Creiximent secundari
El creiximent secundari en les plantes consistix en l'increment en el diàmetro de les raïls, talles i branques. El creiximent primari consistix en el creiximent en llongitut, i ocorre en totes les plantes vasculars. El creiximent secundari es dona en la majoria de les dicotiledóneas i gimnospermas, mentres que les monocotiledóneas per lo general no tenen creiximent secundari, i si ho tenen, diferix del patró típic de les dicotiledóneas.
En moltes plantes vasculars, el creiximent secundari és el resultat de l'activitat de dos meristemas laterals, el felógeno i el cámbium vascular. A partir dels meristema laterals, el creiximent secundari incrementa el diàmetro de la planta en la raïl o el talle, més que la seua llongitut. Sempre que els meristema laterals produïxquen noves cèlules, el brot o raïl continuarà creixent en diàmetro. En les plantes leñosas, açò conduïx a la formació de fusta.
Degut a que este creiximent usualment trenca l'epidermis del brot o la raïl, les plantes en creiximent secundari generalment desenrollen un felógeno, el qual s'ocupa de la producció de cèlules engrossades de súber per a protegir la superfície de la planta i reduir la pèrdua d'aigua. Si açò continua durant molts anys, este procés pot resultar en la formació d'una capa de corcho.
El creiximent secundari també ocorre en moltes plantes no leñosas, com per eixemple la planta de tomata,[1] papa, en la raïl primària de la carlota i en els tubèrculs de batata. Alguns fulls de llarga duració també presenten creiximent secundari.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Thompson, N.P. and Heimsch, C. 1964. Stem anatomy and aspects of development in tomato. American Journal of Botany 51: 7-19. [1]
- ↑ Ewers, F.W. 1982. Secondary growth in needle leaves of Pinus longaeva (bristlecone pine) and other conifers: Quantitative data. American Journal of Botany 69: 1552-1559. [2]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crecimiento secundario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.