Cranborne Chase

Fotografia del Estany Ashmore, en Cranborne Chase.

Cranborne Chase és una replanell de tiza en el centre sur d'Anglaterra que s'estén pels comtats de Dorset, Hampshire i Wiltshire. Al nort de la mateixa s'ubiquen el Salisbury Plain i les West Wiltshire Downs, al suroest les Dorset Downs i al surest les South Downs. L'inclinament dels escarpes dels tossals va cap a l'oest principalment, en a on es troba Shaftesbury.

Cranborne Chase and the West Wiltshire Downs han segut declarats Area of Outstanding Natural Beauty (Àrea de Bellea Natural Destacada); en els seus 981 km², constituïxen la sexta AONB més gran del país. El seu punt més alt és Win Green, en Wiltshire, en 277 m d'altitut.

Una superfície de 451,4 hectàreas en la part de Cranborne Chase que es troba dins d'eixe mateix comtat va ser declarada Biological Site of Special Scientific Interest (Lloc Biològic d'Interés Científic Especial) en 1975.

Història i arqueologia

El història del lloc es remonta al neolític. Els densos boscs que originalment cobrien els tossals varen ser talats de forma gradual pels primers grangers, encara que varen tornar a créixer en repetides ocasions a lo llarc dels sigles, ya que l'us excessiu dels sols els va deixar inútils per a l'agricultura vàries voltes durant sis milenis. Per eixemple, gran part de l'àrea va estar coberta de boscs entre l'Edat Mija i la Segona Guerra Mundial.

Fotografia del Badbury Rings, un castre ubicat en la part de Cranborne Chase situada en Dorset.

Existixen numerosos monuments neolítics i de l'edat de bronze, ademés de restants d'assentaments de l'edat de ferro sobre els tossals, sent el més important d'ells el castre de Badbury Rings, i una vila romana. Durant l'invasió sajona, els romà-britanos varen conseguir mantindre als invasores fòra de Dorset per casi 200 anys en la construcció de Bokerley Dyke, una fossa defensiva que travessava la calçada romana que duya a Old Sarum (actual Salisbury, Wiltshire).

Els tossals varen ser poblats de manera escampada des de l'época sajona i va preservar la seua arqueologia fins a la Segona Guerra Mundial, quan la necessitat de terres per a la pràctica de l'agricultura va ser prioritària davant l'importància arqueològica del lloc. En Cranborne Chase, Augustus Pitt Rivers va desenrollar innovacions referent al treball de camp arqueològic en el XIX.

Els tossals deuen el seu nom a la localitat de Cranborne (Dorset), fundada pels sajones. La paraula chase està relacionada en la caça, practicada en el lloc per la realea, incloent als reis Juan, Enrique VIII i Jacobo I. El vedat de caça va pertànyer al Comte de Gloucester fins que va passar a mans del rei Juan en casar-se este en la filla de Gloucester, Avisa. Les terres varen permanéixer baix el control dels monarques angevinos i Tudor fins que Jacobo I va concedir els drets a Robert Cecil, 1.º Comte de Salisbury. Gran part del lloc pertany encara en l'actualitat a grans finques, com per eixemple Kingston Lacy.

Referències

• Pitt-Rivers, Michael, 1968. Dorset. London: Faber & Faber.

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>