Corfa
La corfa o ritidoma és la capa més externa de talles i de raïls de plantes leñosas, com els arbreés. Cobrix i protegix la fusta i consta de tres capes, el felógeno, el floema, i el cambium vascular. Pot alcançar prop del 10-15 % del pes total de l'arbre.
Entre els productes derivats de la corfa s'inclouen revestiment de tablillas i parets, espècies i atres aromatizantes, casca para tanino, resina, làtex, medicines, verins, varis químics alucinogens i corcho. La corfa s'ha utilisat per a fabricar teles, canoas i cuerdo, i com a superfície per a pintures i per a fer mapes.[1] Vàries plantes també es cultiven per les seues atractives o interessants coloració de corfa i textures superficials o la seua corfa s'utilisa com mantillo paisagístic.[2][3]
Descripció celular
[editar | editar còdic]En tallos jóvens de plantes leñosas com els arbres i arbustos, i vinyes perennes, la corfa es compon dels següents teixits disposts de fòra cap a dins:
- Corcho. Teixit extern, secundari, normalment una a dos capes de cèlules espesses, que és en l'estat de meristema persistent que produïx corcho.
- Felodermo (no sempre present). Capa de cèlules formades en algunes plantes de les cèlules internes del cámbium de corcho (el corcho és produït per la capa externa).
- Corfa. El teixit primari de talles i raïls. En tallos la corfa està entre la capa epidérmica i el floema; en raïls la capa interna no és floema, pero sí periciclo.
- Floema. Teixit conductor de nutrients compost de tubos cribosos o cèlules cribosas mesclats en parènquima i fibres.
En tallos vells la capa epidérmica, la corfa i el floema primari es formen separadament dels teixits interns per formacions engrossades de corcho. Pel espesamiento de la capa corchosa, eixes cèlules moren al no rebre aigua ni nutrients. Eixa capa morta és la corfa corchosa rugosa que es forma al voltant del tronc de l'arbre i d'atres tallos. En tallos més chicotets i típicament en plantes no leñosas, a voltes apareix una capa secundària cridada peridermo, que es fa en el cámbium de corcho, corcho i felodermo. Reemplaça a la capa dermal i actua com a cobertura molt semblada a la corfa corchosa, també està formada majorment de teixit mort. La pell de la tomata és un peridermo.
Les definicions del terme poden variar. En atres usos, la corfa consistix en teixit mort i protector en l'exterior de tallos leñosos i no inclou el teixit vascular.
El cámbium vascular és l'única part d'un talle leñoso a on hi ha divisió celular. Conté cèlules indiferenciadas que es dividixen ràpidament per a produir xilema secundari cap a dins i floema secundari cap a fòra.
A lo llarc del xilema, el floema és un dels dos teixits dins de la planta que s'involucren en el transport de decorreguts. El floema transporta molècules orgàniques (particularment sucres) cap a on siga necessari.
Composició química
[editar | editar còdic]Els teixits de la corfa constituïxen entre el 10 i el 20% del pes de les plantes casculares leñosas i consta de varis biopolímers, taninos, lignina, suberina i polisacàrits.[4] Fins al 40% del teixit de la corfa està format per lignina, que constituïx una part important de la planta, ya que proporciona un soport estructural per mig de la reticulaació entre diferents polisacàrits com la celulosa.[4]
Es creu que el tanino condensado, que es troba en una concentració prou alta en el teixit de la corfa, inhibix la descomposició.[4] Podria ser per este factor que la degradació de la lignina és molt manco pronunciada en el teixit de la corfa que en la fusta. S'ha propost que, en la capa de corcho (el felógeno), la suberina actua com a barrera contra la degradació microbiana i protegix aixina l'estructura interna de la planta.[4][5]
L'anàlisis de la lignina en la paret de la corfa durant la decaiguda pel fongo Lentinula edodes (fongo shiitake) utilisant 13C NMR va indicar que els polímero de lignina contenen més unitats de guaiacol lignina que unitats de siringol comparat en l'interior de la planta.[6] Les unitats de guaiacil són menys susceptibles a la degradació ya que, en comparació al siringol, contenen menys enllaços aril-aril, poden formar una estructura de lignina condensada i tenen un menor potencial de reducció.[7] Açò podria significar que la concentració i el tipo d'unitats de lignina podrien proporcionar una resistència adicional a la deterioració per fongos a les plantes protegides per la corfa.[4]
Danys i reparació
[editar | editar còdic]La corfa pot sofrir danys per factors ambientals, com a clavills per gelades i escaldadura solar, aixina com per factors biològics, com el pardal carpintero i atacs d'escarabats barrenadores. Els cérvols mascles i atres membres mascles dels cérvidos causen grans danys en la corfa durant l'época de celosia en fregar les seues astes contra l'arbre per a llevar-los el vellut.
