el lloc arqueològic». cuevadelasmanos.org. Consultat el 5 de maig de 2020.
- ↑ «a-retrobar-se-en-els-antics-pobladors-patagonicos Cova de les Mans: un viage per a retrobar-se en els antics pobladors patagónicos».
- ↑ (1994) Contribució a l'Arqueologia del Ric Pintures, Buenos Aires: AYLLU. OCLC 760596422.
- ↑ 7,0 7,1 «Mans d'esta terra» (en és). lanacion.com.ar. Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ «Cova de les Mans: un Patrimoni Cultural de la Humanitat». Patagonia.com.
- ↑ «Cova de les Mans». Institut Nacional d'Antropologia i Pensament Llatinoamericà. Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2017. Consultat el 4 de març de 2017.
- ↑ «Arqueologia i Art rupestre». Lloc arqueològic Cova de les Mans.
- ↑ Anastasia Gubin. «La Cova de les Mans en Santa Creu d'Argentina». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2017. Consultat el 4 de març de 2017.
- ↑ «seus-ancestros-tehuelches-i-el-orige-del-quillango-nid895845 Rosa Chiquichano, els seus ancestros tehuelches i l'orige del quillango» (en és). lanacion.com.ar. Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ «quillango | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-10-09.
- ↑ «L'art prehistòric de l'impactant Cova de les Mans». www.ambito.com. Consultat el 2022-09-23.
- ↑ «Cova de les Mans Pintades - Santa Cruz» (en és). Welcome Argentina. Consultat el 2022-09-23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de las Manos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.