Cova negra de Chobshi
La Cova Negra de Chobshi és un chicotet abric rocós, conegut principalment pels restants arqueològics que s'han trobat allí, els quals han segut datats al final del periodo Paleoindio. És dir, entre el 8000 i el 5000 a. C.[1][2] Entre estos restants destaquen les puntes de proyectil que allí s'han trobat. El lloc es troba en un penya-segat a 4 km de la localitat de Sigsig, província del Azuay, Equador, a unso 2400 m.s.n.m. La cova medix a penes 20 metros de llarc per 9 metros de profunditat en les seues màximes dimensions, a penes lo suficientment gran per a donar refugi a un chicotet grup de persones. Es creu que hauria servit com a residència estacional per a grups de caçadors i recolectors.[1]
La cova negra es troba molt propenca a un atre lloc arqueològic conegut com la Ingapirca de Chobshi, o el castell del Cacic Duma. Es diu que este va ser la residència del llegendari guerrer Cañari, i que este servia per a resguardar l'entrada a la cova, a on el cacic hauria amagat el seu or. Desafortunadament, esta llegenda va dur al saqueig i espoli de la cova, provocant la destrucció del lloc arqueològic. El primer arqueòlec en explorar la cova va ser Gustavo Reinoso, qui la va excavar en els anys 30, recolectant grans cantitats d'artefactes de pedra i os.[2][3] A est li va seguir el nortamericà Robert Bell, qui prospectó la cova en 1970,[2] encara que este va deixar el proyecte en mans de Thomas i Barbara Lynch, els qui varen excavar la cova en 1972.[3]
Puntes i ferramentes lítiques
[editar | editar còdic]
S'ha trobat una gran varietat d'artefactes líticos tallats en una gran varietat de pedres. Entre estes trobem la quarsita, el chert i l'obsidiana. Els artefactes més comuns són raspadors de distints tipos, que varen servir per a gravar o foradar distints materials. No obstant els més cridaners són les puntes de flecha. Les puntes de flecha ací trobades s'assemblen molt a les puntes conegudes d'atres llocs igual d'antics en el Perú. Per eixemple s'assemblen molt a les puntes d'Ayampitín, Arenal i Paiján.[3] Encara que les puntes de Chobshi són notablement més menudes.[2] Les puntes de Ayampitín, o puntes lanceoladas té una forma que assembla la d'una llàgrima o una armela, i no conten en mechó o pedúncul. Mentres que els atres estils de puntes solen tindre una forma més triangular i si que conten en pedúncul, ocasionalment també té púas o barbes.[3] També guarden moltes similituts en les puntes conegudes d'un atre lloc emblemàtic del precerámico equatorià: El Inga. Encara que notablement, les puntes de coa de peix que es troba en El Inga, no han segut trobades en Chobshi.[4]
Les ferramentes fetes d'obsidiana són d'especial interés, ya que esta no es pot trobar naturalment en la província del Azuay. Lo que significa que els antics habitants de Chobshi varen tindre que dur-la des d'un atre lloc.[4] Estudis de l'obsidiana han conseguit demostrar que la majoria de peces es varen originar en les montanyes de Mullumica, Yanahurco i Quiscatola, en les afores de Quito, a més de 300 km de distància de la Cova Negra de Chobshi,[1] i una atra chicoteta part de les peces va ser duta des de l'páramo de Carboncillo, en Loja, a uns 70 km de distància.[5]
Restants d'animals
[editar | editar còdic]Les puntes de pedra recuperades varen ser usades principalment per a la caça d'animals. L'animal més consumit pels antics habitants de la cova va ser sense dubte el venado de coa blanca, encara que també es varen trobar restants de venado va poder, zarigüeyas, conills, puercoespines, pacas, tapires, perdius, gossos i orsos de anteojos. Estos animals haurien segut caçats principalment per la seua carn, encara que els seus esquelets també varen ser utilisats. Per eixemple, s'han trobat punzones d'os de venado i ferramentes per a tallar pedra fetes en asta de venado.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Latin American Antiquity.5(3)
- 228–255.ISSN 1045-6635.doi:10.2307/971882.Consultat el 2026-02-17.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gutiérrez Usillos, Andrés (2002). Deus, símbols i alimentació en els Vages : Interrelació home-fauna en l'Equador prehispánico, Abya-Yala, pp. 33-48. ISBN 9789978228265.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Lynch, Thomas F.; Pollock, Susan (1987). «L'Arqueologia de la Cova Negra de Chobshí», Miscelànea Antropològica Equatoriana, pp. 92-119.
- ↑ 4,0 4,1 Bolletí d'Arqueologia PUCP.(15)
- 81–119.ISSN 2304-4292.doi:10.18800/boletindearqueologiapucp.201101.004.Consultat el 2026-02-17.
- ↑ Latin American Antiquity.22(1)
- 97–120.ISSN 1045-6635.Consultat el 2026-02-18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva negra de Chobshi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.