Anar al contingut

Guaiacol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El guaiacol és un compost orgànic d'orige natural que la seua fòrmula és C6H4(OH)(OCH3), aïllat per primera volta per Otto Unverdorben en 1826.[1] Encara que ho biosintetizan diversos organismes,[2] este groguenc oli aromàtic deriva habitualment del guaiacum i de la creosota de fusta. Les mostres s'enfosquixen en expondre's a l'aire i a la llum. El guaiacol està present en el fum de llenya, com a resultat de la pirólisis de la lignina. Este compost contribuïx com potenciador del sabor (per eixemple, el café torrat).[3]

Preparació

[editar | editar còdic]

El guaiacol es produïx per metilación del catecol, usant, per eixemple, potasa i sulfat de dimetilo:[4]

C6H4(OH)2 + (CH3O)2SO2 → C6H4(OH)(OCH3) + HO(CH3O)SO2

Métodos de laboratori

[editar | editar còdic]

El guaiacol es pot preparar de diverses maneres en laboratori. 2-aminoanisol, derivat en dos passos del anisol, pot hidrolizarse a través del seu derivat del diazonio. El guaiacol pot sintetisar-se per la vaig donarmetilación de catecol, seguit de mona-desmetilación selectiva.[5]

C6H4(OCH3)2 + C2H5SNa[6] → C6H4(OCH3)(ONa) + C2H5SCH3

Usos i reaccions químiques

[editar | editar còdic]

El guaiacol és un precursor de varis saborisants, com l'eugenol[7] i la vainillina. S'estima que el 85% del suministrament mundial de l'aroma de vainillina prové del guaiacol. La ruta implica la condensació d'àcit glioxílico en guaiacol per a donar àcit mandélico, que es oxida per a produir àcit fenilglioxílico. Este àcit experimenta una descarboxilación per a proporcionar l'aroma de vainillina.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Stevens, M. E.(1943).Ca Med Assoc J.48(2)
    124–7.
  2. Vejau, per eixemple, Duffey, S. S.(1977).Comparative Biochemistry and Physiology B: Biochemistry & Molecular Biology.56(2B)
    101–102.doi:10.1016/0305-0491(77)90029-3.
  3. Dorfner, R.Journal of Agricultural and Food Chemistry.51(19)
    5768–5773.ISSN 0021-8561.doi:10.1021/jf0341767.
  4. Helmut Fiege, Heinz-Werner Voges, Toshikazu Hamamoto, Sumio Umemura, Tadao Iwata, Hisaya Miki, Yasuhiro Fujita, Hans-Josef Buysch, Dorothea Garbe, Wilfried Paulus "Phenol Derivatives" Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2002. doi:10.1002/14356007.a19_313
  5. Plantilla:OrgSynth
  6. Etanotiolato de sodi
  7. Plantilla:OrgSynth
  8. (2007) «Vanillin», Kirk-Othmer Encyclopedia of Chemical Technology, 5ª edició (en en), Hoboken, NJ: Wiley-Interscience, pp. 544–556. ISBN 9780471238966.