La corfa es danya a sovint en nugar-la a estacas o envoldre-l'en arams. En el passat, este dany es dia en anglés bark-galling ("tortura de la corfa"), i es tractava aplicant argila sobre el lloc danyat i nugant-ho en fenaç.[8] En l'us modern, "galling" es referix més típicament a un tipo de creiximent anormal en una planta causada per insectes o patógenos.
Els danys en la corfa poden tindre una série d'efectes perjudicials per a la planta. La corfa servix de barrera física a la pressió de les malalties, especialment dels fongos, per lo que la seua eliminació fa que la planta siga més susceptible a les malalties. Els danys o la destrucció del floema impedixen el transport dels productes fotosintéticos per tota la planta; en casos extrems, quan s'elimina una banda de floema al voltant de tot el talle, la planta sol morir ràpidament. Els danys en la corfa en aplicacions hortícoles, com en jardineria i paisagisme públic, provoquen a sovint danys estètics no desijats.
El grau en que les plantes leñosas són capaces de reparar danys físics greus en la seua corfa varia prou segons l'espècie i el tipo de dany. Algunes són capaços de produir una durícia que cicatrisa ràpidament pero deixa una clara cicatriu, mentres que unes atres, com els roures, no produïxen una reparació extensa de la durícia. A voltes es produïx llacor per a sagellar la zona danyada contra les malalties i l'intrusió d'insectes.
Una série d'organismes vius viuen en o sobre la corfa, com els insectes,[9] fongos i atres plantes com a verdets, algues i atres plantes vasculars. Molts d'estos organismes són patógenos o paràsits, pero alguns també mantenen relacions simbiòtiques.
-
Els patrons deixats en la corfa d'un om chinenc de full perenne despuix de repetides visites d'un Yellow-Bellied Sapsucker (pardal carpintero) a principis de 2012. -
L'autorreparaació de l'om chinenc mostrant nou creiximent de la corfa, lenticelas, i atres autorreparacions dels forats fets per un Yellow-Bellied Sapsucker (pardal carpintero) uns dos anys abans. -
Corfa de aliso (Alnus glutinosa) en lenticelas característiques i lenticelas anormals en zones callosas. -
Danys causats pel sol en la picea de Sitka
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Corfa d'Eucalipto -
Corfa de arce roig (Acer capillipes) -
Corfa de Pinus radiata -
Corfa de sorbellano (Sorbus aucuparia) -
Corfa de rebollo (Quercus pyrenaica) -
Corfa de carrasca (Quercus ilex) -
Corfa de Pinus thunbergii -
Corfa de Lagerstroemia subcostata -
Corfa de Samanea saman -
Corfa de Ulmus parvifolia -
Corfa de Parkia timoriana
.jpg)
Usos
[editar | editar còdic]Els diversos usos de la corfa d'arbre, indiquen que la mateixa juga un paper crucial en varis aspectes de la vida humana i els sistemes ecològics. Cada espècie té propietats úniques que fan que la seua corfa siga adequada per a aplicacions específiques. En les seccions següents es presenten alguns eixemples.
Usos medicinals
[editar | editar còdic]- Sauce Blanco (Salix alba): la corfa conté salicina, un compost similar a l'aspirina. Històricament s'ha utilisat per a aliviar el dolor i reduir la febra.[10]
- Cinchona (Cinchona spp.): la corfa és la font de la quinina, un tractament eficaç contra la malaria.[11]
- Teixixc (Taxus spp.): la corfa conté taxol, un compost utilisat en el tractament del càncer.[10]
Usos culinaris
[editar | editar còdic]- Canella (Cinnamomum verum): la corfa interna d'este arbre es mol per a produir canella, una espècie popular.[12]
- Avet Paperero (Betula papyrifera): la corfa interna d'este arbre ha segut utilisada pels natius americans per a fer una varietat d'aliments, incloent pa.[12]
Artesania i construcció
[editar | editar còdic]- Avet Paperero (Betula papyrifera): tradicionalment utilisat pels natius americans per a fer canoas, cistelles i unes atres elements per la seua flexibilitat i durabilitat.[13]
- Cedre (Cedrus spp.): la corfa i la fusta s'utilisen per a fer teixixcas, taulons i mobles per la seua resistència a la descomposició.[13]
Textils i cestería
[editar | editar còdic]- Morera (Broussonetia papyrifera): la corfa pot ser processada per a fer paper (com en el tradicional washi japonés) i fibres textils.[13]
- Pi Douglas (Pseudotsuga menziesii): la corfa s'ha utilisat per a fer fibres fortes i flexibles per a teixir cistellas i estoras.[13]
Control d'erosió i paisagisme
[editar | editar còdic]- Robalo (Quercus spp.): la corfa grossa i duradora a sovint s'utilisa com mantillo per a ajudar a retindre l'humitat del sol i controlar l'erosió.[14]
- Secuoya (Sequoia sempervirens): la resistència natural de la corfa a la descomposició la fa útil per a controlar l'erosió i en el paisagisme.
