Teoria del poblament tardà
La teoria del poblament tardà és la teoria sobre el poblament d'Amèrica que va predominar des de mediats fins a finals de el XX. Va sostindre que, fa aproximadament entre 14 000 i 13 500 anys[1] abans de nostra era, un chicotet grup de sers humans procedents de Siberia va ingressar al continent americà pel estret de Bering, cap a Alaska, en el periodo en que va baixar el nivell de les aigües durant l'edat de gèl, i despuix varen marchar cap al sur a través d'un corredor lliure de gèl a l'est de les Montanyes Rocoses, la vall del riu Mackenzie, en la zona oest de l'actual Canadà, a mida que el glaciar retrocedia, per a constituir la cultura Clovis, dels quals a la seua volta descendixen tots els demés pobles originaris d'Amèrica.
La base de la teoria del poblament tardà són els jaciments arqueològics descoberts en 1929 que constituïxen la ben estudiada cultura Clovis i el seu cridaner disseny de les puntes de llança (puntes Clovis). El consens va aplegar al seu fi despuix de la troballa en Amèrica de jaciments arqueològics en presència humana molt més antics, entre ells Mont Vert en el sur de Chile, lo que va donar pas a la teoria del poblament primerenc, que és la més acceptada actualment.
Sustente
[editar | editar còdic]La teoria expon que els llocs arqueològics datats abans de tretze mil anys tenen molt poca acceptació en la comunitat científica internacional, i principalment entre els científics nortamericans seguidors d'Aleš Hrdlička. La majoria d'arqueòlecs, entre ells el reconegut Thomas F. Lynch de l'Universitat de Cornell, han qüestionat la serietat de tots els llocs pre-Clovis.
Arguments
[editar | editar còdic]Els arguments que constituïxen la base de la teoria del poblament tardà són:
- La data més antiga de la Cultura Clovis és de 13.500 a 13.050 anys.[1]
- No s'hauria provat rigorosament l'existència d'atres llocs arqueològics que continguen presència humana anterior a Clovis. Est és l'argument més important. Hi ha reportes sobre datacions molt més antigues, especialment en Sudamérica, pero no han segut reconeguts per gran part de la comunitat científica per crítiques en els métodos o procediments de datació.[2]
- Fins a per lo manco fa 14.000 anys i possiblement fins a aproximadament 11.000 anys, el corredor del riu Mackenzie havia segut intransitable, per estar completament cobert pels glaciars.[3]
- Sempre han existit teories i troballes arqueològiques que pretenien ser anteriors a Clovis i que després han demostrat ser incorrectes (Ameghino 1879,1880; Lynch 1974,1983; Dincauze 1984; Lavallée 1985; Owen 1984; Fagan 1987).
- La molt escassa cantitat d'ossos humans que s'atribuïxen al periodo pre-Clovis.
- En els últims anys alguns arqueòlecs i geólogos varen propondre dates en antiguetats de 15.000 a 70.000 anys per a varis restants d'ossos nortamericans i tots, o casi tots, han segut reevaluados i desacreditats (per eixemple els casos de Sunnyvale, Haverty, De la Mar, Riverside-San Jacinto, Taber, La Jolla, Los Àngeles-Baldwin Hills, Yuha, Truckhaven, Home de Otavalo, Estany; analisats per Taylor et al. 1985; o els cràneus de Punín, analisats per Holm, 1981:13).
Científics que sustenten la teoria
[editar | editar còdic]
La teoria del poblament tardà està sostinguda majoritàriament per arqueòlecs nortamericans, entre ells: Thomas F. Lynch de l'Universitat de Cornell i Calbot Vance Haynes.
Fi del Consens Clovis
[editar | editar còdic]El cuestionamiento a la teoria del poblament tardà ha generat un acalorado debat, en la comunitat científica i els mijos de comunicació especialisats, que sol aplegar fins als agravis.
Actualment la teoria del poblament tardà (Clovis) ha segut posada sériament en qüestió per una série de troballes i estudis arqueològics, llingüístics i genètics que estan produint creixents evidències sobre presència humana en Amèrica molt anterior. Estos estudis, que poden ser definits com teoria del poblament primerenc o pre-Clovis, no solament estan qüestionant la data d'arribada dels primers sers humans, sino, en ella, l'orige i les rutes utilisades per a aplegar i per a estendre's pel continent.
Actualment la teoria del poblament tardà ha perdut sustente i es considera que la Cultura Clovis no representa la cultura ancestral dels demés pobles americans. El principal argument és la troballa dels restants arqueològics de Mont Vert, al sur de Chile, en 14 800 anys d'antiguetat, considerats els més antics d'Amèrica, estan àmpliament reconeguts per la comunitat científica.[4] Ademés, en 2016 es varen trobar en Florida restants humans de 14 550 anys d'antiguetat.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Teoria del poblament primerenc
- Arribada del home a Amèrica
- Història genètica dels indígenes d'Amèrica
- Primers pobladors andinos
- Prehistòria d'Amèrica
- Paleoindio
- Contactes transoceànics precolombinos
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Waters, Michael R. and Thomas W. Stafford Jr. (2007) "Redefining the Age of Clovis: Implications for the Peopling of the Americas"; Science 315 (5815): 1122-1126. DOI: 10.1126/science.1137166
- ↑ Dillehay, Thomas 2000, The Settlement of the Americas [1] archivat en Wayback Machine., Cap II: Debating the Archaeology of th First Americans
- ↑ Arnold, Thomas G. (2002) "Radiocarbon dates from the isse-free corridor = Datation au radiocarbone du Isse-Free Corridor"; Radiocarbon 44 (2): 437-454.
- ↑ «Monte Vert Archaeological Site» (en anglés). UNESCO. Consultat el 17 de giner de 2011.
- ↑ «haver-humans-pre-clovis-en-america-fa-14-550-anos.html », La Vanguardia. Consultat el 18 de maig de 2016.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teoría del poblamiento tardío» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.