Creosota
La creosota és un compost químic carbonoso derivat del fraccionament de diversos tipos d'alquitràs[1] i la pirólisis de materials d'orige vegetal, com la fusta o els combustibles fòssils com la hulla preferentment a temperatures compreses entre 900 i 1200 °C. El fraccionament mencionat es realisa entre 180 i 400 °C. Generalment s'utilisen com a conservants o antisépticos.[2]
La norma IRAM 9512 la definix aixina: "Producte que consistix en una mescla de composts destilats del alquitrán de hulla, lliure de qualsevol mescla d'oli de petròleu o d'olis no derivats del alquitrán de hulla". Va ser descoberta per l'alemà Carl Reichenbach en 1833 i va ser patentada per John Berthell en Anglaterra en l'any 1838.
La composició és molt variada en funció de les distintes utilisacions.
La principal propietat són les seues qualitats biocidas per als agents causants de la deterioració de la fusta, la qual es protegix impregnant-la en el producte per mig de procés que habitualment es realisa en un autoclau i que es denomina creosotado.
Igualment es caracterisa per ser un subproducte de la combustió de la llenya, el qual s'adherix principalment en les parets interiors dels canons (caños) de les estufes i fumerals que utilisen este combustible.
La creosota com preservante de fustes
[editar | editar còdic]Obtenció de la creosota
[editar | editar còdic]Per a una descripció somera de cóm es produïx industrialmente la creosota, podem indicar que la hulla és un carbó mineral de l'era primària (Carbonífero). Una volta extreta, li l'introduïx en un forn per a coquificarla, obtenint-se per una part coque (que s'utilisa en els alts forns de les acería), i per una atra vapors que apleguen a un condensador d'alquitrà. D'eixe condensador, ademés d'alquitrà s'obtenen gasos, que somesos a distints processos industrials donen com a productes finals el sulfat d'amoni, la piridina, etc. Este alquitrà passa a la destilería, i del seu fraccionament s'obté: oli de naftalina, oli d'antraceno, oli fenolado, oli de llavat i alquitrà. La mescla dels quatre primers en les proporcions requerides per a complir en la norma IRAM conforma el producte conegut com creosota.
Forma d'utilisació de la creosota
[editar | editar còdic]El método de creosotado s'usa fa més de 150 anys per a tractar i preservar fustes expostes al ras. Ha segut usat, i encara s'usa en països a on la llegislació no ho ha prohibit, de forma massiva. Supon puix un problema a nivell migambiental per la dificultat d'erradicació del seu us i substitució per atres tractaments
El producte obtingut com s'explica en el punt anterior es deu aplicar en autoclau per método pressió-buide-temperatura. D'esta forma s'òbrin els poros de la fusta conseguint que el producte penetre dins en major mida. La creosota evita l'atac dels foncs i bactèries que afecten la fusta exposta a l'aire lliure i enterrada, sent els més freqüents en la destrucció de la mateixa els següents:
Polipourus sanguineus - Poria saporaria - Grifola sulphurea - Fuscoporia laevigata - Polysatictus sanguineus - Ganoderma applanatum - Polyporus versicolor - Daedalea quercinea - Poria - Coniophora cerebella
Ventages de la creosota com preservante de fustes
[editar | editar còdic]- Donat el seu caràcter oleoso no penetra en la terra i per lo tant és difícil que contamine els aqüífers.
- En cas de exudar (lo que solament ocorre durant un breu temps i solament si despuix del tractament no li'l deixa orear el temps indispensable) no s'estén més de 50 milímetros del contorn del poste o estaca.
- Per la seua característica físic-química de substància orgànica neutra no ataca els metals que s'introduïxquen en l'estructura de la fusta, taches, tornells, bulones, arams, etc., i per ser oleosa els protegix de la humitat de l'ambient evitant la seua oxidació.
- Garantisa una duració que va com a mínim de 30 anys fins a 50 anys segons les condicions ambientals a les que està exposta.
- És un tractament a poro respirar a la fusta, permet l'hidratació de la fusta, per això els elements tractats en creosota no es rajan.
- A pesar de contindre elements altament cancerígenos, en condicions normals d'us és lleument tòxica segons la classificació donada per el I.A.S.C.A.V., actualment S.E.N.A.S.A. (Argentina). cita requerida
- La creosota és un producte biodegradable, lo que facilita la posterior utilisació de la fusta retirada del servici.
Substituts de la creosota
[editar | editar còdic]En l'actualitat s'usen sals metàliques, principalment sales cúpricas, per al tractament de la fusta exposta al ras. El tractament es realisa de forma similar: una volta seca la fusta (nivell d'humitat recomanat 10-15 %) s'apliquen en autoclau per método pressió-buide-temperatura les sals metàliques. La fusta aixina tractada té un característic color verdoso, especialment intens en les zones de major exudació.
La creosota com a subproducte de rebuig de la combustió de llenya
[editar | editar còdic]Es produïx com un subproducte de la combustió de la llenya (que en ser cremada produïx àcit acètic i piroleñoso; els quals en combinar-se en la humitat expedida en el procés, formen la Creosota). este rebuig s'adherix principalment en les parets interiors dels canons (caños), i en els conductes de la cámara de les estufes que utilisen este combustible.
La seua presència en els canons i conductes provoca que el procés d'encés de l'estufa siga llent i tediós, en dificultar-se el poder conseguir una bona combustió i impedint el correcte funcionament de l'estufa.
Per a evitar la seua formació, cada volta que recarregue llenya es deu utilisar l'estufa en l'entrada d'aire en posició màxima durant varis minuts; en lo que la llenya ràpidament canvia el seu estat de carbó i es cremen els vapors. Igualment es deu usar només llenya seca, i es deu evitar que existixca filtració d'aigua a l'equip entre les unions exteriors dels canons de l'estufa o fumerals. Per al cas d'utilisar estufes a llenya en llocs molt frets, el encamisado dels canons del fumeral és fonamental per a evitar que es dificulte el tiraje i en això baix la temperatura del canó (una baixa temperatura del canó provoca que este es tapone en suja, ya que quan el caño està calent no s'endurix la creosota.
Igualment existixen productes químics (com la Pols Deshollinador) que permeten previndre l'acumulació de creosota (no eliminar-la si esta en excés). El producte s'aplica en la cambra de fòc quan la cambra i el canó es troben ben calents. El cremat del producte genera un fum gris que reseca i desprén la resina i la suja, generat la caiguda de la mateixa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Henry, Noel Étienne (1842). Farmacopea raonada o Tractat de farmàcia pràctic i teòric (en és), Imp. de Sanchiz, p. 70.
- ↑ U. S. Department of Agriculture, National Agricultural Library; Kellogg, {{{nom2}}}; Cox, {{{nom3}}}; United States. Forest Service, {{{nom4}}} (1909). The forests of the United States : their use, Washington, Govt. Print. Off., p. 7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Creosota» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.