Usos culturals i rituals
[editar | editar còdic]- Secuoya (Sequoia sempervirens): Les tribus natives americanes usaven la corfa de secuoya en cerimònies i com a forma d'expressió artística.[15]
- Pi (Pinus spp.): En vàries cultures, la corfa de pi s'ha utilisat en rituals, incloent ofrenes o en la creació d'objectes ceremoniales.[15]
Llenya i combustible
[editar | editar còdic]- Avet (Betula spp.): la corfa és altament inflamable i tradicionalment s'ha utilisat com iniciador de fòc.
- Alcornoque (Quercus suber): el corcho extret de la corfa s'utilisa per a fer tapons per a botelles, pero la pols i els restants de corcho també es poden usar com a combustible.
Funcions biològiques i ecològiques
[editar | editar còdic]- Linden (Tilia spp.): la corfa a sovint s'utilisa en hàbitats de vida selvada per a crear material per a nius.
- Àlber (Populus deltoides): La corfa servix com a font d'aliment per a vàries espècies d'insectes i és una part essencial de l'ecosistema.
Productes Cosmètics i de Conte Personal
[editar | editar còdic]- Sauce (Salix spp.): l'àcit salicílico de la corfa de sauce s'utilisa en tractaments per a l'acné i atres productes per al conte de la pell.
- Eucalipto (Eucalyptus spp.): La corfa de eucalipto s'utilisa en olis essencials pels seus propietats antisépticas.
Corfes, acumuladors de contaminació i bioindicadores
[editar | editar còdic]L'arbre, a través dels seus fulls, raïls o corfa, pot capturar i acumular diversos contaminants bioacumulativos, inclós el plom de la gasolina (o atres fonts). En fer-ho, té una funció fitopurificante, pero este plom no és degradable. Una part queda atrapada en la fusta i pot, décades despuix, enverinar a insectes saproxilófagos, aus insectívores (pardals carpinteros, etc.) o rat penat. Cuinar aliments en fusta que ha creixcut prop d'una ruta de tràfic important és una possible font de contaminació dels aliments en plom (barbacoes, barbacoes, etc.). El fum de la llenya serà una atra possible font de contaminació atmosfèrica tardana.
En zones urbanes i industrials, o prop de carreteres, la corfa dels arbres està en contacte directe en la contaminació de l'aire, les salpicaduras, l'aigua de la mar o de la carretera, la sal de les carreteres, la contaminació per partícules i l'escorrentía de la pluja en ocasions contaminada. La corfa dels arbres pot acumular pasivament o bioacumular activament metals o metaloides tòxics, inclosos el plom i l'arsènic. Després trobem estos elements fixats en les ojera. I tant més si l'arbre està o va estar prop d'una font de contaminació (contaminació de les carreteres, especialment en zones de tràfic dens i poc decorregut).[16] Varis estudis de seguiment migambiental han utilisat la corfa dels arbres com a indicador de contaminació, per eixemple en els Països Baixos.[17] En 1994, es varen medir 20 oligoelementos metàlics[17] en mostres de corfa de 23 llocs diferents.[17]
Sobre la contaminació de les carreteres, veem que els nivells de plom, zinc i coure en la corfa dels arbres disminuïxen en la distància a la carretera i l'altura sobre el sol;[16] En Vineland (Nova Jersey), en una zona contaminada[18] per una indústria química ("Vineland Chemical Company", que va produir pesticidas a pur de arsènic de 1950 a 1994), es varen medir els nivells d'arsènic en els anells de creiximent, mèdula, corfa i fulls de cinc espècies d'arbres (pertanyents a quatre gèneros botànics diferents) i les concentracions més altes es varen trobar en la corfa (0,68 ± 0,89 mg/kg, n = 16), quatre voltes més que en els fulls (1,9 ± 1,8 mg/kg, n = 4) de la zona contaminada.[19]
Els nivells d'arsènic en els anells de fusta de l'àrea contaminada varen ser aproximadament 0,15 mg/kg (±0,28, n = 32), "considerablement (casi 50 voltes) més alts que els de les àrees contaminades (0,06 ± 0,06 mg/kg, n). = 30)", en una relació prou positiva entre sol i anells) pero no sempre clara, lo que sugerix que l'absorció pels fulls i la corfa també juga un paper.[19]
No obstant, observem que els arbres semblen capaços de desintoxicar l'Arsènic V (As(V)) almagasenant-ho en la seua part “morta” (duramen). De fet, en sols airejats, esta forma d'arsènic es considera un anàlec químic del fòsfor (P). No obstant, la concentració de fòsfor en l'albura és molt major que en el duramen, lo que demostra que el fòsfor s'exporta contínuament a la part viva de l'arbre; corfa i fusta en formació (albura), a diferència de l'arsènic que s'almagasena en la fusta a mida que es produïx (en nivells similars en albura i duramen). Aixina, el plom, l'arsènic o atres metals poden almagasenar-se durant anys o sigles... No obstant, tornaran al mig ambient o a la ret alimentària, per eixemple a través del fum i les cendres, si la llenya es crema (llar, barbacoa, llenya, incendi forestal, etc.), o inclús a través de les comunitats de saproxilófagos que acabaran descomponent la fusta8 o posteriorment a través dels invertebrats que es desenrollaran en el humus resultant d'esta fusta. Per a certs contaminants, mentres la contaminació estiga present, la corfa queda impregnada d'ella. Per tant, en estos casos pot utilisar-se per a estudis geogràfics i temporals de la contaminació.
Vore també
[editar | editar còdic]- Arbre
- Tronc (botànica)
- Bosc
- Fusta
- Anellat
- Mantillo (jardineria)
- Scolytinae
- Tanino
- Cartes de corfa d'abedull
- Pintura en corfa
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Taylor, Luke. 1996. Seeing the Inside: Bark Painting in Western Arnhem Land. Oxford Studies in Social and Cultural Anthropology. Oxford: Clarendon Press.
- ↑ Sandved, Kjell Bloch, Ghillean T. Prance, i Anne E. Prance. 1993. Bark: the Formation, Characteristics, and Uses of Bark around the World. Portland, Or: Timber Press.
- ↑ Vaucher, Hugues, i James E. Eckenwalder. 2003. Tree Bark: a Color Guide. Portland: Timber
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 (2006).«Bark decay by the white-rot fungus Lentinula edodes: Polysaccharide loss, lignin resistance and the unmasking of suberin».International Biodeterioration & Biodegradation.57(1)
- 14–23.doi:10.1016/j.ibiod.2005.10.004.
- ↑ (1984).«Biochemistry and function of cutin and suberin».Canadian Journal of Botany.62(12)
- 2918–2933.doi:10.1139/b84-391.
- ↑ Vane, C. H.; et al. (2006). "Bark decay by the white-rot fungus Lentinula edodes: Polysaccharide loss, lignin resistance and the unmasking of suberin". International Biodeterioration & Biodegradation. 57 (1): 14–23.
- ↑ (2001).«Degradació de la lignina en la palla de blat durant el creiximent del fongo ostra (Pleurotus ostreatus) utilisant termoquimólisis fora de llínea en hidròxit de tetrametilamonio i RMN de 13C en estat sòlit».Journal of Agricultural and Food Chemistry.49(6)
- 2709-2716.
- ↑ Tegg, Thomas. L'enciclopèdia de Londres: o Diccionari universal de ciència, art, lliteratura i mecànica pràctica, que comprén una visió popular de l'estat actual del coneiximent, Volume 3 edició. Consultat el 2014-02-13.
- ↑ Lieutier, François. 2004. Bark and Wood Boring Insects in Living Trees in Europe, a Synthesis. Dordrecht: Kluwer Academic Publishers.
- ↑ 10,0 10,1 Michael A. Herbal Medicine: Biomolecular and Clinical Aspects (2011) 786 pag, ISBN: 978-1-4398-3571-0
- ↑ Donato, Peter, and Barry D. Plant Secondary Metabolites: Occurrence, Structure, and Role in Human Health (2017) 318 pag. ISBN: 978-0128045384
- ↑ 12,0 12,1 D. K. (Ed.) Spices and Culinary Herbs: Their Health Benefits (2012) 256 pag ISBN: 978-1119944315
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Barry, E. S. Traditional Tree Crafts: Crafting with Natural Materials (2005) 212 pag. ISBN: 978-0486241853
- ↑ L. J. Ecosystem Restoration: Planting and Management (2013) 332 pag. ISBN: 978-0128007030
- ↑ 15,0 15,1 H. K. (Ed.) Ethnobotany: A Methods Manual (2008) 269 pag. ISBN: 978-0851993062
- ↑ 16,0 16,1 Science of The Total Environment.5(1)
- 63-67.doi:10.1016/0048-9697(76)90024-3..
- ↑ 17,0 17,1 17,2 (1994).Environmental Monitoring and Assessment.32(3)
- 207-226..
- ↑ «Superfund Program Implements the Recovery Act / Vineland Chemical Company» (en en). epa.gov. EPA. Consultat el 09/2023.
- ↑ 19,0 19,1 Science of The Total Environment.376(1-3)
- 324-334.doi:10.1016/j.scitotenv.2007.01.074.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corteza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.